Dragó lira

El dragó lira, guineu o guineu vermella (Callionymus lyra) és una espècie de peix de la família dels cal·lionímids i de l'ordre dels perciformes.[1]

Infotaula d'ésser viuDragó lira
Callionymus lyra Modifica el valor a Wikidata
Callionymus lyra.jpg
Dragó lira fotografiat al sud de la Mar del Nord. Modifica el valor a Wikidata
Calyr f0.gif
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN198634 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSyngnathiformes
FamíliaCallionymidae
GènereCallionymus
EspècieCallionymus lyra Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Callionymus dracunculus (Linnaeus, 1758)
  • Callionymus elegans (Lesueur, 1814)
  • Callionymus sueurii (Valenciennes, 1837)
  • Uranoscopus micropterygius (Gronow, 1854)
Dibuix procedent de la segona edició (1877) del llibre de Darwin, The descent of man, selection in relation to sex.

MorfologiaModifica

  • Presenta un cos allargat.
  • Els mascles arriben als 30 cm mentre que la talla de les femelles és inferior.
  • El peduncle caudal és cilíndric.
  • Manca d'escates.
  • El cap és ample i aplanat.
  • Els ulls, grossos, es troben a la part superior del cap, molt a prop l'un de l'altre.
  • Té 4 espines en el preopercle.
  • En els mascles, les aletes dorsals són amples i els primers radis de la primera dorsal són filamentosos. L'anal és semblant a la segona dorsal. Les pectorals i les pèlviques es troben molt desenvolupades. La caudal és ampla i rodona.
  • Presenta dimorfisme sexual: els mascles tenen línies i taques blaves a les aletes i el dors pren tonalitats vermelles. Les femelles són de color groc i verd.[2]

ReproduccióModifica

La reproducció es dóna a la costa durant la primavera i l'estiu. La posta es fa a mitjan aigua, el mascle neda amb les aletes desplegades al costat de la femella. Els ous i les larves són planctònics.[3]

AlimentacióModifica

És depredador d'invertebrats bentònics.[4]

HàbitatModifica

És bentònic de fons tous entre els 50 i 200 m. S'enterra a la sorra o davall pedres o copinyes.[5]

Distribució geogràficaModifica

Es troba des del sud d'Islàndia i Noruega fins a Mauritània, el nord de la Mar Mediterrània, Gibraltar, Algèria, l'oest de la Mar Negra, la Mar Egea, la Mar Adriàtica, les Açores i les Illes Canàries.[6]

CostumsModifica

Els mascles són territorials i agressius entre ells.[4]

Interès pesquerModifica

Es captura amb arts d'arrossegament.[5]

ReferènciesModifica

  1. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  2. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 240-241.
  3. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 241.
  4. 4,0 4,1 FishBase (anglès)
  5. 5,0 5,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 241.
  6. FishBase (anglès)

BibliografiaModifica

  • Helfman, Gene S.; Collette, Bruce B.; Facey, Douglas E.; Bowen, Brian W. The diversity of fishes: Biology, Evolution, and Ecology (en anglès). Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, 2009, p. 720. ISBN 978-14-0512-494-2. 
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externsModifica