Eduí el Bell
Eduí (en anglès: Eadwig o Edwy) (941? – 1 d'octubre del 959), anomenat Eduí el Bell, va ser rei d'Anglaterra des del 955 fins a la seva mort cinc anys després. Era el fill gran del rei Edmund i Elgiva, i va ser escollit per la noblesa per succeir el seu oncle Edred. El seu breu regnat va estar marcat pels conflictes amb la seva família, la baixa noblesa i l'Església.
 Gravat representant Eduí el Bell.  | |
| Nom original | Ēadwig Æðeling (anglès antic) |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 940 Reialme de Wessex |
| Mort | 1r octubre 959 (Gregorià) (18/19 anys) Gloucester |
| Sepultura | Winchester |
| Monarca d'Anglaterra | |
| 955 – 1r octubre 959 (mort en el càrrec) ← Edred – Edgard el Pacífic → | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Família | |
| Família | Casal de Wessex |
| Cònjuge | Ælfgifu |
| Pares | Edmund I i Eadgifu de Shaftesbury |
| Germans | Edgard el Pacífic |
Regnat modifica
Segons una llegenda, la seva enemistat amb l'abat de Glastonbury sant Dunstan prové del mateix dia de la seva coronació. Eduí no s'hauria presentat al consell dels nobles, i Dunstan l'hauria anat a buscar. En trobar-lo flirtejant amb una jove noble anomenada Ælfgifu, Dunstan se'l va emportar d'allí arrossegant-lo. Eduí s'hauria enfadat molt i va provar de perseguir Dunstan fins al seu monestir, obligant-lo a fugir a l'exili des d'on no tornaria fins a la mort d'Eduí.[1] Després es va voler casar amb Ælfgifu, però l'arquebisbe Oda de Canterbury s'hi va oposar per motius de consanguinitat i el va anul·lar. En aquella època es considerava incestuós un matrimoni en què hi hagués relació de consanguinitat fins a set ancestres, el 1215 es va reduir a quatre graus de consanguinitat.[2]
Arran d'aquest exili, i d'altres abusos comesos pel rei, va començar a formar-se una facció favorable a Dunstan que donaria suport a Edgard, germà d'Eduí, per substituir-lo. Finalment, l'any 958 i amb el suport de l'arquebisbe de Canterbury Oda, els regnes de Mèrcia i Northúmbria es rebel·len i coronen al príncep Edgard.
Eduí es va enfrontar al seu germà a la batalla de Gloucester, però per evitar una guerra civil es va acordar dividir-se el regne marcant el Tàmesi com a frontera, de manera que Eduí continués regnant a Wessex i Kent al sud, mentre Edgard conservés Mèrcia i Northúmbria al nord.[3]
Ha passat a la història per ser el rei que més concessions de terres va fer, només l'any 960 consten 60 donacions. Els analistes atribueixen aquesta generositat a un intent de contrarestar la inseguretat política que va viure.[4] Va morir amb tan sols 18 o 19 anys, de causes desconegudes. A la seva mort el seu germà va obtenir el control de tota Anglaterra.[5]
Família modifica
Avantpassats modifica
| 16. Ethelwulf de Wessex | ||||||||||||||||
| 8. Alfred el Gran | ||||||||||||||||
| 17. Osburga | ||||||||||||||||
| 4. Eduard el Vell | ||||||||||||||||
| 18. Æthelred Mucil | ||||||||||||||||
| 9. Ealhswith | ||||||||||||||||
| 2. Edmund I d'Anglaterra | ||||||||||||||||
| 10. Sigehelm, comte de Kent | ||||||||||||||||
| 5. Edgiva de Kent | ||||||||||||||||
| 1. Eduí d'Anglaterra | ||||||||||||||||
| 3. Elgiva | ||||||||||||||||
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduí el Bell |
- ↑ Thornton, 2011, p. 157.
- ↑ Bouchard, 1981, p. 269-270.
- ↑ Bauer, 2010, p. 521.
- ↑ Wickham, 2009, p. 19-20.
- ↑ Smith, 2012, p. 95.
Bibliografia modifica
- Bauer, S. Wise. The History of the Medieval World: From the Conversion of Constantine to the First Crusade. Norton & Company, 2010.
- Bouchard, Constance B. «Consanguinity and Noble Marriages in the Tenth and Eleventh Centuries». Speculum, 2, 1981.
- Smith, Scott Thompson. Land and Book: Literature and Land Tenure in Anglo-Saxon England. University of Toronto Press, 2012.
- Thornton, Brian. The Book of Ancient Bastards. Adams Media, 2011.
- Wickham, Chris. «Problems in Doing Comparative History». A: Challenging the Boundaries of Medieval History: The Legacy of Timothy Reuter. Brepols, 2009.