Duquessa d'Alba, 1797

obra pictòrica

Duquessa d'Alba, 1797 és un quadre a l'oli sobre tela, de 210 cm d'alçària per 149 d'amplada, propietat de la Hispanic Society of America (Nova York).

Infotaula d'obra artísticaDuquessa d'Alba, 1797
Goya-duquesa de alba.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorFrancisco de Goya y Lucientes Modifica el valor a Wikidata
Creació1797 Modifica el valor a Wikidata
Mètode de fabricaciópintura a l'oli Modifica el valor a Wikidata
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Dimensions210 (alçària) × 149 (amplada) cm
Col·leccióHispanic Society of America (Manhattan) Modifica el valor a Wikidata

Un idil·li sonat. Goya va plasmar tot el caràcter de la duquessa d'Alba en aquesta pintura que no va vendre mai. Aquest retrat de la dona més famosa de l'inici del segle XIX amaga alguns detalls que revelen un possible affaire entre l'aristòcrata i el pintor.

Aquesta dona que Goya pinta de cos sencer, vestida de maja de dol i amb mantellina, és María del Pilar Teresa Cayetana de Silva y Álvarez de Toledo, duquessa d'Alba, la primera dama espanyola després de la reina. Va ser una de les dones més adorades i, al mateix temps, envejades, de la seva època, el final del segle XVIII i l'inici del XIX.

La rivalitat amb la reina Maria Lluïsa va ser llegendària: hi ha qui diu que les dues dones es disputaven constantment quina era la més elegant, la més popular, quina tenia els millors llocs a les corregudes de braus i quina es beneficiava dels millors amants.

Més enllà dels escàndolsModifica

Si no hagués estat pintada repetidament per Goya, només hauria passat a la història per ser una dona d'escàndols. Però la mà de l'artista hi va afegir una altra llegenda: la suposada relació d'ambdós, una aventura amorosa que els autors romàntics del segle XIX van idealitzar com una història apassionada, impossible i tràgica. En realitat, l'única prova eloqüent que tenim d'una relació si més no especial, és aquest quadre on la duquessa mostra l'expressió «Solo Goya» escrita en terra.

Goya no va vendre mai el quadre; el va conservar sempre al seu taller. Curiosament, no va pertànyer mai a la família Alba. Durant més de deu anys va estar exposat al Museu del Louvre i després va passar de mà en mà en subhastes successives, fins que un milionari americà el va comprar per a donar-lo a la Hispanic Society of America de Nova York.

CuriositatsModifica

Orgull de classe. La presència de la duquessa és imponent. Goya la mostra agosarada com és ella; no li cal res més, ni un arbre que li faci ombra, ni una columna per a recolzar-s'hi. La duquessa apareix isolada ocupant-ho tot amb un posat orgullós que correspon al càrrec i al caràcter de la dama.

Paraules a la sorra. Amb el dit, la duquessa d'Alba assenyala descaradament unes paraules escrites a la sorra: «Solo Goya». Conegut com El retrat de la vídua negra, el pintor hi exhibeix sense embuts la relació prohibida que tenia amb l'aristòcrata.

I també als anells. L'anell del dit que assenyala el terra també té la inscripció "Goya". I l'altre anell, hi diu "Alba". Per molts és una altra prova irrefutable de la relació prohibida...I per d'altres, un afegit posterior fet amb mala intenció.

ReferènciesModifica

  • Revista Sapiens, núm. 199, d'octubre de 2018, pàg. 84, article de Montse Armengol (Dipòsit Legal B-42425-2002) (ISSN: 1695-2014)