Obre el menú principal

Eduard Saavedra i Moragas (Tarragona, 27 de febrer de 1829[1] - Madrid, 12 de març de 1912[2]) va ser un enginyer, arquitecte, arqueòleg i arabista català. També va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història, de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, de la Reial Acadèmia Espanyola. Va ser un dels cofundadors i president de la Reial Societat Geogràfica d'Espanya.

Infotaula de personaEduard Saavedra
EduardSaavedra.jpg
Eduard Saavedra el 1882
Biografia
Naixement 27 de febrer de 1829
Tarragona
Mort 12 de març de 1912(1912-03-12) (als 83 anys)
Madrid
Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

Dades personals
Altres noms Juan Ingenuo
Es coneix per Va descobrir les ruïnes de Numància
Va projectar el Far de Chipiona
Activitat
Ocupació Arqueòleg, arquitecte i enginyer
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

 
El far de Chipiona

Eduard Saavedra nasqué a Tarragona el 1829 en una família de classe mitjana, fill del militar Ignasi Saavedra Dumont i de Francisca Moragas Jenkins. A conseqüència de la mobilitat de son pare Saavedra va passar la seva joventut entre diverses ciutats, sobretot Tarragona, Lleida i Albacete. Al voltant de 1843, es va instal·lar a Madrid on estudià enginyeria de 1846 a 1851. Quan va acabar els seus estudis va començar a treballar a Sòria com a delegat d'obres públiques. El 1853 va tornar a Madrid i ingressà com a professor a l'Escola de Camins, Canals i Ports.[3]

El 1857 va projectar la construcció del Far de Chipiona. Va ser ell qui va descobrir les ruïnes de Numància el 1860 a la Província de Sòria i va ser el president de la comissió que havia de fer-se càrrec de les excavacions arqueològiques. Mentre treballava projectant carreteres entre Sòria i El Burgo de Osma va traure a la llum la via romana compresa entre Uxama i Augustòbriga. Més endavant Saavedra va comentar aquesta descoberta a l'article "Descripción de la vía romana entre Uxama y Augustóbriga", publicat el 1879. Quan era enginyer en cap a la província de Sòria, va dissenyar el ferrocarril de Torralba a Sòria.[4] El 1861 esdevingué acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de la Història, abans d'arribar a ser-ne el director el 1908. Va ser molt amic de l'enginyer i inventor espanyol Leonardo Torres Quevedo.[5] La ciutat de Tarragona li va retre homenatge donant el seu nom a un parc, on es troba un monument dedicat a la figura de Saavedra, el seu bust que va esculpir Julio Antonio Rodríguez.[6]

ObresModifica

  • Lecciones sobre la resistencia de los materiales (1853)
  • Teoría de los puentes colgantes (1854)
  • Instrucción sobre la estabilidad de las construcciones (1860)
  • "Descripción de la vía romana entre Uxama y Augustóbriga" a Memorias de la Real Academia de la Historia (1879)
  • La Geografía de España de Idrisí (1881)
  • Intereses de España en Marruecos (1884)
  • Estudio sobre la invasión de los árabes en España (1892)
  • Ideas de los antiguos sobre las tierras atlánticas (1892)
  • La mujer mozárabe (1904)

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica