Ducat de Borbó

article de llista de Wikimedia

El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310). Lluís fou el primer duc fins a la seva mort el 1342. Fou també comte de Clermont-en-Beauvaisis (1317-1322), i comte de la Marca (1322-1342)

Infotaula de títol nobiliariDucat de Borbó
Tipusarticle de llista de Wikimedia Modifica el valor a Wikidata
Data1327 Modifica el valor a Wikidata –
Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre

Casa de Borbó (1327-1527)

modifica
 
ducs capets de Borbó
  • 1342-1356: Pere I (vers 1311-1356), segon duc de Borbó (1342-1356), fill.
 
Armoiries modernes des ducs de Bourbon
  • 1434-1456: Carles I (1401-1456) comte de Clermont-en-Beauvaisis (1410-1434), cinquè duc de Borbó (1434-1456), duc d'Alvèrnia (1434-1456), fill de Joan I i de la duquessa d'Alvèrnia Maria de Berry.
  • 1456-1488: Joan II de Borbó (1427-1488), anomenat Joan el Bo (sense relació amb el rei de França Joan II el Bo), sisè duc (Joan II) (1456-1488), duc d'Alvèrnia Joan III (1456-1488), comte de Clermont i de Forez, grand cambrer de Lluís XI de França, conestable de Carles VIII (1483-1488), fill de Carles I i d'Agnès de Borgonya (1407-1476).
  • 1488-1488: Carles II de Borbó (1433-1488), arquebisbe de Lió (1444-1488), cardenal (1476-1488), duc de Borbó (1488) (va renunciar voluntàriament al títol ducal però no fou descomptat en la numeració dels ducs; fill de Carles I i d'Agnès de Borgonya (1407-1476), germà de Joan II.
  • 1488-1503: Pere II de Borbó (1438-1503), àlies Pere de Beaujeu, senyor de Beaujeu, setè duc (1488-1503), duc d'Alvèrnia (1488-1503), regent de França (1483-1491), comte de la Marca, fill de Carles I i d'Agnès de Borgonya (1407-1476), germà dels ducs Joan II i Carles II.
  • 1503-1521: Susana de Borbó (1491-1521), duquessa de Borbó (1503-1521) i d'Alvèrnia (1503-1521), comtessa de Clarmont (a Alvèrnia), comtessa de la Marca, comtessa de Forez, comtessa de Gien, senyora de Beaujeu, filla de Pere II.
  • 1505-1523: Carles III de Borbó (1490-1527), àlies Carles de Montpensier o Conestable de Borbó, comte de Montpensier (1501-1527), delfí d'Alvèrnia (1501-1527), vuitè duc (1505-1523), duc d'Alvèrnia (1505-1523)), comte de la Marca, de Forez i de Gien, senyor de Beaujeu per matrimoni, duc de Châtellerault (1515), príncep de Dombes, comte de Clarmont (a Alvèrnia) (1498-1517), marit de la duquessa Susanna i besnet de Joan I.

1523-1574 : Casa reial de Valois

modifica
  • 1523-1531: el 1523, la successió de Susana de Borbó, morta sense fills, fou impugnada per Lluïsa de Savoia, duquessa d'Angulema, mare del rei Francesc I de França, com a més propera hereva de la difunta. Va guanyar el plet que va provocar que el conestable de Borbó entrés en el camp de Carles V. El 1531 el ducat va entrar al domini reial.

1661-1830 : Casa de Borbó-Condé

modifica
 
Armes modernes dels Prínceps de Condé

El ducat fou concedit el 1661 al Gran Condé. El seu net Lluís IV Enric de Borbó-Condé (1692-1740), primer ministre de 1723 a 1726, i després el net Lluís VI Enric de Borbó-Condé (1756-1830), van portar nominalment el títol, junt amb el de príncep de Condé. El títol de duc de Borbó el tenien els hereus que esperaven ser prínceps de Condé.

  • 1667-1670, Enric de Borbó-Condé, titulat duc de Bourbon, nascut a París el 5 de novembre de 1667, mort el 5 de juliol de 1670, net de l'anterior i fill d'Enric Juli de Borbó (1643-1709), primer príncep de la sang, príncep de Condé (1686-1709), titular regular del títol de duc de Borbó (1686-1709) i fill del Gran Condé.
  • 1670-1709: Lluís de Borbó (1668-1710), príncep de la sang, duc de Borbó, duc de Montmorency (1668-1689) després duc d'Enghien (1689-1709), després sisè príncep de Condé, comte de Sancerre (1709-1710), comte de Charolais. Com que només va ser príncep de Condé uns mesos fou conegut pel seu títol de duc de Borbó que va portar quasi tota la seva vida. A la cort se l'anomenava «monsieur le Duc» (senyor duc), per haver perdut el «monsieur le Prince» en profit del primer príncep de la sang, el duc de Chartres.

Títol de cortesia

modifica
 
Armes dels «ducs de Borbó»

El títol fou atribuït pel duc d'Anjou, per voluntat pròpia, com a títol d'espera per al seu hereu, sent simplement títol de cortesia.

  • 1950-1975: Alfons de Borbó i Dampierre(1936-1989), fill primogènit de Jaume Enric de Borbó, «duc d'Anjou» i duc de Segòvia. Concedit pel seu pare el 25 de novembre de 1950, Alfons de Borbó esdevingué després «duc d'Anjou».
  • 1975-1984: Francesc de Borbó (1972-1984) fill primogènit de l'anterior. Títol conferit pel seu pare el 3 d'agost de 1975, Francesc de Borbó fou igualment duc de Bretanya.
  • 1984-1989: Lluís de Borbó (1974-) germà petit de l'anterior. El títol li va donar el seu pare el 27 de setembre de 1984; fins llavors Lluís era duc de Turena; el 1989 va esdevenir duc d'Anjou.

Bibliografia

modifica