Viquipèdia

Eduard Zuckmayer

Eduard Zuckmayer (Nackenheim, 3 d'agost de 1890 - Ankara, 2 de juliol de 1972) Va ser un pedagog, compositor, director d'orquestra i pianista alemany. Fou el germà gran del famós escriptor alemany Carl Zuckmayer (1896-1977).

Infotaula de personaEduard Zuckmayer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 agost 1890 Modifica el valor a Wikidata
Nackenheim (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1972 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Ankara (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Ankara Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pianista, musicòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Gazi
Universitat de Hacettepe Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansCarl Zuckmayer Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lieder.net: 7789 Modifica el valor a Wikidata

Va néixer com el primer fill del ric propietari de la fàbrica Carl Zuckmayer (1864-1947) que va produir taps per a ampolles de vi a Nackenheim, que és un poble vitivinícola al front del Rin. Els pares de la seva mare Amalie Zuckmayer (1869–1954), nascuda de Goldschmidt, es van convertir del judaisme al protestantisme, mentre que ell es va criar catòlic. Des dels sis anys, va obtenir classes de piano. El seu talent es va reconèixer ben aviat. Als dotze anys, va començar a compondre. Tot i això, va començar a estudiar jurisprudència, però aviat la va deixar. El 1909 va prendre classes particulars de piano de Robert Kahn (1865-1951) i James Kwast (1852-1927) a Berlín. També assistí a l'escola de direcció de Fritz Steinbach (1855–1916) i esdevingué alumne de piano de Lazzaro Uzielli (1861–1943) al Conservatori de Colònia. El 1914 va obtenir el nivell de pianista i director de d'orquestra.[1]

Alemanya modifica

El 1915 fou director del teatre de la ciutat de Magúncia. Ell i el seu germà petit es van oferir voluntaris com a soldats a la Primera Guerra Mundial i van resultar ferits greus, van ser condecorats dues vegades amb la creu de ferro de segona classe i més tard amb la creu de ferro de primera classe. Entre el 1919 i el 1925 va viure a Frankfurt, on va interpretar la sonata de Paul Hindemith en D per a violí i piano. 11, núm. 2.[2] Va treballar com a professor de música, director d'orquestra i pianista. El 1923 es va convertir en cofundador de la "Gesellschaft für Neue Musik" (Societat de la Nova Música) a Magúncia i Wiesbaden. De 1923 a 1925 també va dirigir una classe de piano al conservatori de Magúncia. Aleshores, era considerat com un pianista de concerts brillant i amb una gran oportunitat per a una meravellosa carrera. Però, com a entusiasta del "Jugendmusikbewegung" alemany (Moviment de Música Juvenil), volia participar en l'educació d'una nova generació com a contramoviment de la situació política desgastada de la República de Weimar. Volia que la música formés part de la vida de molta gent. Al contrari de la cultura de classe mitjana, "Jugendmusikbewegung" millorava l'estatus de vida dels músics aficionats.

Per tant, va seguir una trucada del pedagog Martin Luserke (1880–1968) per treballar com a professor de música a "Schule am Meer", un internat progressista a l'illa Juist del Mar del Nord. Allà va fundar el cor de l'escola i la seva orquestra, que incloïa a tots els alumnes. [3] En aquesta escola d'esport, la música i el teatre comunitari eren elementals. L'educació musical es considerava un pont entre les belles arts i la vida. Amb els seus alumnes, Zuckmayer va fer diverses gires per Alemanya i va obtenir crítiques molt positives als diaris contemporanis. Per una de les seves composicions, el seu germà Carl va visitar l'escola per escriure les lletres.[4][5][6] Altres lletres van ser creades per Luserke.[7][8][9] Quan el nazisme va pujar al poder, el gener de 1933, el treball de l'escola es va tornar molt més difícil, ja que comptava amb un terç d'alumnes i professors jueus. A causa de l'antisemitisme i la Gleichschaltung (nazificació), l'escola va tancar la primavera de 1934. Zuckmayer es va canviar a Odenwaldschule, un altre internat progressista a Hesse. Per «raons racials» va ser expulsat del Reichsmusikkammer (RMK) el 1935 el que significava que li era prohibit d'exercir qualsevol professió musical.

Turquia modifica

Va haver d'abandonar Alemanya el 1936 i va emigrar a Turquia, on Paul Hindemith (1895–1963) ja estava ocupat en reformar l'educació musical turca, assignat pel president turc Kemal Atatürk. Hindemith va mediar l'ocupació de Zuckmayer al recent fundat Conservatori de Música d'Ankara. Allí va conèixer col·legues alemanys com el director d'escena Carl Ebert (1887–1980), el director d'orquestra Ernst Praetorius (1880–1946) o el violinista Licco Amar (1891–1959) i molts altres de la música i el teatre alemanys que es van veure obligats a fugir del nazisme. Inicialment va dirigir l'orquestra d'alumnes de Musiki Muallim Mektebi, on es van formar professors de música. Però a la tardor de 1936 va ser nomenat líder de cor de la divisió de teatre i òpera. També va ser pianista de l'orquestra simfònica d'Ankara dirigida per Praetorius i va ser ajudant d'Hindemith. El 1938, Gisela Jockisch (1905–1985), nascuda Günther,[10] el va seguir amb la seva petita filla Melanie cap a Turquia.[11] Gisela era la dona del pedagog Walter Jockisch (1907-1970). Jockisch i Zuckmayer havien estat companys de l'escola Schule am Meer a l'Illa de Juist. Gisela Jockisch i Eduard Zuckmayer visqueren junts a Turquia, però no es van poder casar abans del 1947 perquè les autoritats alemanyes del 1938 van descuidar un certificat d'impediment al matrimoni (Ehefähigkeitszeugnis) a causa de les lleis racistes de Nuremberg (Nürnberger Gesetze).

El 1938 es fundà la branca musical del col·legi de professors "Gazi Eğitim Enstitüsü" (Institut Gazi per a l'Educació). Zuckmayer es va convertir en el seu director de la divisió musical que va ocupar fins al 1970. Va distingir la pedagogia musical turca. Fins al 1970 va formar gairebé tots els professors de música turca (uns 600 en total) que després van ensenyar a tot el país.[12] Va integrar fonaments del Jugendmusikbewegung alemany en la pedagogia de la música turca. Un dels seus alumnes més coneguts va ser el director d'orquestra Hikmet Şimşek.[13]

El 1940 el seu germà Carl va voler ajudar el seu germà a seguir-lo als Estats Units amb una declaració jurada de suport on ja havia emigrat. Estava preocupat per la seva seguretat, ja que les tropes alemanyes lluitaven a prop de Turquia a Grècia, així com a les regions del sud de la Unió Soviètica. En aquest sentit es va posar en contacte amb Hindemith.[14]

El 1944, el govern turc va reclamar a tots els migrants alemanys que abandonessin Turquia. Eduard Zuckmayer va rebutjar l'anunci en ser detingut al camp de concentracio de Kırşehir a Anatòlia. Fins i tot allà molt aviat va establir un cor amb el qual va interpretar una missa de Giovanni Pierluigi da Palestrina pel Nadal de 1945. Hindemith, que mentrestant havia emigrat als Estats Units, va intentar intervenir contra la detenció de Zuckmayer. Va enviar un telegrama al president turc, Ismet Inönü, però no va tenir èxit. Després de la fi de la Segona Guerra Mundial, Zuckmayer va poder abandonar el camp de concentració i va ser reintegrat a les seves antigues posicions. També va ensenyar teoria musical al Conservatori d'Ankara. L'antic president de Daimler-Benz, Edzard Reuter, que vivia a Turquia en aquell moment, va descriure a Zuckmayer un "home digne i tranquil" que va estendre un "ambient únic" quan "es va asseure a tocar el piano".[15]

El 1947 finalment es va poder casar amb la seva parella Gisela Jockisch. Però el 1950 va abandonar Turquia amb la seva filla adoptiva Michaela per tornar a Alemanya. Més tard, totes dues van emigrar als Estats Units. En canvi, Zuckmayer es va quedar al seu lloc d'activitat. Fins i tot a la vellesa va exercir de concertista i director de direcció a Ankara, Istanbul i Esmirna. Havia interioritzat la llengua turca com rarament un altre migrant. Des de la seva entrada a Turquia, va reclamar la traducció de cançons populars alemanyes a la llengua turca. Mentrestant, es van integrar en els llibres escolars de música turcs. També va transmetre cançons populars turques al cant coral polifònic.[16][17]

Al contrari que a Alemanya, on és ombra del seu famós germà petit Eduard Zuckmayer, encara és una figura molt destacada a Turquia. És un dels protagonistes més destacats de la història de la música turca del segle xx, especialment en la seva formació nacional de música. Amb motiu del seu 20è obit el 1992 es va celebrar a Ankara una conferència on es van representar algunes de les seves obres.[18] Zuckmayer va morir als 81 anys. La seva tomba es troba a Ankara, Turquia.

Premis i distincions modifica

  • 1914 - Premi Wüllner, Colònia, Alemanya
  • Primera Guerra Mundial, Creus de Ferro de segona i primera classe.

Referències modifica

  1. ↑ University of Hamburg, Germany: Eduard Zuckmayer, biography.
  2. ↑ Andreas Briner: Paul Hindemith, Schott's Söhne, Mainz / Atlantis Verlag, Zürich 1971
  3. ↑ Eduard Zuckmayer: Jorinde und Joringel, lyrics by Hans Salm. Bühnenvolksbundverlag K. F. Koehler, Leipzig 1926.
  4. ↑ Stiftung Deutsches Zentrum Kulturgutverluste, Magdeburg, Germany: Eduard Zuckmayer: Kakadu – Kakada
  5. ↑ University of Göttingen, Germany:Eduard Zuckmayer: Kakadu – Kakada.
  6. ↑ Deutsche Digitale Bibliothek: Eduard Zuckmayer: Kakadu – Kakada. Kinderstück in sieben Bildern von Carl Zuckmayer mit Musik von Eduard Zuckmayer. Staatsschauspiel Dresden, premiere 6 December 1931.
  7. ↑ Eduard Zuckmayer: Pfingstkantate (1930), lyrics by Martin Luserke, in: Walter Killy: Dictionary of German Biography. Vol. 10, Thiebaut – Zycha. De Gruyter, Berlin 2006, ISBN 3-598-23290-X, p. 731.
  8. ↑ University of Basel, Switzerland: Eduard Zuckmayer / Martin Luserke: Herbst-Kantate
  9. ↑ Bruno Jahn: Deutsche biographische Enzyklopädie der Musik. Vol. 2, S – Z. K. G. Saur, München 2003, ISBN 3-598-11586-5, p. 963.
  10. ↑ Carl Zuckmayer: Briefwechsel: Briefe 1935–1977. Wallstein-Verlag, Göttingen 2004. ISBN 978-3892446279, p. 122.
  11. ↑ Picture: Eduard Zuckmayer and Michaela Jockisch (later married Schenkirz) in Ankara
  12. ↑ Kurt Laqueur: Eduard Zuckmayer 75 Jahre, in: Mitteilungen, Vol. 62, 1965, Deutsch-Türkische Gesellschaft e. V., Bonn, Germany, pp. 1–2.
  13. ↑ Songül Demren: „…und ich danke Gott, bei den Türken zu sein!“. Eduard Zuckmayer in Ankara, in: Zuckmayer-Jahrbuch, Vol. 3, Wallstein Verlag, Göttingen 2000, pp. 481–504.
  14. ↑ Günther Nickel, Giselher Schubert (Ed.): Carl Zuckmayer – Paul Hindemith. Briefwechsel, (= Zuckmayer-Schriften, Vol. 1), Röhrig, St. Ingbert 1998.
  15. ↑ Citation from video clip of German TV documentation Eduard Zuckmayer – Ein Musiker in der Türkei (= A Musician in Turkey), 2:41 Min., 2017.
  16. ↑ Cornelia Zimmermann-Kalyoncu: Deutsche Musiker in der Türkei im 20. Jahrhundert. (= Europäische Hochschulschriften: series 36, Musikwissenschaft, Vol. 15). Peter Lang Verlag, Frankfurt am Main, Bern, New York 1985.
  17. ↑ Eduard Zuckmayer: Türkische Volkslieder. Karl Heinrich Möseler Verlag, Wolfenbüttel 1985
  18. ↑ Sabine Hillebrecht (Ed.): Haymatloz. Exil in der Türkei 1933–1945. Exhibition of Verein Aktives Museum and Goethe Institute with Akademy of Arts, 8 January to 20 February 2000, (= Schriftenreihe des Vereins Aktives Museum, Vol. 8), Verein Aktives Museum, Berlin 2000.

Bibliografia modifica

  • Songül Demren: „…und ich danke Gott, bei den Türken zu sein!“. Eduard Zuckmayer in Ankara, in: Zuckmayer-Jahrbuch, Vol. 3, Wallstein Verlag, Göttingen 2000, pp. 481–504.
  • Sabine Hillebrecht (Ed.): Haymatloz. Exil in der Türkei 1933–1945. Exhibition of Verein Aktives Museum and Goethe Institute with Akademy of Arts, 8 January to 20 February 2000, (= Schriftenreihe des Vereins Aktives Museum, Vol. 8), Verein Aktives Museum, Berlin 2000.
  • Burcu Dogramaci: Eduard Zuckmayer, in: Maurer Zenck, Claudia und Petersen, Peter (Ed.): Lexikon verfolgter Musiker und Musikerinnen der NS-Zeit. LexM. Universität Hamburg, Musikwissenschaftliches Institut, Hamburg 2007
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eduard_Zuckmayer&oldid=31481121»