Drag-queen

home artista que es vesteix i interpreta un paper femení com a espectacle
(S'ha redirigit des de: Drag queen)

Drag-queen és una persona, normalment un home, que es vesteix de dona i hi actua d'una forma exagerada, provocativa, dramàtica i satírica, normalment amb la finalitat d'entretenir o actuar. Com a contraposició va néixer el terme drag-king, per a referir-se a les dones que es vesteixen i actuen amb rol d'home. RuPaul i Deborah Ombres són dues conegudes drag-queens.

La drag-queen Miss Understood

HistòriaModifica

William Dorsey Swann, nascut a Maryland pels volts de 1858, va ser la primera persona drag-queen de la Història. Swann, un home negre que havia nascut esclau, practicava el cross-dressing i era conegut amb el nom the "the Queen", i va ser la primera persona coneguda a referir-se a si mateix(a) com queen of drag. Va lluitar per la llibertat queer moltes dècades abans que tinguessin lloc els aldarulls de Stonewall el 1969. A principis de la dècada del 1880 va organitzar balls drag a Washington DC, i més endavant va esdevenir el primer activista estatunidenc a liderar un grup de resistència queer, ja que va demanar l'indult al President Grover Cleveland quan Swann va ser condemnat i sentenciat a deu mesos per regentar un prostíbul el 1896. Es tracta del primer estatunidenc de qui es té constància que dugués accions legals i polítiques específiques per defensar el dret de reunió de la comunitat queer sense l'amenaça de criminalització, supressió o violència política.[1]

L'origen del terme drag-queen és en polari, una forma de slang criptolecte parlat en una comunitat gai anglesa a principis del segle xx. Drag significa "roba" i queen es refereix a reialesa i a "quean" que una de les accepcions en anglès antic utilitzada per descriure a dones i gais promiscus.[cal citació]

Cultura popularModifica

Al cinema, han aparegut drag-queens en pel·lícules com Glen o Glenda (Ed Wood, 1953), Ningú no és perfecte (Billy Wilder, 1959), Pink Flamingos (John Waters, 1972), The Rocky Horror Picture Show (Jim Sharman, 1975), Victor Victoria (Blake Edwards, 1982), Les aventures de Priscilla (Stephan Elliott, 1994), To Wong Foo, Thanks for Everything! Julie Newmar (Beeban Kidron, 1995), L'olla de grills (Mike Nichols, 1996) i Hedwig and the Angry Inch (John Cameron Mitchell, 2001), entre d'altres.

A partir de l'any 1991 després del debut de la drag-queen RuPaul com a model de Mac Cosmetics, l'art Drag va començat a tenir un gran impacte a la cultura popular estadounidenca. Amb documentals com Paris is Burning es va donar a conèixer aquesta comunitat de drag-queens que existien des dels anys 40 i que havien cultivat i creat tota una subcultura.

Entre els aportaments que les drag-queens han fet a la cultura popular trobem el ball vogue, adoptat per madonna a la seva cançó.

A l'any 2009 RuPaul va estrenar el seu RuPaul's Drag Race, un concurs estil America's next top model per drag-queens. El programa ha sigut una gran èxit tant de públic com de crítica, guanyant 3 Emmys i cultivant fans arreu del món.

ReferènciesModifica

  1. Joseph, Channing Gerard «The First Drag Queen Was a Former Slave» (en anglès). The Nation, 31-01-2020 [Consulta: 5 febrer 2020].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drag-queen