Drac de na Coca
El Drac de na Coca és un cocodril dissecat que forma part de les col·leccions del Museu d'Art Sacre de Mallorca, on s'exposa juntament amb una reproducció de plàstic per a fer-lo més accessible a les persones invidents.[1]
.jpg)
Història modifica
El Drac de na Coca és un pettit cocodril que va arribar a Palma en un vaixell mercant cap al segle xvii. El capità del vaixell, Bartomeu Coch, el va sacrificar i un cop dissecat el va regalar a Catalina Rosselló (na Coca, o sigui la dona de Bartomeu Coch). En aquell temps el cocodril era considerat un animal exòtic, sovint confós amb el drac, i apreciat com a objecte de col·leccionisme, essent habitual als gabinets de curiositats (com el que existí a Can Formiguera de Palma) o també a les esglésies (Claustre dels Llangardaixos a Montserratː Porta del Llangardaix a la catedral de Sevilla).
L'animal dissecat va romandre a la casa de la família Rosselló fins que al segle XX va ser donat al Museu Diocesà de Mallorca, antecedent de l'actual Museu d'Art Sacre de Mallorca.
Llegenda modifica
El Drac de na Coca és a l'origen d'una llegenda molt popular a Mallorca segons la qual un terrible drac tenia atemorida la ciutat de Palma, Un dia, allà per l'any 1776, mentre Bartomeu Coch s'anava a trobar amb la seva parella, Catalina Rosselló, va aparèixer el drac, concretament al carrer de Sa Portella, i el cavaller el va matar allà mateix. Aleshores, el cavaller Coch li va oferir el drac a la seva parella, na Coca, com a prova del seu amor.[2]
El Drac de na Coca en la cultura popular modifica
Hi ha diversos contes inspirats en el Drac de na Coca tals com El drac de na Coca de Gabriel Sabrafin (2006)[3] o El secret del drac de na Coca de Vera Frau (2019)[4]
Maria del Mar Bonet li va dedicar una cançó, amb lletra de Gabriel Janer Manila, inclosa al seu àlbum Bon viatge faci la cadernera (1990)[5]
L'any 2011 la figura del Drac de na Coca es va incorporar al bestiari popular de Palma i participa als correfocs de les festes de Sant Sebastià o Sant Joan[6]
Referències modifica
- ↑ «Drac de na Coca - 3D model by Museu d'Art Sacre de Mallorca (@MASMvirtual)» (en anglès). [Consulta: 20 agost 2022].
- ↑ Caldentey Salvà, Maria Éssers fantàstics a les Illes Balears: descripció i catalogació, 2019.
- ↑ Sabrafín, Gabriel; Perelló, Aina. El drac de na Coca [Texto impreso]. 1ª ed. Pollença (Mallorca): El Gall, 2006. ISBN 978-84-96608-01-6.
- ↑ Frau, Vera. El secret del drac de na Coca. Primera edició: abril de 2019. Barcelona]: Saïm Edicions, 2019. ISBN 978-84-949342-3-0.
- ↑ «Bon viatge faci la cadernera – Maria del Mar Bonet». [Consulta: 20 agost 2022].
- ↑ «Drac de na Coca :: Federaciodimonisdiablesbestiesdefocdeillesbalears» (en castellà), 14-10-2020. [Consulta: 20 agost 2022].