Eduard Saavedra i Moragas

Eduard Saavedra i Moragas (Tarragona, 27 de febrer de 1829 - Madrid, 12 de març de 1912) va ser un enginyer, arquitecte, arqueòleg i arabista català. També va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història, de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, de la Reial Acadèmia Espanyola. Va ser un dels cofundadors i president de la Reial Societat Geogràfica d'Espanya.

Eduard Saavedra

Eduard Saavedra el 1882
Biografia
Naixement	27 febrer 1829 Tarragona
Mort	12 març 1912 (83 anys) Madrid
Senador del Regne
Dades personals
Altres noms	Juan Ingenuo
Es coneix per	Va descobrir les ruïnes de Numància Va projectar el Far de Chipiona
Activitat
Ocupació	Arqueòleg, arquitecte i enginyer
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola (1878–) Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1869–1912) Ateneo de Madrid Reial Societat Geogràfica Reial Acadèmia de la Història
Premis (1910)  medalla Echegaray (1902)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII (1890)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc (1872)  Gran Creu de l'Orde Civil de Maria Victòria
Signatura

Biografia

El far de Chipiona

Eduard Saavedra nasqué a Tarragona el 1829 en una família de classe mitjana, fill del militar Ignasi Saavedra Dumont i de Francisca Moragas Jenkins. A conseqüència de la mobilitat de son pare Saavedra va passar la seva joventut entre diverses ciutats, sobretot Tarragona, Lleida i Albacete. Al voltant de 1843, es va instal·lar a Madrid on estudià enginyeria de 1846 a 1851. Quan va acabar els seus estudis va començar a treballar a Sòria com a delegat d'obres públiques. El 1853 va tornar a Madrid i ingressà com a professor a l'Escola de Camins, Canals i Ports.

El 1857 va projectar la construcció del Far de Chipiona. Va ser ell qui va descobrir les ruïnes de Numància el 1860 a la Província de Sòria i va ser el president de la comissió que havia de fer-se càrrec de les excavacions arqueològiques. Mentre treballava projectant carreteres entre Sòria i El Burgo de Osma va traure a la llum la via romana compresa entre Uxama i Augustòbriga. Més endavant Saavedra va comentar aquesta descoberta a l'article "Descripción de la vía romana entre Uxama y Augustóbriga", publicat el 1879. Quan era enginyer en cap a la província de Sòria, va dissenyar el ferrocarril de Torralba a Sòria. El 1861 esdevingué acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de la Història, abans d'arribar a ser-ne el director el 1908. Va ser molt amic de l'enginyer i inventor espanyol Leonardo Torres Quevedo. La ciutat de Tarragona li va retre homenatge donant el seu nom a un parc, on es troba un monument dedicat a la figura de Saavedra, el seu bust que va esculpir Julio Antonio Rodríguez.

Obres

• Lecciones sobre la resistencia de los materiales (1853)
• Teoría de los puentes colgantes (1854)
• Instrucción sobre la estabilidad de las construcciones (1860)
• "Descripción de la vía romana entre Uxama y Augustóbriga" a Memorias de la Real Academia de la Historia (1879)
• La Geografía de España de Idrisí (1881)
• Intereses de España en Marruecos (1884)
• Estudio sobre la invasión de los árabes en España (1892)
• Ideas de los antiguos sobre las tierras atlánticas (1892)
• La mujer mozárabe (1904)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Saavedra i Moragas

• «Eduard Saavedra i Moragas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Premis i fites
Precedit per: Francisco Chacón y Orta	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 6 1869-1912	Succeït per: Augusto Krahe y García
Precedit per: Manuel Bretón de los Herreros	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira B 1878-1912	Succeït per: Ricardo León y Román
Precedit per: Juan Cueto Herrera	Reial Acadèmia de la Història Medalla 36 1861 - 1912	Succeït per: Julià Ribera Tarragó