Aquest article tracta sobre el ducat medieval. Vegeu-ne altres significats a «Bouillon».
Sinopsi dels Estats
establerts des del 800 fins avui al territori del
Benelux
Imperi Carolingi
ca.800 - 843
Regne de Lotaríngia
843 - 855
Uns vint feus (comtats, ducats, principats, senyories…)
del rei de França: Flandes
o del Sacre Imperi (els altres territoris)
amb fronteres i aliances canviants
855 - 1384

Principat de Lieja
+
Principat de Stavelot-Malmedy
+
Ducat de Bouillon
9851795

Països Baixos Borgonyons

Ducat de Luxemburg
integrat el 1441

1384/14731482

Disset Províncies
14821556
Països Baixos espanyols 15811713
República de les Set Províncies Unides
15811795
Luxemburg: 1684 - 1697 francès
Països Baixos austríacs 17131790
Estats Units Bèlgics 1790 1713 - 1795 austríac
Països Baixos austríacs 17901794

Revolució Francesa 17951804
República batava
1795
1806

Primer Imperi francès 18041815
Regne d'Holanda
18061810


Regne Unit dels Països Baixos
18151830

Luxemburg

Regne de Bèlgica
des 1830
Regne dels Països Baixos
des 1830
(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890)
vegeu / modifiqueu la plantilla

El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i la rodalia. Esdevingué comtat hereditari amb Godofreu I; Goteló I, que era duc de Lorena, va agafar a més el títol de duc de Bouillon; el 1076 va passar a Godofreu V, el famós croat Jofré de Bouillon, fill de comte de Boulogne, que el 1095 va vendre el ducat al principat de Lieja per pagar les despeses de l'expedició a Terra Santa.

Va pertànyer als prínceps-bisbes de Lieja fins al 1482 quan Guillem de la Mark se'n va apoderar i la seva nissaga el va dominar fins al 1522 en què fou ocupat pels espanyols i retornat al príncep-bisbe. El 1552 un descendent de Guillem va recuperar el ducat i la família el va conservar-lo fins a la seva extinció el 1594 quan va passar per matrimoni a la casa de la Tour d'Auvergne.

El 1676 fou ocupada pels francesos que el 1678 la van cedir en feu al vescomte de Turena de la casa de la Tour d'Auvergne, que la van conservar fins a la revolució francesa. El 1794 es va proclamar la república i tot seguit fou annexionada a França que la va ocupar fins al 1815 quan fou entregada al Regne Unit dels Països Baixos. Després de l'escissió de Bèlgica el 1830 va quedar dins del territori d'aquest estat nou.

Llista de comtes i ducs modifica

Primers comtes modifica

  • Adeldred < 800
  • Renier 852-877
  • Rimir 877-945

Dinastia d'Ardennes-Verdún modifica

Dinastia de Boulogne modifica

  • Godofreu V (Duc de Baixa Lorena 1087-1099, Duc de Brabant 1095-1099) 1076-1095, conegut simplement per Jofré de Bouillon
  • Venut al principat de Lieja 1095, el conservarà fins al 1482

Prínceps-Bisbes de Lieja modifica

Dinastia de la Mark modifica

Dinastia de la Tour d'Auvergne modifica

  • Enric de la Tour d'Auvergne (consort 1591-1594) 1504-1623
  • Frederic Maurici Casimir 1623-1652
  • Godofreu Maurici 1652-1676 (nominal fins al 1721)
  • A França 1676-1794
    • Manel Teodosi 1678-1730 (vescomte de Turena)
    • Carles Godofreu 1730-1771
    • Godofreu Carles Enric 1771-1792
    • Jaume Leopold Carles Godofreu 1792-1794
  • República 1794-1795
  • Annexió a França 1795-1815
  • Al Regne Unit dels Països Baixos 1815-1830
  • A Bèlgica 1830
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Bouillon