Agència Espacial Europea

organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai
(S'ha redirigit des de: ESA)

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA escoltar escoltar (pàg.), en francès: Agence spatiale européenne escoltar escoltar (pàg.), ASE;[1][2] en alemany: Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai. Fundada el 1975 i amb seu a París,[3] l’ESA té un personal global d’uns 2.200 treballadors el 2018[4] i un pressupost anual d’uns 5,72 milions d’euros el 2019.[5][6][7]

Infotaula d'organitzacióAgència Espacial Europea
(fr) Agence spatiale européenne
(en) European Space Agency
(de) Europäische Weltraumorganisation Modifica el valor a Wikidata
ESA logo.png
Views in the Main Control Room (12052189474).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtESA, ASE i ESA Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització intergovernamental, agència espacial i organització internacional Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballexploració espacial i vol espacial Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès, francès i alemany Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació30 maig 1975 Modifica el valor a Wikidata
FundadorBèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Espanya, Suècia, Regne Unit i Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deInter-Agency Space Debris Coordination Committee (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Indicador econòmic
Pressupost6.680 M€ (2020) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals5.255 M£ (2016) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webesa.int Modifica el valor a Wikidata
Facebook: EuropeanSpaceAgency Twitter: esa Instagram: europeanspaceagency Youtube: UCIBaDdAbGlFDeS33shmlD0A Flickr: 37472264@N04 Modifica els identificadors a Wikidata

El programa de vols espacials de l'ESA inclou el vol espacial tripulat (principalment mitjançant la participació al programa de l'Estació Espacial Internacional); el llançament i l’operació de missions d’exploració no tripulades cap a altres planetes i la Lluna; Observació de la terra, ciència i telecomunicacions; disseny de vehicles de llançament; i mantenir un important port espacial, el Port Espacial de Kourou, Guaiana Francesa. El principal vehicle de llançament europeu Ariane 5 és operat a través d'Arianespace amb la participació de l'ESA en els costos del llançament i el desenvolupament d'aquest vehicle de llançament. L’agència també treballa amb la NASA per fabricar el mòdul de servei de la nau espacial Orion, que serà transportada en el Space Launch System.[8][9] L'European Space Agency Science Programme és un programa a llarg termini de missions de ciència i exploració espacial.

HistòriaModifica

OrígensModifica

Article principal: ESRO
Article principal: ELDO

El 14 de juny de 1962 es va crear l'Organització Europea de Recerca a l'Espai (European Space Research Organization, ESRO),[10] organisme orientat principalment al desenvolupament de satèl·lits. Quasi al mateix període alguns governs europeus volgueren iniciar activitats en el camp de la construcció de transportadors per a satèl·lits, Això va donar lloc a l'Organització Europea per al Desenvolupament i Llançament de Vehicles Espacials (European Space Vehicle Launcher Development Organization, ELDO), que tenia com a finalitat desenvolupar el projecte del gran transportador Europa. A principis del 1964 les dues organitzacions estaven operatives.[11] La ELDO reunia als estats membres de la Unió Europea Occidental, Àustria i altres estats no membres aleshores de la Unió, com Espanya i Dinamarca, mentre que estaven exclosos països neutrals com Suïssa i Suècia. La ESRO agrupava tots els països de l'Europa occidental amb poques i insignificants excepcions. Com a fruit del programa d'inversions de la ESRO, sorgeixen el Centre Europeu de Recerca i Tecnologia Espacials (European Space Research and Technology Centre, ESTEC), encarregat del desenvolupament de satèl·lits i vehicles espacials, i el Centre Europeu d'Operacions Espacials (European Space Operations Centre, ESOC), responsable del control de les operacions dels satèl·lits en òrbita.

L'any 1973, amb l'acord global de tots els països membres, s'aproven tres projectes: l'Spacelab, l'Ariane i el Marots. També es pren la decisió fonamental de crear l'Agència Espacial Europea (ESA), amb la ratificació per part de 10 estats aquesta es funda de forma efectiva el 1975.[12]

Els inicis de l'ESAModifica

La primera missió científica de l'ESA fou l'any 1975, el Cos-B, un programa de proves de monitoratge d'emissions de rajos gamma a l'univers.[12]

El projecte estrella de l'ESA és el programa Ariane consistent en una sèrie de sistemes de llançament. Durant els anys 80, la ESA va desenvolupar diferents models del coet. La versió més usada fou l'Ariane 4, que fou operativa entre el 1988 i el 2003, i que consagrà l'ESA com la líder en llançaments comercials.

L'ESA actualmentModifica

Actualment l'ESA opera amb l'Ariane 5, una nova versió del coet, que si bé tingué uns primers llançaments infructuosos (els anys 1996 i 1997), a hores d'ara és indiscutiblement un dels més exitosos del món. Tot i això, ja s'ha començat a dissenyar el futur Ariane 6.

MissióModifica

Els plans de l'ESA es poden dividir en tres categories:

  • L'ESA vol mantenir els seus projectes de recerca i desenvolupament de sistemes de propulsió, per reduir-ne els costos.
  • Observació espacial, amb el llançament de satèl·lits per l'estudi del cosmos. Aquí cal remarcar la seva participació en l'Estació Espacial Internacional, ISS.
  • Exploració i descoberta de planetes dins i fora del sistema solar. Exemples d'aquest objectiu són els reeixits llançaments i aterratges de sondes d'exploració de superfície a Mart, com els aterratges dels Rovers a Mart.

Jean-Jacques Dordain, director general de l'ESA del 2003 al 2015, va descriure la missió de l'Agència Espacial Europea així:[13]

« Les activitats espacials d'avui en dia cerquen el benefici dels ciutadans. I aquests demanen una millor qualitat de vida a la Terra; volen més seguretat i benestar econòmic; però també volen perseguir els seus somnis; augmentar el seu coneixement; també volen que la gent jove se senti atreta a seguir la ciència i la tecnologia.

Penso que l'espai pot aconseguir tot això: pot aportar una qualitat de vida més elevada, millorar la seguretat, augmentar el benestar econòmic i també assolir els somnis dels nostres ciutadans i la seva set de coneixement i atraure la generació més jove. Aquesta és la raó per la qual l'exploració espacial és una part del conjunt d'activitats espacials. Sempre ho ha estat, i ho serà encara més en el futur.

»

ProgramesModifica

Flota de vehicles de llançamentModifica

L'ESA compta amb una gamma de vehicles de llançament per cobrir diversos segments del mercat. Actualment compta amb tres coets principals: Ariane 5, Soiuz-2 i Vega.[17] Els antetiors coets Ariane 1, 2, 3 i 4 ja s'han retirat de servei.[18] El 2020 entraran en servei els nous coets Ariane 6 i Vega C.[19]

Estats membres de l'Agència Espacial EuropeaModifica

  • Estats membres de l'ESA
  • Estats associats a l'ESA
  • Estats cooperants de l'ESA
  • Signataris de 'acord de cooperació
  • La següent llista conté tots els estats membres i associats a l'Agència Espacials Europea, la seva data de ratificació de l'acord i les seves contribucions al pressupost de 2020:[20]

    Estat membre/Font Convenció de l'ESA Programa nacional Contr.
    (mill. €)
    Contr.
    (%)
    Contr. per capita (€)[21]
    Àustria[note 1] 30 de desembre de 1986 Agència Espacials Austríaca &000000000000005120000051,2 &00000000000000010000001,0% 5.37
    Bèlgica[note 2] 3 d'octubre de 1978 Oficina Federal de Polítiques sobre Ciència (BELSPO) &0000000000000210000000210,0 &00000000000000042999994,3% 17.82
    República Txeca[note 3] 12 de novembre de 2008 Ministeri de Transport &000000000000004470000044,7 &00000000000000009000000,9% 3.06
    Dinamarca[note 2] 15 de setembre de 1977 DTU Space &000000000000003379999933,8 &00000000000000007000000,7% 5.47
    Estònia[note 3] 4 de febrer de 2015 Oficina de l'Espai Estoniana &00000000000000037000003,7 &00000000000000001000000,1% 1.97
    Finlàndia[note 3] 1 de gener de 1995 Agència de Negocis Finlandesa &000000000000002739999927,4 &00000000000000006000000,6% 3.52
    França[note 2] 30 d'octubre de 1980 CNES &00000000000013117000001.311,7 &000000000000002689999926,9% 14.30
    Alemanya[note 2] 26 de juliol de 1977 Centre Aeroespacial Alemany (DLR) &0000000000000981700000981,7 &000000000000002010000020,1% 11.11
    Grècia[note 3] 9 de març de 2005 Agència Espacial Hel·lènica &000000000000002060000020,6 &00000000000000004000000,4% 0.98
    Hongria[note 3] 24 de febrer de 2015 Agència Espacial Hongaresa &000000000000001169999911,7 &00000000000000002000000,2% 0.63
    Irlanda[note 1] 10 de desembre de 1980 Agència de Negocis Irlandesa] &000000000000002480000024,8 &00000000000000005000000,5% 3.60
    Itàlia[note 2] 20 de febrer de 1978 Agència Espacial Italiana (ASI) &0000000000000665799999665,8 &000000000000001369999913,7% 7.77
    Luxemburg[note 3] 30 de juny de 2005 Luxinnovation &000000000000002989999929,9 &00000000000000006000000,6% 44.19
    Països Baixos[note 2] 6 de febrer de 1979 Oficina Espacial dels Països Baixos &0000000000000100299999100,3 &00000000000000021000002,1% 5.32
    Noruega[note 1] 30 de desembre de 1986 Agencia Espacial Noruega &000000000000008629999986,3 &00000000000000018000001,8% 12.09
    Polònia[note 3] 19 de novembre de 2012 Agència Espacial Polonesa (POLSA) &000000000000003839999938,4 &00000000000000008000000,8% 0.91
    Portugal[note 3] 14 de novembre de 2000 Fundação para a Ciência e Tecnologia &000000000000002100000021,0 &00000000000000004000000,4% 1.77
    Romania[note 3] 22 de desembre de 2011 Agència Espacial Romanesa &000000000000003429999934,3 &00000000000000007000000,7% 2.18
    Espanya[note 2] 7 de febrer de 1979 INTA &0000000000000249500000249,5 &00000000000000050999995,1% 4.39
    Suècia[note 2] 6 de març de 1976 Agència Nacional Sueca de l'Espai (SNSA) &000000000000008320000083,2 &00000000000000017000001,7% 7.15
    Suïssa[note 2] 19 de novembre de 1976 Oficina Espacial Suïssa (SSO) &0000000000000167000000167,0 &00000000000000033999993,4% 17.61
    Regne Unit[note 2] 28 de març de 1978 Agència Espacial del Regne Unit (UKSA) &0000000000000464300000464,3 &00000000000000095000009,5% 5.05
    Altres &0000000000000181300000181,3 &00000000000000037000003,7%
    Membres de no ple dret
    Canadà[note 4] 1 de gener de 1979[30] CSA &000000000000002800000028,0 &00000000000000006000000,6% 0.53
    Eslovènia 5 de juliol de 2016[32] &00000000000000032000003,2 &00000000000000001000000,1% 1.31
    Total aportat pels estats membres i associats &Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut ","4.870,0 &0000000000000100000000100%
    Unió Europea[note 5] 28 de maig de 2004[33] Política Espacial de la Unió Europea &Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut ","1.683,3 &000000000000009300000093,0% 2.56
    EUMETSAT &000000000000005429999954,3 &00000000000000030000003,0%
    Altres ingressos &000000000000007240000072,4 &00000000000000040000004,0%
    Total d'altres socis institutionals &Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut ","1.810,0 &0000000000000100000000100%
    Total ESA &Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut ","6.680,0
    1. 1,0 1,1 1,2 Aquests estats es consideren signatàries inicials, però com que no formaven part anteriorment de l'ESRO ni l'ELDO l'acord no va entrar en vigor fins que 10 estats fundadors el van subscriure.
    2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 Els estats fundadors i signataris inicials van establir l'entrada en força de l'acord de fundació de l'ESA pel 30 d'octubre de 1980. Aquests països també eren membres anteriors de ELDO i/o l'ESRO.[22]
    3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Els membres acceptats posteriorment mitjançat un acord d'adhesió.[23][24][25][26][27][28][29]
    4. Canadà és un estat cooperador de l'ESA.[30][31]
    5. Framework Agreement establishing the legal basis for cooperation between ESA and the European Union came into force in May 2004.

    Instal·lacionsModifica

     
    Control de missió de l'ESA a l'ESOC a Darmstadt, Alemanya

    Comparació amb altres agències espacialsModifica

    LA ESA té un pressupost de 4.020 milions d'euros (després s'han d'afegir els pressupostos de les agències espacials de cada país membre), cosa que la situa en segon lloc per darrere de la NASA, amb un pressupost de 13.000 milions d'euros. En tercer lloc està l'agència espacial japonesa JAXA amb un pressupost de 1.600 milions d'euros i l'agència xinesa, amb un pressupost de 1.000 milions d'euros. No obstant s'ha de tenir en compte que països com la Xina, tenen un poder adquisitiu més petit (sous més barats i materials més barats), i amb uns càlculs senzills es pot deduir que equitativament l'agència espacial xinesa és com si es gastés 9.000 milions d'euros, i l'agència Índia, 3.000 milions d'euros.

    L'Agència Espacial Russa, que abans fou pionera i primera potència mundial ha hagut de reduir dràsticament el pressupost i té actualment un pressupost al voltant de 900 milions d'euros.

    TelevisióModifica

     
    Zones a les quals al satèl·lit Eutelsat transmet ESA Television

    ESA Television és la cadena de televisió que emet l'AEE. Es transmet tan sols per mitjà d'una xarxa de Televisió per satèl·lit, i periòdicament emet programació per l'Eutelsat, en concret, pel satèl·lit Eutelsat 9A, que permet la recepció de la informació a Europa, Africa del Nord i Orient Mitjà. A més a més, de tant en tant, emet esdeveniments en directe, també a través dels diferents satèl·lits d'Eutelsat a tot el continent europeu.[36] El satèl·lit propietat de l'Agència Espacial Europea difon les emissions, livestreams i programes a tot Europa gràcies al EUTELSAT 9A, a 9º est de banda K, amb el transponder 59 (11900.1 MHz, de polarització horitzontal). Utilitza el DVB-S2.[37]

    ESA Television emet Retransmissió en directe de llançaments de satèl·lits i missions espacials, Informació i notícies actualitzades via EBS i Dos magazins al mes de 4 minuts cada un, que es retransmet fins a 21 vegades en set idiomes diferents. Tot això es pot trobar al catàleg en línia de la web.[38] D'inici, l'ESA Television no s'emetia simultàniament a través d'internet, així doncs, la programació era descarregable gràcies a un lloc web de FTP. Aquest requeria que els usuaris iniciessin sessió; es podia accedir al nom d'usuari i la contrasenya registrant-se al Servei de Notificació de la Televisió d'ESA. Un cop registrats, els usuaris que accedissin al canal, hi podien trobar tot el material penjat. Des del 2008, a part del que ja hem explicat, l'ESA ja transmet alguns esdeveniments i activitats en directe, utilitzant la plataforma Livestream.com. Entre aquestes activitats, hi podem trobar exploracions espacials llançaments i fins i tot algunes transmissions periòdiques. També s'informa de les pròximes transmissions, de manera que a la pàgina web s'indica el dia, l'hora d'inici i fi de la transmissió i el tipus i format.[39]

    ReferènciesModifica

    1. «Annex 1 Resolution 8». A: ESA Convention and Council Rules of Procedure (PDF). 5th. European Space Agency, març 2010, p. 116. ISBN 92-9092-965-0. 
    2. «Agence spatiale européenne (ASE)», 23-02-2017.
    3. «Agència Espacial Europea». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
    4. esa. «What is ESA?» (en anglès).
    5. «ESA budget 2019». esa.int, 03-02-2019.
    6. «United Space in Europe» (en anglès). [Consulta: 17 gener 2018].
    7. ESA (en anglès) All about ESA: Space for Europe, 2015, pàg. 14.
    8. «Orion».
    9. «European Service Module».
    10. Krige, J.; Russo, A. A History of the European Space Agency 1958 – 1987 (pdf) (en anglès). volum 1: The story of ESRO and ELDO, 1958 - 1973. París: European Space Agency, abril de 2010, p. xix-462. 
    11. Emily Carney. «Space for Europe and for all humankind: A brief history of the ESA». Ars Technica, 31-12-2015. [Consulta: 5 març 2020].
    12. 12,0 12,1 «History of Europe in space». ESA. [Consulta: 5 març 2020].
    13. «Launching a New Era with JAXA: Interview with Jean-Jacques Dordain». JAXA, 31-10-2003. Arxivat de l'original el 6 juliol 2005.
    14. [enllaç sense format] http://www.esa.int/Our_Activities/Observing_the_Earth/Copernicus
    15. [enllaç sense format] http://exploration.esa.int/mars/46048-programme-overview/
    16. [enllaç sense format] http://www.esa.int/Our_Activities/Navigation/Galileo/What_is_Galileo
    17. «Europe’s launchers». ESA. [Consulta: 4 març 2020].
    18. Marín, Daniel. «40 años del primer cohete Ariane». Eureka. [Consulta: 4 març 2020].
    19. Caleb, Henry. «Arianespace could launch record 22 missions in 2020». Space News. [Consulta: 4 març 2020].
    20. «ESA - Funding». esa.int, 15-02-2020.
    21. Pels estats europeus les dades de població són del 2018 segons dades de la Comissió Europea https://ec.europa.eu/eurostat/tgm/table.do?tab=table&init=1&language=en&pcode=tps00001&plugin=1. Per al Canadà la font és: https://www150.statcan.gc.ca/n1/daily-quotidien/180322/dq180322c-eng.htm.
    22. ESA Convention. 7th. European Space Agency Communications, ESTEC, desembre 2010. ISBN 978-92-9221-410-4. 
    23. Poncelet, Jean-Pol; Fonseca-Colomb, Anabela; Grilli, Giulio «Enlarging ESA? After the Accession of Luxembourg and Greece» (PDF). ESA Bulletin, 120, novembre 2004, pàg. 48–53.
    24. «New Member States». esa.int. ESA. [Consulta: 25 juliol 2012].
    25. «Polish flag raised at ESA». esa.int. ESA. [Consulta: 6 setembre 2014].
    26. «Luxembourg becomes ESA's 17th Member State». esa.int. ESA. [Consulta: 6 setembre 2014].
    27. «Greece becomes 16th ESA Member State». esa.int. ESA. [Consulta: 6 setembre 2014].
    28. «Portugal becomes ESA's 15th Member State». esa.int. ESA. [Consulta: 6 setembre 2014].
    29. «N° 9-1994: Finland becomes ESA's 14th Member State». esa.int. ESA. [Consulta: 25 juliol 2012].
    30. 30,0 30,1 Leclerc, G.; Lessard, S. «Canada and ESA: 20 Years of Cooperation» (PDF). ESA Bulletin, 96, novembre 1998.
    31. Dotto, Lydia. Canada and The European Space Agency: Three Decades of Cooperation (PDF). European Space Agency, maig 2002. 
    32. esa. «Slovenia signs Association Agreement».
    33. «Framework Agreement between the European Community and the European Space Agency». Consilium.europa.eu. [Consulta: 29 agost 2011].
    34. «Contact ESAC». European Space Agency, 14-10-2009.
    35. European Space Agency (14 maig 2013). "Esa opens its doors in uk". Nota de premsa. Consulta: 29 juliol 2013.
    36. «ESA / Useful Notes - TV Tropes». [Consulta: 10 novembre 2017].
    37. «EC Audiovisual Service - EbS». [Consulta: 22 octubre 2017].
    38. «The European Space Agency Communication Policy» (en anglès).
    39. «ESA Television» (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2017].
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agència Espacial Europea