La dulia, en la teologia catòlica, és la veneració o culte religiós que es dona als àngels o als sants.[1]

Els precursors de Crist amb sants i màrtirs

Segons Tomàs d'Aquino la dulia és diferent de la latria o adoració a Déu, en el sentit que la primera es dirigeix a uns éssers personals i la segona a Déu. També es diferencia de la hiperdulia o veneració a la Mare de Déu, i la protodulía[2] o veneració al patriarca sant Josep.[3]

Referències modifica

  1. Cross, E.A.. The Oxford Dictionary of the Christian Church, Third Edition. Oxford University Press, 1997, p. 513. 
  2. Richardson, Alan; Bowden, John. The Westminster Dictionary of Christian Theology. Westminster John Knox Press, 1983, p. 114. 
  3. Francisco de Paula Mellado. Enciclopedia moderna: Diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio. Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1852, p. 3–.