Viquipèdia

Eddie Constantine

actor i cantant estatunidenc

Eddie Constantine (Los Angeles, Califòrnia, 29 d'octubre de 1917-Wiesbaden, Alemanya, 25 de febrer de 1993) va ser un actor i cantant estatunidenc, que va fer la seva carrera professional a Europa.[1]

Infotaula de personaEddie Constantine

(1972) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Israel Constantine Modifica el valor a Wikidata
29 octubre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1993 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Wiesbaden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, cantant Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLemmy Constantine, Barbara Constantine Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0176061 Allocine: 270 Allmovie: p14609 TMDB.org: 19794
Musicbrainz: 1714401d-30f3-4066-9514-585de43f8b2b Discogs: 415016 Find a Grave: 16365858 Modifica el valor a Wikidata

Ben conegut per una sèrie de pel·lícules franceses de sèrie B en les quals encarnava l'agent Lemmy Caution, és sobretot recordat pel seu paper en la cinta de Jean-Luc Godard Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution (1965).

Constantine també va actuar en films de Rainer Werner Fassbinder (com ell mateix, en Warnung vor einer heiligen Nutte 1971), Lars von Trier, i Mika Kaurismäki. Ja havia complert els setanta anys i va continuar encarnant Lemmy Caution: La seva última actuació amb el personatge va arribar en el film de Jean-Luc Godard Allemagne année 90 neuf zéro (1991).

Biografia modifica

Inicis modifica

Nascut en Los Angeles (Califòrnia), el seu veritable nom era Israël Constantine..[2][3] Els seus pares eren immigrants jueus, ell d'origen rus i joier, i ella d'origen polonès. Amb l'ànim de fer una carrera com a cantant, va viatjar a Viena per a formar la seva veu, però de tornada als Estats Units la seva carrera no enlairava i va haver de treballar com a extra cinematogràfic.[4]

Carrera modifica

Constantine va decidir tornar a Europa a principis de la dècada de1950, i va començar a cantar i actuar en cabarets de París. Va ser descobert per Édith Piaf, que el va triar per a participar en el musical La p'tite Lili. Constantine també va ajudar Piaf amb traduccions del seu àlbum de 1956 La Vie en Rose/Édith Piaf Sings In English, apareixent per això en els crèdits de les versions angleses d'algunes de les cançons de major fama de la cantant (especialment Hymne à l'amour/ Hymn to Love).[5]

En la dècada de 1950, Constantine va ser una estrella a França gràcies al seu paper del detectiu i agent secret Lemmy Caution (personatge de les novel·les de Peter Cheyney) en una sèrie de pel·lícules de sèrie B, entre elles La môme vert-de-gris (1953), Cet homme est dangereux (1953), Ça va barder (1953), Je suis un sentimental (1955), Lemmy pour les dames (1961) i Your Turn, Darling (1963). L'actor comentava que el seu personatge era «James Bond abans de James Bond».[6] A causa de tot l'anterior era anomenat «l'americà francès».

Una de les seves actuacions més destacades va arribar amb la cinta de Jean-Luc Godard Alphaville (1965), en la qual va reprendre el paper de Lemmy Caution, encara que amb un estil diferent del de les altres pel·lícules. A mitjans de la dècada de 1960 ja no atreia tant de públic a França. Casat amb una productora televisiva alemanya, finalment es va mudar a Alemanya, on va treballar com a actor de caràcter, actuant en drames i en produccions televisives d'aquest país. Constantine deia més endavant que mai s'havia pres massa de debò la seva carrera d'actor, ja que ell es considerava realment un cantant, i s'havia dedicat a la interpretació per motius econòmics. Així i tot, va actuar per a directors com Godard i Rainer Werner Fassbinder, i la seva pel·lícula més destacada va ser el film de Lars Von Trier Europa, rodat en 1991. Aquest mateix any va tornar a ser Lemmy per última vegada en la cinta experimental de Godard Allemagne année 90 neuf zéro.

Vida personal modifica

Constantine es va casar tres vegades. Les seves esposes van ser Helene Musil (1942-1976, divorciats), amb la qual va tenir tres fills; Dorothea Gibson (1977, divorciats); i la productora cinematogràfica Maya Faber-Jansen (1979–1993, any de la mort de Constantine), amb la qual va tenir un fill. La seva filla Tanya Constantine, nascuda en 1943, és fotògrafa. Una altra filla, Barbara Constantine, nascuda en 1955, és escriptora. Lemmy Constantine, nascut en 1957, és també cantant i actor, i Mia Constantine, nascuda en 1981, directora teatral.

Eddie Constantine va morir a causa d'un infart agut de miocardi el 25 de febrer de 1993, a Wiesbaden (Alemanya).

Discografia modifica

  • 1953 : Aimer comme je t’aime
  • 1953 : Il n’y a qu’à moi
  • 1953 : Les Quatre Cents Coups
  • 1953 : Ma petite folie
  • 1953 : Maria Chapdelaine
  • 1953 : Pleure pas Nellie
  • 1953 : Ton mariage
  • 1953 : Toujours plus belle
  • 1954 : Ah ! les femmes
  • 1954 : Bientôt le soleil
  • 1954 : C’est si bon
  • 1954 : Ça bardait
  • 1954 : Ça me démange
  • 1954 : Ça y est
  • 1954 : Ce diable noir
  • 1954 : Dans la foule
  • 1954 : Deux pour aimer
  • 1954 : Et bâiller et dormir
  • 1954 : Je t’aime comme ça
  • 1954 : L’Enfant de la balle
  • 1954 : La Fille des bois
  • 1954 : Le Gaucho
  • 1954 : Le Soudard
  • 1954 : Les Amoureux du Havre
  • 1954 : Les Trottoirs
  • 1954 : Mon rêve m’a dit
  • 1955 : Amoureux de toi
  • 1955 : Au loin dans la plaine
  • 1955 : C’est toi
  • 1955 : Dans tes yeux
  • 1955 : Gina
  • 1955 : Je suis un sentimental
  • 1955 : L’Homme et l’Enfant
  • 1955 : Laisse-moi rêver de toi
  • 1955 : Le Scaphandrier
  • 1955 : Ma petite voleuse
  • 1955 : Mon ami réveille-toi
  • 1955 : Old man river
  • 1955 : Petite si jolie
  • 1955 : Si, si, si
  • 1955 : Tous mes rêves passés
  • 1955 : Tout simplement je t’aime
  • 1956 : Avec ces yeux-là
  • 1956 : C’est inouï la veine que j’ai
  • 1956 : Ce n’est pas toujours drôle, le cinéma
  • 1956 : Chanson pour Noël
  • 1956 : Dis-moi quelque chose de gentil
  • 1956 : Et tout ça
  • 1956 : Hop digui-di
  • 1956 : Je prends les choses du bon côté
  • 1956 : Je suis… tu es
  • 1956 : L’Aventure
  • 1956 : La Ballade des truands
  • 1956 : La Rose tatouée
  • 1956 : La Valse
  • 1956 : Le Rock du marin
  • 1956 : Les Petits Santons
  • 1956 : Merci, monsieur Schubert
  • 1956 : Mes pieds
  • 1956 : Noël blanc
  • 1956 : Paris bohème
  • 1956 : Petit Papa Noël
  • 1956 : Portrait d’une inconnue
  • 1956 : Quand les hommes vivront d’amour
  • 1956 : Rock, rock
  • 1956 : Si ma vie recommençait
  • 1956 : Sonny boy « Mon petit »
  • 1956 : Venise
  • 1956 : Vous, mon cœur
  • 1956 : Voyage à deux
  • 1957 : Cigarettes, whisky et p’tites pépées
  • 1957 : Je vais revoir ma blonde
  • 1957 : Laisse tomber
  • 1957 : Le Gran Bluff
  • 1957 : Le Tendre Piège
  • 1957 : Mon amour
  • 1957 : Mon bon vieux phono
  • 1957 : Pour garder le tempo
  • 1957 : Ronde ronde
  • 1959 : Attention à la femme
  • 1959 : C’est à peine croyable
  • 1959 : Ce bon dieu d’amour
  • 1959 : Donne, donne, donne
  • 1959 : Hello bonjour
  • 1959 : Il n’y a que toi pour faire ça
  • 1959 : J’ai des tics
  • 1959 : J’en ai marre
  • 1959 : Jamais, jamais plus
  • 1959 : L’amitié c’est ça
  • 1959 : L’Ennui
  • 1959 : Les Mauvais Coups
  • 1959 : Quand tu viens chez moi, mon cœur
  • 1959 : S’il y en a pour un
  • 1959 : Si, si, si bien
  • 1959 : Tu joues avec le feu
  • 1960 : Aimons-nous
  • 1960 : Le Rêve est plus fou
  • 1960 : Ravissante
  • 1960 : Spécialisation
  • 1963 : Le Soleil dans les yeux
  • 1963 : Ne verse pas de larmes
  • 1963 : Oui, ça devait m’arriver
  • 1963 : Que tu le veuilles ou non
  • 1965 : Des frissons partout
  • 1965 : Hey, Mr. Caution
  • 1965 : Plus fort qu’on imagine
  • 1965 : Rien ne vaut un bon whisky
  • 1974 : Cet homme
  • 1974 : Fais-pas cette tête là !
  • 1974 : Je cherche une femme
  • 1974 : Le Parapluie
  • 1974 : Mon enfant
  • 1974 : Petite fille de vingt ans
  • 1974 : Quand tu as des sous
  • 1975 : Good bye, Marilyn
  • 1975 : Hit parade

Filmografia modifica

Cinema modifica

Televisió modifica

Obra literària modifica

  • Votre dévoué Blake, París, Presses de la Cité, Un mystère n° 226, 1955
  • Le Propriétaire, París, J.C. Lattès, 1975 ; reedició de la col·lecció J'ai lu n° 805, 1978
  • L'Homme tonnerre, París, J.C. Lattès, 1978

Referències modifica

  1. ↑ «Eddie Constantine (obituary)» (en anglès). Variety, 05-03-1993 [Consulta: 24 abril 2017].
  2. ↑ Azzopardi, Michel. Le temps des vamps: 1915-1965 (en francès). L'Harmattan, 1997. ISBN 978-2-7384-4866-8. 
  3. ↑ McKinney, Mark. History and politics in French language comics and graphic novels (en anglès). University Press of Mississippi, 2008. ISBN 978-1-60473-004-3. 
  4. ↑ , <https://akas.imdb.com/name/nm0176061/bio> Arxivat 2011-06-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-06-11. [Consulta: 7 març 2023].
  5. ↑ , <http://www.discogs.com/%C3%89dith-Piaf-La-Vie-En-Rose-%C3%89dith-Piaf-Sings-In-English/release/1655215>
  6. ↑ Biografía de Eddie Constantine en cinemapassion.com
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eddie_Constantine&oldid=33369502»