Eduard Fernández i Serrano
Eduard Fernández i Serrano (Barcelona, 24 d'agost de 1964) és un actor català. Ha combinat treballs a teatre, cinema i televisió, i s'ha guanyat un creixent reconeixement i popularitat interpretant papers de perdedors (Smooking Room), antiherois (El método), personatges introvertits (Alatriste) o freds i amenaçadors (3 días).[1][2] Al llarg de la seva carrera artística ha guanyat 3 Premis Goya.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 agost 1964 (57 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, actor de cinema, actor de televisió |
| Activitat | 1985 – |
| Família | |
| Cònjuge | Esmeralda Berbel (1990–2015) |
| Fills | Greta Fernández |
Premis
| |
    | |
Destaca en teatre el seu paper a Els Joglars durant quatre anys. També ha treballat amb La Fura dels Baus i Lluís Pasqual. Eduard Fernández va guanyar el premi Goya al millor actor per Faust 5.0 l'any 2002,[3] i com a millor actor de repartiment per A la ciutat el 2004[4] i Mientras dure la guerra el 2020.[5]
BiografiaModifica
Abans d'actuar en teatre va estudiar mim i va fer algunes obres amb Els Joglars, va actuar al Teatre Lliure, i amb directors com Lluís Pasqual, Ariel García Valdés i Calixto Bieito. Va ser a mitjans dels anys 80 que va sortir en sèries de televisió i el 1994 va debutar en la pel·lícula Souvenir, que explicava la història d'un viatger japonès i una hostessa. El 1999 i gràcies a la seva actuació en el thriller Los lobos de Washington, l'actor va ser candidat al Goya com a millor actor revelació.
Dos anys més tard, es va convertir en el millor actor principal per la pel·lícula Faust 5.0, una producció de terror, on va estar acompanyat de Miguel Ángel Solá i Najwa Nimri. Posteriorment, va sorprendre una altra vegada en ser el millor actor de repartiment per En la ciudad. Per la seva participació a Son de Mar, va guanyar el premi Goya. Del 2004 destaquen pel·lícules com Cosas que hacen que la vida valga la pena i un any després El Método. També ha estat en Hormigas en la boca, novament de Cesc Gay, Eduard va estar a Ficció on va estar acompanyat de Javier Cámara.
Li va donar vida a Sebastián Copons a Alatriste del 2007, una pel·lícula que va ser adaptat del famós personatge literari d'Arturo Pérez Reverte amb Viggo Mortensen. Els seus més recents treballs han estat Tres dies amb la família del 2009, on el seu personatge era part d'una família fracturada que es reunia després de la mort del cap de família. D'aquest mateix participa en pel·lícules com Amores locos. Va estar en Luna caliente al costat de Thaïs Blume, hi també en La Mosquitera el 2010, on el seu personatge patia una crisi familiar al costat de l'actriu Emma Suárez.[6]
FilmografiaModifica
CinemaModifica
|
|
TelevisióModifica
- 1985-1986. Planeta imaginari
- 1987. El bigote de Babel
- 1989. Ya semos europeos
- 1992. Orden especial
- 1994. Poble Nou
- 1995. ¡Vaya día!
- 1995. Pedralbes Centre
- 1995. Estació d'enllaç
- 1997. Nova ficció
- 1997. El show de la Diana
- 1998. Laura
- 1998. Dues dones
- 2000. Andorra, entre el torb i la Gestapo
- 2000. Sota el signe de...
- 2001. El comisario
- 2010. Todas las mujeres
- 2010. La princesa de Éboli
- 2013. Descalç sobre la terra vermella
Premis i nominacionsModifica
- Premi Barcelona de Cinema a millor actor per Ficció (2007)
- Premi Unió d'Actors a millor actor de repartiment per A la ciutat (2003)
Premis GaudíModifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2010 | Millor actor | Tres dies amb la família | Nominat |
| 2011 | Millor actor | La mosquitera | Guanyador |
| 2013 | Millor actor secundari | Una pistola a cada mà | Guanyador |
| 2014 | Millor actor | Todas las mujeres | Nominat |
| 2015 | Millor actor secundari | El niño | Guanyador |
| 2017 | Millor actor | El hombre de las mil caras | Guanyador |
| 2019 | Millor actor secundari | Todos lo saben | Nominat |
| 2020 | Millor actor | La hija de un ladrón[7] | Nominat |
| 2020 | Millor actor secundari | Mientras dure la guerra | Nominat |
| 2022 | Millor actor | Mediterráneo | Nominat |
Premis GoyaModifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Director | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 2000 | Millor actor revelació | Los lobos de Washington | Mariano Barroso | Candidat |
| 2001 | Millor actor | Faust 5.0 | Álex Ollé Isidro Ortiz Carlos Padrisa |
Guanyador |
| Millor actor secundari | Son de mar | Bigas Luna | Candidat | |
| 2004 | Millor actor secundari | A la ciutat | Cesc Gay | Guanyador |
| 2005 | Millor actor | Cosas que hacen que la vida valga la pena | Manuel Gómez Pereira | Candidat |
| 2006 | Millor actor | El método | Marcelo Piñeyro | Candidat |
| 2011 | Millor actor secundari | Biutiful | Pedro Almodóvar | Candidat |
| 2013 | Millor actor | Todas las mujeres | Mariano Barroso | Candidat |
| 2014 | Millor actor secundari | El niño | Daniel Monzón Jerez | Candidat |
| 2017 | Millor actor | El hombre de las mil caras | Alberto Rodríguez Librero | Candidat |
| 2019 | Millor actor secundari | Todos lo saben | Asghar Farhadi | Candidat |
| 2020 | Millor actor secundari | Mientras dure la guerra | Alejandro Amenábar | Guanyador |
| 2021 | Millor actor | Mediterráneo | Marcel Barrena | Candidat |
ReferènciesModifica
- ↑ 3 días. Ressenya a muchocine.net Arxivat 2008-10-11 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ 3 días. Ressenya a Notas de cine (castellà)
- ↑ «Amenábar i «Los otros», grans guanyadors dels Goya», 04-02-2002. [Consulta: 26 gener 2020].
- ↑ «Eduard Fernández, Mejor Actor de Reparto en los Goya 2004». [Consulta: 26 gener 2020].
- ↑ «Eduard Fernández, ausente en los Goya para recoger su premio al mejor actor de reparto», 25-01-2020. [Consulta: 26 gener 2020].
- ↑ «Biografía d'Eduard Fernández i Serrano» (en castellà). biografias. [Consulta: 22 febrer 2014].
- ↑ Zas Marcos, Mónica. «Como actor no puedo juzgar a mis personajes, ni siquiera a Millán Astray», 26-09-2019. [Consulta: 26 gener 2020].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Fernández i Serrano |
- Eduard Fernández a Teatre Nacional Arxivat 2007-10-27 a Wayback Machine. (català)
- Eduard Fernández a La Higuera (castellà)