Ecàlia

ciutat de Tessàlia

Ecàlia (en grec antic Οἰχαλία) era una ciutat de Tessàlia de la que parla Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada. Era una de les ciutats que governaven Podaliri i Macàon.

Infotaula de geografia físicaEcàlia
TipusIndret mitològic i ciutat antiga Modifica el valor a Wikidata
Obramitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGrècia Modifica el valor a Wikidata

Homer també diu que era la pàtria del rei Èurit,[1] a qui la mitologia grega atribueix l'organització d'una competició per veure qui el podia vèncer en el tir amb arc, i com a premi oferia la mà de la seva filla Íole. Hèracles el va vèncer, Èurit no va voler donar-li el premi i l'heroi va conquerir la ciutat, el va matar i es va emportar Íole com a esclava.[2]

Des d'antic hi havia discrepàncies sobre si Ecàlia, la ciutat d'Èurit, es trobava a Tessàlia, o bé a Messènia o a l'illa d'Eubea o fins i tot a Arcàdia. Un poeta èpic grec, Creòfil, va escriure un poema titulat Οἰχαλίας ἅλωσις (La conquesta d'Ecàlia), que també s'atribueix a Homer, on deia que Ecàlia era a Etòlia. Al districte d'Erètria, una ciutat d'Eubea, la situa Pausànias, Estrabó (que també la situa en altres llocs però no es decanta per cap), i Esteve de Bizanci. Pausànias també la situa a Messènia, prop d'Andània, i diu que en un bosquet de xiprers hi havia estàtues d'Apol·lo, d'Hermes i de Persèfone, i era el lloc on se celebraven els ritus de les grans deesses (Dèmeter i Persèfone) i es guardaven els ossos d'Èurit.[3]

ReferènciesModifica

  1. Homer. Ilíada, II, 730
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 296. ISBN 9788496061972. 
  3. Smith, William (ed.). «Oechalia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 5 febrer 2021].