Viquipèdia

Dorothy Gish

actriu estatunidenca (1898-1968)

Dorothy Elisabeth Gish (Dayton, Ohio, 11 de març de 1898 - Rapallo, Itàlia, 4 de juny de 1968), més coneguda com a Dorothy Gish, va ser una de les grans estrelles del cinema mut. Dorothy va ser, sens dubte, una actriu dramàtica de molt de talent i una de les actrius de comèdia més brillants però ha estat negligida per molts historiadors del cinema en favor de la seva germana Lillian Gish.[1]

Infotaula de personaDorothy Gish

(1916) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Dorothy Elizabeth Gish Modifica el valor a Wikidata
11 març 1898 Modifica el valor a Wikidata
Dayton (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1968 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Rapallo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, realitzadora, actriu, actriu de teatre, autora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1912 Modifica el valor a Wikidata –  1963 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJames Rennie (1920–1935) Modifica el valor a Wikidata
ParesJames Leigh Gish Modifica el valor a Wikidata  i Mary Gish Modifica el valor a Wikidata
GermansLillian Gish Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0321088 Allocine: 4460 Allmovie: p27127 IBDB: 42298 AFI: 40927 TMDB.org: 30779
Find a Grave: 2021 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Primers anys modifica

Segona filla de Mary (McConnell de soltera) i James Lee Gish va néixer a Dayton (Ohio)[2] el 11 de marc de 1898. La seva germana gran era Lillian Gish. Malgrat que algunes fonts asseguren que originalment el cognom era Guiche, sembla clar que el cognom del pare era Guish.[3] El seu pare era un botiguer que degut a una sèrie de fracassos comercials, el 1900 va abandonar la família deixant les filles al càrrec de la mare. La família vivia a Nova York. La mare, per tal de guanyar alguns diners, va ingressar en una companyia de teatre i poc després, ja el 1902, les noies ajudaven també treballant en el teatre, canviant sovint de ciutat. Així, als 4 anys Dorothy ja va participar en la seva primera obra, “East Lynne”.[4] El 1907 va fer el seu debut a Nova York fent el paper d'una noia irlandesa en l'obra "Dion O’Dare". En aquell moment tenia un contracte amb la companyia Fiske O’Hare que l'utilitzava per a papers juvenils.[2]

El 1912, mirant en un cinema la pel·lícula Lena and the Geese, les dues germanes van reconèixer a la pantalla la seva amiga Gladys Smith, la família de la qual havia estat la seva veïna quan vivien a Nova York. Quan les dues noies es van presentar a la productora Biograph Company demanant per la Gladys es van trobar amb la sorpresa que havia canviat de nom i ara es feia dir Mary Pickford. Pickford va convèncer D.W. Griffith que les contractés.[5] La primera pel·lícula en la que es reconeix és An Unseen Enemy (1912). De fet, Griffith trobava molt més atractiva la manera de fer de Lillian i bona part dels papers de Dorothy en aquell temps li eren donats a instàncies de la seva germana.

Lillian i Dorothy, caràcters contraposats modifica

Com bé reconeixia Dorothy públicament, les dues germanes tenien caràcters ben diferents davant la pantalla. Malgrat això elles dues van ser les millors amigues durant tota la seva vida.[6] Dorothy era efervescent, sociable i una comediant natural. Lillian era seriosa, intens, i amb d'una gran duresa desmentida pel seu aspecte delicat.[7] Mentre Lillian feia multitud de pel·lícules dramàtiques, Dorothy va lluir més en la comèdia. Entre aquestes, es pot destacar "The Musketeers of Pig Alley" (1912), "Oil and Water" (1913) o "The Perfidy of Mary" (1913).[1]

 
Dorothy Gish a l'any 1910

Gran estrella del cinema modifica

El 1914 les dues germanes eren ídols juvenils i les seves fotos apareixien en revistes, postals i fins i tot una sèrie de llibres juvenils (The Moving Picture Girls) estava basada en elles.[1] Tot i això, va haver d'aparèixer en una seixantena de pel·lícules abans que la Triangle li concedís un estatus d'estrella. La fama li va arribar el 1918 amb la pel·lícula "Hearts of the World" en la que la seva interpretació d'un paper secundari acaparava l'atenció de l'espectador.[2]

Davant l'èxit de "Hearts of the World", la Paramount la va contractar fent 14 pel·lícules amb ells en els següents 4 anys. Entre les de més èxit cal destacar "Battling Jane" (1918) "Nugget Nell" (1919) i "Remodeling a Husband" (1920).

El 26 de desembre de 1920 es va casar amb l'actor James Rennie de 30 anys, amb el que havia treballat a "Remodeling a Husband" i "Flying Pat" (1920). La parella es va separar el 1930 i es va divorciar el 1935 tot i que van continuar essent amics.[8] El 1922 va retornar amb Griffith per la pel·lícula "Orphans of the Storm", probablement una de les seves millors actuacions.

Arribada del sonor modifica

Abans de participar en el cinema sonor va prendre un respir d'un any per després filmar el 1930 "Wolves", co-protagonitzada per Charles Laughton. La pel·lícula va ser un fracàs tan rotund que la va mantenir apartada del cinema durant 14 anys.[1] Va tornar de manera intermitent amb pel·lícules com "Our Hearts Were Young and Gay" (1944), "Centenial Summer" (1946) d'Otto Preminger o "The Whistle at Eaton Falls" (1951) de Robert Siodmak. La seva darrera pel·lícula va ser "El cardenal" (1963) d'Otto Preminger.[9] Paral·lelament, Dorothy va tornar a actuar al teatre el 1928. A Broadway va aparèixer, entre altres, a “The Inspector general” (1930), “The pillars of Society” (1931), “Britle Heaven” (1934), “The Magnificient Yankee” (1946), “The Man” (1950) i la seva darrera aparició en escena que va ser “The Chalk Garden” (1956).[2]

 
Dorothy a l'any 1918
 
Dorothy l'any 1954

Els darrers anys de la seva vida va patir problemes de pèrdua de memòria i va ingressar en un sanatori a Rapallo (Itàlia) on va morir el 4 de juny de 1968 als 70 anys de pneumònia bronquial.[8]

Filmografia modifica


Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Golden, Eve. Golden Images: 41 Essays on Silent Film Stars (en anglès). McFarland, 2001, p. 37. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Barbara Sicherman & Carol Hurd Green. Notable American Women: The Modern Period: a Biographical Dictionary (en anglès). Harvard University Press, 2010, p. 277. ISBN 978-0-674-62732-6. 
  3. ↑ Room, Adrian. Dictionary of Pseudonyms: 13,000 Assumed Names and Their Origins (en anglès). McFarland, 2010, p. 198. 
  4. ↑ Thomson, David. The New Biographical Dictionary of Film: Completely Updated and Expanded (en anglès). Random House, 2010, p. 379. ISBN 978-0-307-27174-7. 
  5. ↑ Gallen, Ira H. D.W. Griffith: Master of Cinema (en anglès). B&N Warehouse, 2015, p. 325. ISBN 978-1-4602-6098-2. 
  6. ↑ Cheatham, Maude S. «Gatling Gun Gish». Motion Picture Magazine vol XVIII núm 7, Agost 1919, pàg. 30-31.
  7. ↑ Nowell-Smith, Geoffrey. The Oxford History of World Cinema (en anglès). Oxford University Press, 1996, p. 40. ISBN 0-19-811257-2. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Sonneborn, Liz. A to Z of American Women in the Performing Arts (en anglès). Nova York: Facts On File Inc., 2002, p. 83. ISBN 0-8160-4398-1. 
  9. ↑ Méndez, Antonio. Guia de Cine Clásico (en castellà). Madrid: Vision Net, p. 132. ISBN 84-9821-388-6. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dorothy_Gish&oldid=33326517»