Ducat de Medina-Sidonia
El Ducat de Medina-Sidonia és un títol nobiliari hereditari del Regne d'Espanya atorgat pel rei Joan II de Castella a Juan Alonso Pérez de Guzmán, III comte de Niebla, el dia 17 de febrer de 1445, com a premi als serveis realitzats a la Corona.[1] El nom del Ducat prové de la localitat andalusa de Medina-Sidonia.
| Tipus | ducat d'Espanya  |
|---|---|
| Epònim | Medina-Sidonia |
Diferents geneologistes consideren el ducat de Medina-Sidonia el més important del Regne, ja que és el ducat hereditari de més antiguitat. La importància de la Casa de Medina-Sidonia quedà reflectida amb la concessió de la Grandesa d'Espanya de primera classe o Immemorial a la primera concessió feta l'any 1520 pel rei Carles I d'Espanya.
Fins a l'any 1779, el ducat de Medina-Sidonia estigué a les mans de la família Pérez de Guzmán, a partir d'aquesta data passà a mans de la família Àlvarez de Toledo, el llavors XI Marquès de Villafranca.
ReferènciesModifica
- ↑ «ducat de Medina Sidonia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Medina-Sidonia |
- Fundación Casa de Medina Sidonia (castellà)