Obre el menú principal

Tonga té una economia petita i oberta, i una base d'exportació reduïda a pocs productes agrícoles. Els principals són la carabassa, vainilla i el ñame. Incloent-se també el peix, els productes primaris representen el 2/3 de les exportacions. El país importa una gran quantitat d'aliments, especialment de Nova Zelanda.[1]

Infotaula economia paísEconomia de Tonga
Moneda pa'anga
Organitzacions comercials OMC, Sparteca
Estadístiques
PIB (en PPP) 551,7 milions (2009)
Rànquing PIB 210è (2009)
Taxa del PIB -0,5% (2009)
PIB per càpita 4.600 (2009)
PIB per sector agricultura 25%, indústria 17%, comerç i serveis 57% (2006)
Inflació 5,9% (2009)
Població sota el llindar de pobresa 24% (2004)
Força laboral 39.960 (2009)
Ocupació laboral per sector agricultura 31,8%, indústria 30,6%, comerç i serveis 37,6% (2003)
Taxa d'atur 13% (2004)
Indústries principals turisme, construcció, pesca
Socis comercials
Exportacions 22 milions (2006)
Socis principals Estats Units 28,2%, Japó 11,4%, Nova Zelanda 11,4%, Taiwan 9,5%, Fiji 6,8%, Samoa 5,7%, Austràlia 4,6%, Corea del Sud 4,2%, Hong Kong 4,1% (2008)
Importacions 139 milions (2006)
Socis principals Fiji 36,9%, Nova Zelanda 24%, Estats Units 9,3%, Austràlia 8,9%, República Popular de la Xina 5% (2008)
Finances públiques
Deute extern 80,7 milions (2004)
Ingressos 80,48 milions (2008)
Despeses 109,8 milions (2008)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Modifica les dades a Wikidata

El país depèn també de les remeses de diners de les comunitats tonganesos residents en l'exterior per equilibrar el seu dèficit comercial. El turisme representa la segona font d'ingressos del país: el 2006 39.000 persones van visitar el país.[1]

El govern estimula el desenvolupament del sector privat, incentivant especialment les inversions, mentre concentra les despeses públiques en salut i educació. Tonga té una infraestructura bàsica raonable i un servei social desenvolupat. L'elevada taxa d'atur entre els joves, el creixement de la inflació, les pressions per reformes democràtiques i el creixement de les despeses en serveis socials són els principals desafiaments del govern.[1]

ReferènciesModifica