Espai Europeu d'Ensenyament Superior
L'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), altrament conegut com a Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), és el marc educatiu europeu i de qualitat creat a partir de la Declaració de Bolonya amb la finalitat de fomentar el creixement econòmic d'Europa, la seva competitivitat internacional i la seva cohesió social a través de l'educació i la formació dels ciutadans al llarg de la seva vida i mobilitat.
Història modifica
Des de 2020, l'EEES està integrat per un total de 49 estats participants, inclosos els 27 estats de la Unió Europea i d'altres com Rússia o Turquia.[1] Els estats que es troben dins de l'EEES són:[2]
- Des de 1999: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suècia, Suïssa
- Des de 2001: Croàcia, Xipre, Liechtenstein, Turquia
- Des de 2003: Albània, Andorra, Bòsnia i Hercegovina, Rússia, el Vaticà, Sèrbia, Macedònia del Nord
- Des de 2005: Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Moldàvia, Ucraïna
- Des de 2007: Montenegro
- Des de 2010: Kazakhstan
- Des de 2015: Belarús
- Des de 2020: San Marino
Mònaco és l'únic membre del Consell d'Europa que no s'ha integrat a l'EEES. Altres estats i territoris han sol·licitat en va incorporar-se al Procés de Bolonya. En concret Israel, Kirguizstan, Kosovo i la República Turca de Xipre del Nord.
Declaracions modifica
Al llarg dels anys s'han signat diversos acords internacionals amb l'objectiu de cristal·litzar l'EEES. Tot i que el primer tractat fou la Declaració de la Sorbona de 1998, no fou fins a l'any següent que, amb la Declaració de Bolonya, s'estipulà la creació de l'EEES.[3]
- Declaració de la Sorbona (1998)
- Declaració de Bolonya (1999)
- Comunicat de Praga (2001)
- Comunicat de Berlín (2003)
- Comunicat de Bergen (2005)
- Comunicat de Londres (2007)
- Declaració del Fòrum de política Bolonya de 2009
- Comunicat de Louvain-la-Neuve (2009)
- Declaració de Budapest/Viena (2010)
- Estratègia de Mobilitat 2020 per l'EEES
- Declaració del Fòrum de política de Bolonya de 2012
- Declaració de Bucarest (2012)
Objectius modifica
Els objectius estratègics de l'EEES se centren en:
- Implantació d'un sistema fàcilment comprensible i comparable de titulacions.
- Adopció d'un sistema d'acumulació i transferència de crèdits que afavoreixi la mobilitat (crèdits ECTS).[4]
- Promoció de la cooperació europea en matèria de garantia de la qualitat i desenvolupament de criteris i metodologies comparables.
- Impuls de mobilitat d'estudiants, professors i personal administratiu de les universitats i altres institucions d'educació superior europees (programa Erasmus).
- Foment de la dimensió europea en l'educació superior com condició necessària per a l'assoliment dels objectius de l'EEES.
A més a més, es crearà el suplement europeu al títol que consisteix en un document personal per a cada titulat que afegeix informació al títol, mitjançant una descripció de la seva naturalesa, nivell, context i contingut. L'objectiu del suplement és el d'incrementar la transparència de les diverses titulacions impartides a Europa i facilitar el seu reconeixement acadèmic i professional per les institucions.
Estructura modifica
El sistema, pres del model anglosaxó, es basa en dos nivells i tres cicles: grau i postgrau. Així doncs, per exemple, el sistema de diplomatures i llicenciatures espanyoles queda suprimit. Tots els estats de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior han adoptat l'anomenat model "3+2" (bàtxelor de 3 anys, màster de 2 anys), excepte Xipre, Turquia, Eslovènia i Espanya, que són els únics quatre estats del continent on s'imparteixen primers cicles universitaris de quatre anys de durada.
Estudis de grau modifica
Els estudis de grau (a Europa, bàtxelor) són els ensenyaments de primer cicle i tenen per objectiu aconseguir una formació acadèmica i professional dels estudiants que els capaciti tant per incorporar-se a l'àmbit laboral europeu com per prosseguir la seva formació en el postgrau. El nombre total de crèdits necessaris per obtenir el grau (a Europa, bàtxelor) està comprès entre 180 i 240 crèdits ECTS, el que vindria a ser, o bé 3, o bé 4 anys. No obstant això, a l'estat espanyol encara hi pot haver carreres que queden fora d'aquest nombre de crèdits, sent major en Medicina, Farmàcia, Veterinària, Arquitectura, Infermeria, Dret i altres.
Estudis de postgrau modifica
Els estudis de postgrau són el segon nivell dels estudis universitaris i comprèn dos cicles:
- Formació avançada per l'obtenció del títol de màster.
- Formació investigadora per l'obtenció del títol de doctorat.
Per accedir al títol de doctorat es requereixen almenys 300 crèdits de grau i postgrau (màster). L'oferta de màsters i doctorats ve determinada per cada universitat.
Procediment modifica
El procediment de convergència cap a l'EEES es coneix com a Procés de Bolonya i s'articula en 2 fases:
- (1999-2007) Establiment d'un mapa de titulacions que renovi l'actual catàleg mitjançant l'elaboració de les directrius generals pròpies de cada titulació.
- (2007-2010) Implantació dels nous plans d'estudi.
Referències modifica
- ↑ «Europe Unit: FAQ». Arxivat de l'original el 2010-03-05. [Consulta: 3 març 2014].
- ↑ «European Higher Education Area and Bologna Process» (en anglès). ehea.info.
- ↑ «Declaracions de Bolonya». EnsenyamentSuperior.ad. [Consulta: 4 març 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Características principales de los ECTS» (en castellà). DG Educació i Cultura de la Comissió Europea. Arxivat de l'original el 21/12/2007. [Consulta: 1r febrer 2007].
Enllaços externs modifica
- Declaració de Bolonya - traducció al català a Viquitexts
- Glossari de l'Espai europeu d'educació superior a la UPC, en català, castellà, gallec, anglès i francès.