Ducat de Bar

(S'ha redirigit des de: Duc de Bar)
Blasó dels comtes de Bar;
d'azur sembrat de creuetes d'or i dos barbs d'or

El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic. El comtat es va formar el segle X per obra de Frederic de les Ardenes, germà d'Adalberó, bisbe de Metz. El 1354 l'emperador germànic Carles IV, va transformar el comtat de Bar en ducat. El comte Robert, gendre del rei de França Joan II el Bo, va esdevenir així el primer duc de Bar.

El 1419, el duc Renat I es va casar amb Isabel de Lorena, filla i hereva del duc Carles II de Lorena. Pel Tractat de Foug, es va acordar que els seus descendents regnarien sobre els dos ducats, però que cadascun dels dos ducats guardaria la seva independència. El 1483, el ducat fou amputat de les senyories de Châtel-sur-Moselle i Bainville en benefici del domini de la corona de França. Des d'aleshores el ducat de Lorena i el ducat de Bar tingueren una història comuna: els ducs de Lorena ho eren també de Bar; d'aquí prové l'expressió ‘Ducats de Lorena’ (que sobreentén ‘i de Bar’). Els ducats de Lorena i de Bar van ser annexats per França el 1766, a la mort d'Estanislau Leszczynski, darrer duc de Lorena i de Bar (que els posseïa de manera vitalícia). L'última emperadriu d'Àustria, Zita de Borbó-Parma, va portar durant el seu llarg exili (1918-1989) el títol de duquessa de Bar i és amb aquest títol, inscrit en el seu passaport, que va poder tornar a Àustria per a una curta visita el 1982. El seu fill, l'arxiduc Otó d'Habsburg-Lorena, porta igualment aquest títol; el seu pare li va dir, en el seu llit de mort: «No oblidis mai Lorena».

Llista de comtes i ducs[1]Modifica

Casal de les Ardenes (vers 950-1093)Modifica

Casa de Montbéliard (1038-1354)Modifica

 
Armes dels comtes de Bar


Ducs de Bar (1354-1766)Modifica

casa de Montbéliard (1354-1430)Modifica

Robert I havia tingut com a fill primogènit Enric (1362 - Nicopòlis, 1396), pare de Robert (mort en 1415 a la batalla d'Azincourt), comte de Marle i de Soissons, que fou el pare de Joana (1415 -1462), casada el 1435 amb Lluís de Luxemburg, comte de Ligny (1418 -1475). Lluís va reclamar la successió al ducat de Bar, pel dret de la seva esposa i es va oposar a la designació feta per de Lluís I de Bar. Finalment les dues parts van arribar a un acord: Lluís de Luxemburg va renunciar al Barrois (el ducat de Bar), i Renat renunciava al comtat de Guisa, que havia estat conquerit per Joan de Luxemburg, germà de Lluís.

Casa d'Anjou (1430-1480)Modifica

Casal de Lorena-Vaudémont (1480-1737)Modifica

Amb Renat II, els dos ducats de Lorena i de Bar foren definitivament reunits sota un mateix sobirà restant però dos estats diferenciats. Els ducs de Lorena de la casa de Vaudémont foren igualment ducs de Bar fins a l'annexió dels dos territoris a França el 1766.

 
Armes dels ducs de Lorena a partir de 1538


De 1634 a 1697, el rei de França intervindrà obertament als ducats de Lorena i de Bar, imposant de vegades als ducs, o ocupant directament el territori

ducs efectius ducs de dret

1624 - 1634: Carles IV (1604 -1675), fill, casat en primeres noces el 1631 (separat el 1635) amb Nicolaua de Lorena (1608 -1657), casat en segones noces el 1637 amb Beatriu de Cusance (1614 -1663), casat en terceres noces el 1665 amb Maria Lluïsa d'Aspremont (1651 -1692)

1634 - 1635: Nicolau Francesc (1609 -1670), germà, casat el 1634 amb Clàudia de Lorena (1612 -1648), filla d'Enric II i de Margarita de Màntua

1635-1641 : la Lorena i el Barrois són ocupats per França

1641 - 1641 : Carles IV, altre co

1641 - 1659 : la Lorena i el Barrois són ocupats par França

1659 - 1670 : Carles IV, altre cop

1624 - 1675: Carles IV
1670-1697 : la Lorena i el Barrois són ocupats par França 1675 - 1690: Carles V (1643 † 1690), nebot, fill de Nicolau Francesc i de Clàudia, casat el 1678 amb Eleonor d'Àustria (1653 -1697), filla de l'emperador Ferran III i d'Eleonor de Màntua

1690 - 1729: Leopold I

El tractat de Ryswick entrega el ducat de Lorena a Leopold I.

Casa Leszczyński (1737-1766)Modifica

El ducat de Bar queda integrat a França.

NotesModifica

  1. Renat portava altres nombrosos títols entre els quals el de comte de Guisa (1417-1425), comte de Provença (1434-1480), i rei de Sicília i Nàpols (1434-1443)
  2. Després dels regnats successius del seu oncle Joan II i de son cosí Nicolau, morts sense hereus.

referènciesModifica

  1. De Saint-Allais. «CHRONOLOGIE HISTORIQUE DES COMTES. PUIS DUCS DE BAR:». A: L'art de vérifier les dates des faits historiques (en francès), 1819, p. 143-148. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Bar
  • Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, 1994
  • Georges Poull, La maison ducale de Lorraine, 1991
  • Henry Bogdan, La Lorraine des ducs, sept siècles d'histoire, 2005