Eduard Marquina i Angulo
Eduard Marquina i Angulo (Barcelona, 21 de gener de 1879 - Nova York, 21 de novembre de 1946) fou un escriptor català.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 gener 1879 Barcelona |
| Mort | 21 novembre 1946 (67 anys) Nova York |
| Sepultura | Panteón de Hombres Ilustres (Cementiri de San Justo, Madrid) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor, dramaturg |
| Membre de | Reial Acadèmia Espanyola (1939–1946) |
| Gènere | Dramatúrgia |
| Família | |
| Fills | Lluís Marquina i Pichot |
| Germans | Rafael Marquina i Angulo |
| Premis | |
 
| |
Biografia
modificaInicià la seva activitat literària com a col·laborador de les revistes Pèl & Ploma i Joventut. El 1902 es traslladà a Madrid on començà a escriure obres de teatre de tema històric en un estil que recrea el teatre romàntic de Zorrilla, com En Flandes se ha puesto el sol o Las hijas del Cid. També fou autor de lletres per a sarsueles. Als Quatre Gats, d'on era assidu contertulià, feu lectures d'algunes de les seves obres.[1]
Eduard Marquina es va casar amb Mercedes Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i la mezzosoprano María Gay, amb qui va tenir un fill, el director, guionista i productor de cinema Lluís Marquina i Pichot.[2][3]
Autor dramàtic
modificaVa estrenar les obres següents:
- El Rey Trovador, (1912).
- Cuando florecen los rosales, (1913) en prosa.
- Por los pecados del Rey, (1913).
- El retablo de Agrellano, (1913).
- La Hiedra, tragèdia en prosa (1914).
- Las flores de Aragón, (1915).
- El Gran Vapitán, (1916).
- El último dia, drama en un acte.
- Una mujer, drama en tres actes i en prosa.
- La extraña, drama entres actes, en prosa (1921).
- Alondra, drama en tres actes, en prosa.
- Ebora, tragèdia en tres actes, en vers.
- Don Luis Mejia, drama en tres actes i un epíleg, en vers, amb col·laboració amb A. Fernández Catá.
- La vida es mia, drama, (1928).
- La dueña del mundo, comèdia dramatica.
- El camino de la felicidad, comèdia poètica entres actes i envers en col·laboarió amb Gregorio Martínez Sierra (1929).
- Salvadora, drama rural en tes actes, en vers.
- Sin horca ni cuchillo, drama basat en l'època medieval.
- El monje blanco subtitulada per l'autor com a <retaules de llegenda primitiva> i que li reportà un gran triomf l'any 1930.
- Fuente escondida, (1931).
El teatre històric de Marquina va restar jutjat amb molt d'encert per Gómez Baquero en la seva obra La España Moderna.
A més de les obres citades, va publicar les següents:
- Empòrium, òpera, amb música d'Enric Morera (1906).
- El abanico duende, comèdia musical amb col·laboració amb Amadeu Vives.
- La morisca, òpera amb música de Pahissa (1919).
- El Delfin, sarsuela en col·laboració amb Salmerón.
- Alimaña, comèdia en quatre actes, en prosa.
- Don Diego de Noche, comèdia en tres actes, en prosa.
- La princesa juega, comèdia poètica en dos actes, en prosa.
- La morisca, comèdia (1918).
- El pavo real, comèdia poètica en tres actes, en vers.
- Rosa de Francia, joc de comedies en quatre actes, en vers, amb col·laboració amb Luis Fernández Ardavin
- Una noche en Venècia, comèdia poètica en tres actes, en vers.
- El pobrecito carpintero, conte de poble en quatre actes, en vers, que li'n valgué el premi Piquer de l'Academia Espanyola.
- El Gavilán de la espada,
- Cantiga de Sarrana.
- El antifaz.
- La Caramba.
- La Monja Teodora, (aquestes quatre últimes totes elles peces dramàtiques col·leccionades en un volum publicat el 1914 amb el títol de Tapíces viejos).
Novel·la
modificaTraduccions
modificaVa traduir entre d'altres les obres completes de Guerra Junqueiro.
- La Ciudad y las Sierras, de Eça de Queiros.
- Les flors del mal, de Baudelaire.
- Saliendo de la esclavitud, del cèlebre escriptor de raça negra Booker T. Washington.
- La reina joven, d'Àngel Guimerà.
- La enemiga, comèdia traduïda de Dario Nicodemi (Madrid, 1917).
- La gesta de Roldán, magnífica traducció en vers de la Chanson de Roland, poema èpic francès.
Fons
modificaEl Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva 200 obres manuscrites i impreses d'Eduard Marquina i Angulo. Aquestes es poden trobar a l'Escena digital i biblioteques del MAE.[4][5]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ (Mendoza, 1995), núm. 114
- ↑ Lluís Brugués, Elisenda Vidal «La nissaga dels Pichot». Revista de Girona, 271, 2012, pàg. 52-56 [Consulta: 27 febrer 2016].
- ↑ Playà Maset, Josep. «La estirpe de los Pichot». La Vanguardia, 15-11-2015. [Consulta: 26 febrer 2016].
- ↑ Escena digital - Eduard Marquina i Angulo
- ↑ Biblioescènic - Eduard Marquina i Angulo
Bibliografia
modifica- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 33, pàgs. 303-305 (ISBN 84-239-4533-2)
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1945-49, pàgs. 379-80 (ISBN 84-239-4589-8)
