Múscul llarguíssim

(S'ha redirigit des de: Dorsal llarg)

El múscul llarguíssim (musculus longissimus) o múscul dorsal llarg,[nota 1] és la divisió mitjana del múscul sacrospinal.[1] Està situat al costat dels músculs semispinosos. És la subdivisió més llarga del sacroespinal, i s'estén cap endavant en les apòfisis transverses de les vèrtebres cervicals posteriors.

Infotaula anatomiaLlarguíssim
Dorsal llarg
Complex menor
Cervical transvers
Llarguíssim toràcic
Longissimus.png
Musculatura profunda de l'esquena.
L'iliocostal lumbar és visible a la part inferior dreta.
L'iliocostal dorsal a la dreta i centre
L'iliocostal cervical, a dalt a la dreta.
Detalls
LlatíMusculus longissimus
Longissimus capitis
Longissimus cervicis
Longissimus thoracis
OrigenEn les apòfisis transverses de les sis últimes vèrtebres dorsals (D6-D12) i de les dues primeres lumbars (L1-L2), i en l'aponeurosi sacrospinal.[1]
InsercióEn les apòfisis transverses de les vèrtebres dorsals i lumbars, marge inferior de les costelles.[1]
IrrigacióArtèria sacra lateral.
InnervacióBranques posteriors dels nervis cervicals.
AccionsLateralment: flexiona el cap i el coll cap al mateix costat.
Bilateralment: estén la columna vertebral.
Identificadors
TAA04.3.02.010 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 77178 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.399
Termes anatòmics dels músculs

El múscul dorsal llarg presenta tres subdivisions:[2]

  • Múscul llarguíssim del cap (musculus longissimus capitis), múscul complex menor o múscul dorsal llarg del cap.[1]
  • Múscul llarguíssim del coll, múscul llarguíssim cervical (musculus longissimus cervicis), múscul cervical transvers o múscul dorsal llarg del coll.[1]
  • Múscul llarguíssim toràcic.[nota 2]

Múscul llarguíssim del capModifica

El múscul llarguíssim del cap (musculus longissimus capitis), es troba en una posició medial al múscul llarguíssim cervical, entre aquest i el múscul semispinós del cap. Té l'origen en els tendons de les apòfisis transverses de la part superior de les quatre o cinc vèrtebres dorsals superiors (D1-D5), i les apòfisis articulars de les tres o quatre vèrtebres cervicals inferiors (C4-C7). S'insereix en la vora posterior de l'apòfisi mastoide, sota del múscul espleni del cap i l'esternoclidomastoidal. Gairebé sempre, prop de la seva inserció, està travessat per una intersecció tendinosa. Està innervat per les branques dorsals del nervis cervicals inferiors, nervis dorsals i lumbars. És extensor del cap.[3]

Múscul llarguíssim del collModifica

El múscul llarguíssim del coll o múscul llarguíssim cervical (musculus longissimus cervicis), està situat per dins del múscul llarguíssim toràcic. Té insercions a les apòfisis transverses de les quatre o cinc vèrtebres dorsals superiors, i també en els tubercles posteriors de les vèrtebres cervicals C2-C6. Participa de l'extensió de la columna vertebral i la seva flexió lateral; actua en col·laboració amb el múscul llarguíssim toràcic.[2]

Múscul llarguíssim toràcicModifica

El múscul llarguíssim toràcic (musculus longissimus thoracis) està al mig, i és el més llarg dels tres músculs sacrospinals. A la regió lumbar es confon amb el múscul iliocostal lumbar; té fibres que s'insereixen en les vèrtebres lumbars i en la capa anterior del fàscia lumbodorsal. En la regió toràcica, s'insereix en totes les vèrtebres dorsals tot, i en les nou o deu costelles inferiors. Participa de l'extensió de la columna vertebral i la seva flexió lateral; actua en col·laboració amb el múscul cervical transvers.[2]

NotesModifica

  1. Al Diccionari enciclopèdic de medicina no apareix la denominació múscul llarguíssim en la llista de músculs. El TermCat, d'acord amb el llistat de la Terminologia Anatomica, contempla múscul llarguíssim com a denominació principal i múscul dorsal llarg seria una sinonímia complementària. Vegeu el Diccionari enciclopèdic de medicina i el TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 435 p. (Diccionaris terminològics) ISBN 84-88169-06-X.
  2. Aquesta tercera subdivisió no apareix al Diccionari enciclopèdic de medicina. Sí que hi ha les dues anteriors amb les dues denominacions que s'han incorporat.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 4 març 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía (en castellà). 36a ed.. Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 601. ISBN 84-205-2299-6. 
  3. Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía (en castellà). 36a ed.. Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 602. ISBN 84-205-2299-6. 
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica