Viquipèdia

Ducat d'Atenes

estat cristià al sud de Grècia entre 1205-1458, creat durant la Quarta Croada

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Δουκάτον Αθηνών
Ducat d'Atenes
← Bandera
 1205 – 1458 Ottoman flag.svg →

Escut de Ducat d'Atenes

Escut

Ubicació de Ducat d'AtenesDucat d'Atenes
Informació
CapitalAtenes
Idioma oficial(1204-1318) francès
(1318-1388) català
Altres idiomesgrec
Religiócatòlica romana (oficial)
ortodoxa grega (popular)
Període històric
edat mitjana
Establiment del ducat1205
Domini de la Companyia Catalana d'Orient1318
Domini d'Acciaioli1388
Tributari de Morea1444
Conquesta otomana1458
Política
Forma de governducat hereditari
duc
 • 1205-1225:Odó I de la Roche
 • 1311-1312:Roger Desllor
 • 1455-1458:Francesc II Acciaiuoli

HistòriaModifica

Després del declivi de l'època clàssica, i ja en l'edat mitjana, la ciutat d'Atenes va sofrir un greu procés de deteriorament, agreujat a partir del segle xi per la seva posició geogràfica que l'allunyava de la influència llatina però no acabava de ser territori d'interès per a l'Imperi Romà d'Orient. Aquesta situació va provocar onades de saquejos, els més greus efectuats a mitjan segle xii pels normands.

En aquesta situació Bonifaci I de Montferrat va ocupar la ciutat sense grans esforços el 1204 i la hi va cedir a Odó I de la Roche.[1][2] Per a uns historiadors aquesta és la constitució del ducat, per a uns altres el feu es constituïx formalment el 1260 qual el rei Lluís IX de França el va nomenar així.[3] Atenes fou originalment un estat vassall del Regne de Tessalònica però aquesta fou capturada el 1224 per Teodor, el dèspota de l'Epir, llavors Atenes passà a dependre del Principat d'Acaia.[4] El ducat va ocupar la península de l'Àtica i es va estendre parcialment a Macedònia, compartint una frontera indefinida amb Tessalònica i l'Epir. No va tenir sota el seu domini les illes del Mar Egeu, que eren territoris venecians. Els edificis de l'Acròpolis a la ciutat d'Atenes van servir de palau ducal.

Sigui com fos, el 1308 el duc Gualter V de Brienne, titular del ducat, recorregué a tropes almogàvers, que hi enviaren la Companyia Catalana d'Orient per a defensar la ciutat enfront de Joan II Ducas, que van derrotar. En no pagar a les tropes catalanes les quantitats estipulades, aquestes es revolten i destituïren De Brienne el 1311 en la Batalla del Cefís i proclamaren nou senyor d'Atenes al rei Frederic II de Sicília.[5] Entre el 1318 i 1319 la mateixa companyia d'almogàvers conquereix el sud de la Tessàlia i creà el Ducat de Neopàtria

Pere el Cerimoniós conquerí la ciutat el 1380 i la incorporà a la Corona d'Aragó.[6]

El període de dominació catalana per a uns historiadors s'estableix en 8 anys i altres en 10. Dona suport la primera tesi el fet que la família florentina Acciaiuoli o Acciajuoli el 1388 conquereix la ciutat i la perdés a mans dels turcs otomans dirigits per Mehmet II el 1456, fet que va donar per finalitzat el període del Ducat d'Atenes.

Breument els venecians van establir un control sobre la ciutat el 1687 que tot just va durar uns mesos i va retornar una altra vegada a mans turques.

Ducs d'AtenesModifica

  • Escut del ducat sota la família de la Roche

  • Escut del ducat sota la família Brienne

  • Escut del ducat sota la família Acciaiuoli

Ducs francsModifica

Ducs catalans i aragonesosModifica

 
Tomba de Guillem II d'Atenes

Llista de ducs de NeopàtriaModifica

El ducat d'Atenes i Neopàtria tingué diferents vicaris[7]

Ducs florentinsModifica

1458 conquesta otomana
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat d'Atenes

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ Longnon, 1969, p. 238.
  2. ↑ Setton, 1946, p. 235, nota 1.
  3. ↑ Miller, 1908, p. 106–108.
  4. ↑ Varzós, 1984, p. 571.
  5. ↑ Mestre, 1998, p. 31.
  6. ↑ Salach i Termes, 1992, p. 422.
  7. ↑ «Vicari General». [Consulta: 30 agost 2022].
  8. ↑ «Berenguer d’Estanyol» (en català) p. enciclopèdia.cat. [Consulta: 30 agost 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 Rubió i Lluch, Antoni: Els Governs de Matheu de Moncada y Roger de Llúria en la Grècia catalana
  10. ↑ «Mateu de Montcada i Sclafani». [Consulta: 30 agost 2022].
  11. ↑ «Lloria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «Mateu de Peralta i Sclafani». enciclopèdia.cat. [Consulta: 30 agost 2022].

BibliografiaModifica

  • Longnon, Jean. «The Frankish States in Greece, 1204–1311». A: A History of the Crusades (en anglès). University of Wisconsin Press, 1969. ISBN 0-299-06670-3. 
  • Mestre, Jesús. Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998. ISBN 84-297-3521-6. 
  • Miller, William. The Latins in the Levant, a History of Frankish Greece (1204–1566) (en anglès). Nova York: E.P. Dutton and Company, 1908. 
  • Salrach, Josep M; Termes, Josep. Diccionari d'Història de Catalunya. ed.62, 1992. 
  • Setton, Kenneth M.; Wolff, Robert Lee; Hazard, Harry. A History of the Crusades: The Later Crusades, 1189-1311 (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1969. 
  • Varzós, K. «Η Γενεαλογία των Κομνηνών (B)» (PDF) (en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984. Arxivat de l'original el 2019-04-01. [Consulta: 27 abril 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ducat_d%27Atenes&oldid=30597453»