Obre el menú principal

Picot negre eurasiàtic

(S'ha redirigit des de: Dryocopus martius)

El picot negre, formiguer o cap-roig[1] (Dryocopus martius) és un ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom d'El picot negre.[2][3][4][5] Sovin454tt és denominat també pigot negre.

Infotaula d'ésser viuPicot negre euroasiàtic i Picot negre
Dryocopus martius
BlackWoods.jpg
Mascle adult amb exemplars immadurs fotografiats a Finlàndia.
Dryocopus martius 03.jpg
Exemplar immadur fotografiat a la Picardia (França).
Enregistrament
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 22681382
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePiciformes
FamíliaPicidae
GènereDryocopus
EspècieDryocopus martius
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Dryocopus martius distr.PNG
Distribució geogràfica del picot negre.
Modifica les dades a Wikidata

MorfologiaModifica

 
Niu de picot negre fotografiat a la Picardia.
 
Picot negre mascle.

SubespèciesModifica

ReproduccióModifica

A l'abril-maig, la parella de picots negres forada un tronc gran d'un faig o d'una conífera (els és indiferent un arbre vell o un de jove) i el folren molt poc, amb sorra i encenalls. Allà dins coven els 4 ous corresponents i alimenten els petits que en neixin. La primera operació dura 12 dies i la segona 24-27. Igual que el picot verd, els progenitors regurgiten l'aliment a l'hora de nodrir els novells.

AlimentacióModifica

Menja cireres i llavors, tot i que la base de la seua dieta són les formigues. com es diu les seves cries

HàbitatModifica

Viu a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes. Al Principat de Catalunya es troba restringit a les àrees pirinenques de boscos subalpins, on viu de forma sedentària, encara que els joves poden efectuar desplaçaments curts.

Distribució territorialModifica

Es troba a Euràsia.

CostumsModifica

  • És un ocell diürn.
  • Fa un vol més pesat i no tan ondat com la resta de picots.
  • Si bé és un ocell difícil de veure, es pot localitzar gràcies a les típiques tamborinades, soroll que produeix en colpejar les branques seques amb el bec, sobretot a partir del març.

ConservacióModifica

Per una banda, es veu molt afectat per la degradació dels boscos alpins, però, per una altra, sembla que la població de la Catalunya occidental prospera sensiblement. De totes maneres, és molt difícil d'assegurar res perquè moltes vegades no se n'arriben a trobar els nius i els estudis estadístics s'han de basar únicament en els senyals acústics.[8]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica