Dushara o Dusares —en nabateu dwsrʾ; en grec antic Δουσάρης; en llatí Dusares; en àrab ذو الشرى, Ḏū x-Xarà— fou una deïtat de l'antic Orient Pròxim adorada pels nabateus a Petra i Madàïn Sàlih, ciutats de les quals n'era el patró.

Representació de Dushara al sud de Síria

EtimologiaModifica

Dushara és conegut principalment per fonts epigràfiques nabatees, que invariablement l'anomenen dwsrʾ, sense vocalitzar atès que l'escriptura nabatea només escriu les consonants. A les fonts clàssiques gregues apareix com Δουσάρης i en llatí com Dusares.

El significat original del nom és poc clar, però l'historiador musulmà primerenc Ibn al-Kalbí al seu Llibre dels ídols s'hi refereix com a Dhu-x-Xara amb el significat ‘el de Xara’, essent Xara una cadena muntanyosa que hi hauria al sud-est del Mar Mort. Si això fos cert, Dushara seria més un títol que no pròpiament un nom. Tanmateix, no existeix acord tant sobre el nom com sobre la seva interpretació.[1][2]

CulteModifica

En època grega, s'associà a Zeus perquè era el cap del panteó nabateu, i també a Dionís.

S'ha trobat un santuari a Dushara, al port de Pozzuoli a Itàlia. La ciutat era un nexe important per al comerç amb el Pròxim Orient, i se sap que podria haver tingut una presència nabatea a mitjan segle I dC.[3]

El culte va continuar-se en alguna mesura ben entrat el període romà i possiblement tan tard com en el període islàmic.[4]

Aquesta divinitat és esmentada per l'historiador musulmà del s. IX Hixam ibn al-Kalbí, que va escriure en el Llibre dels ídols on diu que «els Banu al-Hàrith ibn Yaixkur ibn Mubàixxir dels Azd tenien un ídol anomenat Dhu-Xara».

ReferènciesModifica

  1. F., Healey, John. The religion of the Nabataeans : a conspectus, p. 85–97. ISBN 9789004301481. OCLC 944920100. 
  2. Lewis, B. The Encyclopaedia of Islam. Vol. II: C–G. New. Leiden: Brill, 1991, p. 246–247. ISBN 9004070265. OCLC 399624. 
  3. AA.VV. Museo archeologico dei Campi Flegrei - Catalogo generale (vol. 2) - Pozzuoli, Electa Napoli 2008, pàgs. 60-63.
  4. Peterson, Stephanie Bowers, "The Cult of Dushara and the Roman Annexation of Nabataea" (2006). Open Access Dissertations and Theses. Paper 5352.

BibliografiaModifica

  • Ibn al-Kalbī, The Book of Idols, Being a Translation from the Arabic of the Kitāb al-Asnām. Tr. and comm. Nabih Amin Faris (Princeton, Princeton University Press, 1952).
  • Healey, John F., The Religion of the Nabataeans: A Conspectus (Leiden, Brill, 2001) (Religions in the Graeco-Roman World, 136).
  • el-Khouri, Lamia; Johnson, David, "A New Nabataean Inscription from Wadi Mataha, Petra," Palestine Exploration Quarterly, 137,2 (2005), 169-174.