Economia del Líban
| Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Moltes de les frases no són construccions catalanes intel·ligibles |
L'economia del Líban, bé així la seva qualitat de vida, ja va ser de les més pròsperes de tot l'Orient Mitjà. No obstant això amb la Guerra Civil Libanesa entre 1975 i 1990, tota l'economia del país va ser afectada, la producció nacional va ser tallada per la meitat i el país va deixar de figurar com a centre financer regional.[1]
| Moneda | lliura libanesa | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | CAEU | ||||||
| Estadístiques | |||||||
| PIB nominal | 51.844.487.742,023 $  (2017) | ||||||
| PIB (en PPP) | 85,16 miliards (2016) | ||||||
| Rànquing PIB | 91è (2016) | ||||||
| Taxa del PIB | 1% (2016) | ||||||
| PIB per càpita | (2016) | ||||||
| PIB (PPP) per càpita | 14.512,689 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
| PIB per sector | agricultura 5,7%, Indústria 25%, serveis 69,3% (2016) | ||||||
| Inflació | -1% (2016) | ||||||
| Taxa de creixement real | 1 % (2016) | ||||||
| Població sota el llindar de pobresa | 28,6% (2004) | ||||||
| Força laboral | 1.628.000 (2016) | ||||||
| Ocupació laboral per sector | sense informació | ||||||
| Taxa d'atur | sense informació | ||||||
| Indústries principals | bancs, turisme, processament d'aliments, vi, joieria, ciment, tèxtil, productes químics i minerals, fusta i mòbils, refí de petroli, fabricació de metalls | ||||||
| Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
| Finances públiques | |||||||
| Deute extern | 40,74 miliards (2016) | ||||||
| Ingressos | 9 953 milions (2016) | ||||||
| Despeses | 14 440 milions (2016) | ||||||
| Reserves totals | 55.411.532.096 $ (2017) | ||||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||||
Amb el terme del conflicte intern i la recuperació de l'estabilitat política, el país es va mobilitzar en la reconstrucció. Per realitzar-la, Líban va rebre fons de l'Aràbia Saudita,[2] la Unió Europea[3] i altres països del Golf Pèrsic.[4] Amb la infraestructura reconstruïda, l'economia va tornar a créixer amb una de les més altes taxes del món, fent-se un pol de creixement a la regió. La capital, Beirut (anomenada el "París de l'Orient") va tornar a guanyar destaqui en l'escenari regional, acollint diversos esdeveniments.
El país va tornar a ser anomenat la "Suïssa d'Orient" a causa de les activitats financeres allí realitzades. La reconstrucció de monuments i infraestructura ha atret el turisme que creix cada any.
La seva economia està basada en el lliure mercat i no hi ha restriccions del govern a les inversions estrangeres. No obstant això, el clima de les inversions sofreix amb suborns, corrupció, decisions arbitràries de concessions de llicències, alts impostos i taxes, legislació ultrapassada i poca protecció als drets de propietat intel·lectual.[1] Els serveis, principalment els bancs i el turisme, són importants fonts de riquesa.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia del Líban |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2017-09-10. [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ Joseph S. Mayton. «Saudi Arabia Key Contributor To Lebanon's Reconstruction». Cyprus News, 28-09-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 17 gener 2013].
- ↑ «Donors pledge more than $940 million for Lebanon». Reliefweb.int, 31-08-2006. [Consulta: 17 gener 2013].
- ↑ «The Custodian of the Two Holy Mosques Reviews with the Jordanian King the Situation in Lebanon...». Ain-Al-Yaqeen. Arxivat de l'original el 2006-10-20. [Consulta: 17 gener 2013].