Dora d'Ístria

escriptora romanesa

Dora d'Ístria (Bucarest, 22 de gener de 1828– Florència, 17 de novembre de 1888) és el pseudònim de la duquessa Helena Koltsova-Massalskaya, també coneguda a Romania pel seu nom de naixement, Helena Ghica, fou una escriptora romàntica i activista feminista valaquiana de pares romanesoalbanesos.[1]

Infotaula de personaDora d'Ístria
Dora d'Istria.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ro) Elena Ghica Modifica el valor a Wikidata
3 febrer 1828 Modifica el valor a Wikidata
Bucarest (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1888 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAlbanesos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintora, autora, escriptora, assagista, historiadora, viatger i alpinista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaDora d'Istria Modifica el valor a Wikidata
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaGhica family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Dora d'Istria (nënshkrim).svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va nàixer a Bucarest al 1828, membre de la família Ghica, filla de Mihai Ghica i neboda del príncep regnant de Valàquia Gregori IV Ghica. Rebé una educació acurada que continuà a l'estranger: primer a Dresden, després a Viena i Venècia, i en acabant a Berlín, on donà una mostra del seu mestratge en grec antic al geògraf naturalista alemany Alexander Von Humboldt.

Torna al seu país al 1849 i es casa amb el duc rus Alexander Koltsov-Massalski, i esdevé la duquessa Helena Koltsova-Massalskaya. Van viure uns anys a Rússia, sobretot a Sant Petersburg, però Dora mai compartí el nacionalisme rus del seu marit o els prejudicis de l'Església ortodoxa o del tribunal del despòtic emperador Nicolau I. Quan la seua salut es deteriorà pel clima rus, es traslladà amb el seu marit a l'Europa Central.[2] Primer visqueren a Suïssa uns anys i després viatjaren a Grècia i Anatòlia. Finalment tornaren a Itàlia i visqueren en una vil·la de Florència, mentre a vegades viatjaven a França, Irlanda i Estats Units.

Al 1855 es té constància dels seus primers treballs publicats sobretot en francés sota el pseudònim de d'Ístria. Edità algunes obres en què mostrava el seu domini del romanés, italià, alemany, francés, llatí, grec antic i modern, i rus, i també el seu coneixement de temes científics, la seua mirada liberal en temes religiosos i polítics, així com el seu talent per a exposar els seus arguments. Tenia una mirada cosmopolita del món; intentà traslladar el coneixement, recursos i tecnologia disponibles a l'Europa occidental a l'Europa oriental i treballà en favor de l'emancipació de la dona.[3]

Va morir a Florència al 1888.

En la culturaModifica

El seu primer treball fou Vida monàstica a l'Església oriental (Brussel·les, 1855; 2a ed.: París, 1858), en què demanava abolir els ordes monàstics. Després Suïssa alemanya (Ginebra, 1856, 4 v.), una descripció de Suïssa i la seua població amb un passatge en què descriu l'ascensor a la muntanya Mönch.

En Les dones en l'Orient (Zuric, 1859, 2 v.) escriu sobre l'emancipació de les dones en el Llevant; en Sobre dones, per una dona (2. ed., Brussel·les 1869, 2 v.) comparava la situació de les dones a l'Europa llatina amb les d'Alemanya i reclamava amb contundència la igualtat de tracte entre homes i dones. Abans havia publicat Excursions a Rumèlia i Morea (Zuric, 1863, 2 v.) defensant que l'Alemanya del s. XIX tenia la mateixa tasca civilitzadora que la Grècia antiga.

Entre les seues obres de narrativa hi ha Navegant als llacs suïssos (Ginebra, 1861), les novel·les Fylétia i Arbenoré prèj Kanekate laoshima (Livorno, 1867) i Gli Albanesi en Rumenia, una història de la seua família, els ducs de Ghica, del s. XVII al XIX (2. ed., Florència, 1873), i La poesia dels otomans (2. ed., París, 1877), així com molts textos d'història literària, poètica, temes socials, polítics i religiosos, d'història i art, publicats en reconegudes revistes franceses com Revue des deux mondes, Libre Recherche, Diritto, Antologia nuova, Rivista europea, a més de diverses revistes suïsses, gregues, romaneses i estatunidenques.

D'Ístria també era pintora. Fou membre d'algunes societats erudites, com l'Acadèmia Italiana; i fou nomenada ciutadana honorària pel Parlament hel·lènic i d'algunes ciutats italianes.[4]

També era aficionada a l'alpinisme, fou una de les primeres dones que pujà al Mont Blanc l'1 de juny de 1860 i feu una descripció del seu ascens al Mönch en La Suisse allemande.

ObraModifica

Algunes publicacionsModifica

  • La vie monastique dans l'église orientale. Paris: Cherbuliez, 1855.
  • La Suisse allemande, 1856.
  • Els femmes en Orient. 1: La Peninsule orientale. Zurich: Meyer et Zeller, 1859.
  • Els femmes en Orient. 2: La Russie. Zurich: Meyer et Zeller, 1860.
  • Die deutsche Schweiz. Land, Volk und Geschichte. Zürich: 1860 (1ª ed. 1856, 3 v.)
  • Au bord donis lacs helvétiques (Żeglując po szwajcarskich jeziorach) 1861.
  • Uneix rencontre de voyage. Souvenirs de la Suisse ital. Paris: 1861.
  • Excursions en Roumélie et en Marée. Zürich; Paris, 1863 (2 v.)
  • Donis femmes parell uneix femme. Paris; Leipzig [usw.]: Lacroix & Verboeckhoven, 1865.
  • Fylétia i Arberaré prèj Kanekate laoshima. En kethyeme ne Shkjipe Perèi D(imitri) C(amarda). Livorno: P. Vannini, 1867.
  • Gli Albanesi in Rumenia. Storia dei principi Ghika nei secoli XVII, XVIII et XIX. Traduzione dal francese di B(artolomeo) Cecchetti. Firenze: Tip. editr. dell'Associazione, 1873.
  • La poésie des Ottomans. Paris: 1877 (2ª ed.)

ReferènciesModifica

  • Antonio D'Alessandri, Il pensiero i l'òpera vaig donar Daura d'Istria fra Orienti europeu i Itàlia (Istituto per la storia del Risorgimento italià, Biblioteca scientifica, Sèrie II: Memorie, v. 54), Roma, Gangemi, 2007
  • Meyers Konversations-Lexikon. Cita referències:
    • Armand Pommier, Madame la comtesse Daura d'Istria (Brussel·les 1863)
    • Charles Yriarte, Retrats cosmopolites (París, 1870)
    • Bartolomeo Cecchetti, Bibliografia della Principessa Elena Gjika, Daura D'Istria (6. Ed., Florence 1873).
  • François Buloz, Revue des deux mondes, 1875. Fragment.

NotesModifica

  1. Nathalie Clayer, Origins of Albanian nationalism, Karthala, Paris, 2007, p. 209, apud Paul Cernovodeanu et al. Elena Ghica - Dora d'Istria. Online en Ghyka.net
  2. Liviu Bordaș, Dor de Dunăre şi alte nostalgii cosmopolite - Preţul cosmopolitismului, en Observator Cultural, núm. 437, agost, 2008.
  3. Paul Cernovodeanu et al., Elena Ghica - Dora d'Istria. Online en Ghyka.net
  4. Cecchetti, Bartolomeo «Bibliografia della Principessa Elena Ghika, Dora d'Istria». Venezia, 1868.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dora d'Ístria