Obre el menú principal
Dromos a Luxor.
Dromos a Karnak.

El terme grec dromos designa una avinguda processional, generalment flanquejada d'esfinxs, perllongant, cap a l'exterior, l'eix d'un temple per a vincular-lo a un altre temple o a un embarcador del Nil. Els dromos més coneguts són:

  • El dromos que uneix el Gran temple d'Amon a Karnak[1] amb el temple de Mut, flanquejat per esfinxs amb cos de lleó i cap de moltó amb banyes retorçades (símbol d'Ammon), anomenades esfinxs criocèfales o crioesfinxs, datades durant la XIX dinastia, que el vinculen a un llac artificial pel qual navegaven les barques sagrades durant les grans processons que tenien lloc a Luxor durant la Festa d'Opet.[2]
  • El dromos rectilini d'uns quatre quilòmetres[3] que uneix el temple de Luxor el Gran temple d'Ammon a Karnak, flanquejat per més de 700 esfinxs, unes amb cap de moltó i d'altres amb cap humà, o androesfinxs, de l'època de Nectabeu I. Només es conserven els dos trams extrems i un en el centre de la ciutat moderna, la resta està enterrat sota els edificis.
  • El dromos que uneix el primer piló del temple d'Ammon a Karnak amb l'embarcador d'un canal del riu Nil, flanquejat d'esfinxs criocèfales.
  • El dromos que precedeix el temple d'Isis a Philae, flanquejat per dues columnates realitzades per l'emperador August.
  • El dromos del serapeu de Saqqara, descobert per l'arqueòleg Auguste Mariette el 1850, de l'època de Nectanebo I.

ReferènciesModifica

  1. Inscrit en el Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979
  2. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.180. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  3. Temple d'Ammon a Karnak, a egiptomania.com. (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dromos