Doris (grup humà)
Els doris[1] eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus. Tot i que la llegenda els feia descendir d'Hèrcules i deia que tornaven a la seva pàtria, les excavacions arqueològiques han descobert que al segon mil·lenni estaven establerts a la conca del Morava.
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Epònim | Doros |
La invasió dòrica va començar a Tessàlia, des d'on van seguir avançant cap al sud i es van apoderar de bona part del Peloponès, on van destruir la civilització micènica, i de la qual els aqueus només en van conservar una part. Seguidament, van destruir la civilització minoica a Creta; també es van estendre a Rodes i altres illes. Fins al segle ix aC, hi va haver un règim feudal a Argos i Esparta. La senyoria dòrica d'Argos es va estendre per Mègara, Corint, Sició i Egina. En canvi, Esparta va imposar sobre les terres conquerides de Messènia i Arcàdia un règim de dominació i d'esclavatge (els ilotes). Amb el temps, les restes de l'antiga població que no havia fugit i els doris es van fusionar i els orígens se'n van oblidar.
Foren territoris doris al Peloponès: Mègara, Corint, Sició, Flios, Cleones, Argos, Epidaure, Trezè, Hermíone (parcialment), Egina, Lacònia, Esparta i Messènia. Des d'allà, van passar a les illes i van ocupar Creta, Melos, Thera, Rodes i Kos i van fundar Cnidos i Halicarnàs a Cària. Corint va fundar colònies a Còrcira, Ambràcia, Anactòrios, Lèucade, Apol·lònia i Epidamne (colònia de Còrcira).[2]
Les colònies dòriques a Sicília foren: Siracusa (de Corint), Hiblea (de Mègara), Gela (de Rodes), Zancle (poblada per messenis i anomenada Messene), Agrigent (fundada per Gela) i Selinunt (colònia d'Hiblea).
A la Magna Grècia, fou dòrica la ciutat de Tàrent, fundada per Esparta. Unes altres ciutats dòriques van ser: Potidea a Calcídia (colònia de Corint) i Selímbria, Calcedònia i Bizanci (colònies de Mègara).
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ femení: dòria; plural: doris, dòries; adjectiu: dòric, dòrica; dòrics, dòriques
- ↑ Palagia, Olga; Oakley, John Howard. Athenian potters and painters (en anglès). Oxbow Books, 2009, p. vol.2, p.238. ISBN 1842173502.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Doris |
- Hinge, George. The Cauldron of Ariantas. Aarhus, 2003, p. 55–74. «Scythian and Spartan Analogies in Herodotos' Representation: Rites of Initiation and Kinship Groups».
- Killen, John T. «Religion at Pylos: The evidence of the Fn Tablets». Aegeum. Université de Liège [Liège], 21, 2000, pàg. 435–443.
- Rutter, Jeremy B. «Lesson 25: The Linear B Tablets and Mycenaean Social, Political, and Economic Organization». Prehistoric Archaeology of the Aegean. Trustees of Dartmouth College, 2000.