Obre el menú principal

Edmund Whittaker

matemàtic britànic

Edmund Whittaker (Southport, 24 d'octubre de 1873 Edimburg, 24 de març de 1956) va ser un matemàtic britànic.

Infotaula de personaEdmund Taylor Whittaker
Edmund Taylor Whitakker by Arthur Trevor Haddon.jpg
Biografia
Naixement 24 octubre 1873
Southport (Anglaterra)
Mort 24 març 1956 (82 anys)
Edimburg (Escòcia)
Lloc d'enterrament Cementiri de Mount Vernon, Edinburgh 55° 54′ 54″ N, 3° 09′ 26″ O / 55.914969°N,3.15731°O / 55.914969; -3.15731
Formació Trinity College (1892–1895)
The Manchester Grammar School Tradueix (1884–1892)
Activitat
Director de tesi Andrew Forsyth i George Darwin
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtic, astrònom, historiador, professor d'universitat, filòsof i físic
Ocupador Universitat d'Edimburg (1911–1946)
Astrònom Reial d'Irlanda (1906–1911)
Universitat de Dublín (1906–1911)
Universitat de Cambridge (1896–1906)
Professors Andrew Forsyth
Alumnes Godfrey Harold Hardy, George Neville Watson i Alexander Aitken Tradueix
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Godfrey Harold Hardy, George Neville Watson, William Vallance Douglas Hodge, Arthur Eddington, Alexander Aitken Tradueix, Arthur Geoffrey Walker, James Hopwood Jeans, George McVittie i Ramaswamy S. Vaidyanathaswamy
Família
Cònjuge Mary Ferguson McNaghten Boyd
Pares John Whittaker i Selina Septima Taylor
Modifica les dades a Wikidata

Vida i obraModifica

Després de fer els estudis secundaris a Manchester, va estudiar al Trinity College (Cambridge) en el qual es va graduar el 1895. L'any següent va ser nomenat fellow del Trinity College on va estar donant classes fins al 1906.[1] Com altres matemàtics anglesos, va ser membre actiu de la Royal Astronomical Society, de la qual va ser secretari entre 1900 i 1906.[2]

El 1906 va ser nomenat Astrònom Reial d'Irlanda, càrrec que portava aparellades la direcció de l'observatori astronòmic de Dunsink i la càtedra d'astronomia de la universitat de Dublín. Durant aquest període va ser professor d'Éamonn de Valera, futur president de la república d'Irlanda.[3]

El 1912 va ser nomenat catedràtic de matemàtiques de la universitat d'Edimburg, en substitució de George Chrystal qui havia mort l'any anterior. Es va jubilar en aquest càrrec el 1946.[4] El 1930 es va convertir al catolicisme i va ser membre de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències des de la seva fundació.[5]

Whittaker va ser membre de nombroses acadèmies i societats científiques i va rebre nombrosos premis i honors. Va escriure tres grans tractats sobre anàlisi matemàtica (1902), sobre dinàmica analítica (1904) i sobre computació pràctica (1924).[6] A més, va escriure dos llibres d'història científica: sobre les teories del èter (1910) i sobre els conceptes de la física (1949).[7] També va publicar un bon nombre d'articles sobre àlgebra, probabilitat, funcions automorfes, astronomia, teoria potencial, dinàmica, teoria de la relativitat i teoria quàntica.

ReferènciesModifica

  1. Chang, 2011, p. 191.
  2. Crelinstein, 2006, p. 31.
  3. Temple, 1956, p. 300.
  4. W., 1954, p. 454.
  5. Temple, 1956, p. 301.
  6. Temple, 1956, p. 318.
  7. Temple, 1956, p. 319.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edmund Whittaker» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Martin, Daniel. «Whittaker, Edmund Taylor». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 setembre 2019]. (anglès)
  • «Sir Edmund Taylor Whittaker». Encyclopædia Britannica, 2002. [Consulta: 19 setembre 2019]. (anglès)