Obre el menú principal

Eduard I de Portugal (en portuguès Duarte I de Portugal), dit l'Eloqüent (Viseu, 1391 - Tomar, 1438) fou rei de Portugal (1433-1438).

Infotaula de personaEduard I de Portugal
Duarte I Rei.PNG
Biografia
Naixement 31 octubre 1391
Viseu
Mort 9 setembre 1438 (46 anys)
Tomar
Causa de mort Pesta
Lloc d'enterrament Monestir de Batalha
  Rei de Portugal 

15 agost 1433 – 9 setembre 1438
← Joan I de PortugalAlfons V de Portugal →
Dades personals
Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Rei i escriptor
Família
Família Dinastia Avís
Cònjuge Elionor d'Aragó i d'Alburquerque
Parella Giovanna Manuela de Villena Tradueix
Fills Alfons V de Portugal
Ferran de Portugal i d'Aragó
Elionor de Portugal
Caterina de Portugal
Joana de Portugal i d'Aragó
João Manuel, Bishop of Guarda Tradueix
Pares Joan I de PortugalFelipa de Lancaster
Germans Enric el Navegant, Ferran de Portugal i Lancaster, Pere de Portugal, Alfons I de Bragança, Joan de Portugal, Beatriu de Portugal i Isabel de Portugal i de Lancaster

Escut d'armes Eduard I de Portugal
Modifica les dades a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Fill segon del rei Joan I de Portugal i la seva esposa Felipa de Lancaster, va néixer a Viseu el 31 d'octubre de 1391.

Era rebesnét per línia materna d'Eduard III d'Anglaterra i fou germà d'Enric el Navegant.

Infant de Portugal i príncep hereuModifica

Com a príncep hereu, l'infant Eduard va seguir al seu pare en els assumptes del regne. Va ser nomenat cavaller el 1415 després de la captura portuguesa de la ciutat de Ceuta i es va convertir en rei el 1433, el segon de la Dinastia Avís, i aviat va mostrar interès per aconseguir un consens intern. Durant el seu curt regnat, Eduard va convocar les Corts no menys de cinc vegades per a discutir els assumptes interns i temes polítics. També va seguir amb la política del seu pare sobre les exploració marítima a Àfrica. Va animar i finançar el seu germà, Enric el Navegant que va fundar una escola de navegació marítima a Sagres i que va fou l'iniciador de nombroses expedicions; entre elles la de Gil Eanes que l'any 1434 va envoltar per primera vegada el cap Bojador.

La colònia de Ceuta es va convertir ràpidament en un problema per al tresor portuguès i es va considerar que sense el control de Tànger la seva possessió no tenia cap sentit. Poc després que els portuguesos prenguessin possessió de Ceuta, les caravanes de camells van començar a utilitzar la ciutat de Tànger com punt de destinació. Això va fer que Ceuta es quedés sense els béns i materials que la convertien en un mercat atractiu i va convertir-la en una comunitat aïllada.

El 1437, els germans del rei, Enric el Navegant i Ferran el Sant, van persuadir Eduard I perquè llancés un atac per aconseguir una base millor amb la vista posada a les futures expedicions africanes. L'expedició no va comptar amb un suport unànime, ja que alguns nobles es van mostrar en contra. L'atac a Tànger va ser un èxit però va costar un gran nombre de baixes entre els soldats portuguesos. El germà menor d'Eduard, Ferran el Sant, va ser fet presoner i va morir a la presó de Fes.

Eduard I va morir poc després, el 13 de setembre de 1438, víctima de la pesta negra que ja havia matat al seu pare i la seva mare.

Núpcies i descendentsModifica

Es casà el 22 de setembre de 1428 a Coïmbra amb Elionor d'Aragó, filla del comte-rei Ferran I d'Aragó i Elionor d'Alburquerque. D'aquesta unió nasqueren:

Tingué dos fills naturals amb Joana Manuel de Villena


Precedit per:
Joan I
Rei de Portugal
14331438
Succeït per:
Alfons V l'Africà
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard I de Portugal