Eduard del Regne Unit (duc de Kent i de Streathem)

Eduard del Regne Unit (Palau de Buckingham, 2 de novembre de 1767 - Sidmouth, 23 de gener de 1820) fou Príncep del Regne Unit i de Hannover amb el tractament d'altesa reial que ostentà el títol de duc de Kent i de Streathem.

Infotaula de personaS'Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Príncep Eduard
Edward, Duke of Kent and Strathearn by Sir William Beechey.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEdward Augustus
2 novembre 1767 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Buckingham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1820 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Sidmouth (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPneumònia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCapella de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata
  Duc de Kent i Strathearn
Dades personals
ReligióEsglésia d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSoldat i aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMariscal de Camp Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuke of Kent and Strathearn (en) Tradueix (1799–1820)
Príncep britànic Modifica el valor a Wikidata
DinastiaDinastia Hannover Dinastia Hannover
CònjugeVictòria de Saxònia-Coburg Saalfeld
ParellaMadame de Saint-Laurent Modifica el valor a Wikidata
FillsReina Victòria del Regne Unit
Edward Schencker Scheener
Adelaide Victoria Augusta Dubus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJordi III
Carlota de Mecklenburg-Strelitz
GermansJordi IV del Regne Unit, Frederic del Regne Unit, Guillem IV del Regne Unit, Carlota del Regne Unit, Sophie de Hanovre, Elisabet del Regne Unit, Ernest August I de Hannover, Prince, Duke of Sussex Augustus Frederick, Adolf del Regne Unit, Marie de Hanovre, Sophie du Royaume-Uni, Prince Octavius of Great Britain (en) Tradueix, Alfred de Grande-Bretagne i Amélie du Royaume-Uni Modifica el valor a Wikidata
ParentsCharles de Linange (fillastre)
Feodora de Leiningen (fillastra) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Coat of Arms of Edward Augustus, Duke of Kent and Strathearn.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 25503154 Modifica el valor a Wikidata

Fill del rei Jordi III del Regne Unit i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Schwerin. Eduard era nét per via paterna del príncep Frederic del Regne Unit i de la duquessa Augusta de Saxònia-Gotha; mentre que per via materna ho era del duc Carles Lluís de Mecklenburg-Strelitz i de la duquessa Elisabet Albertina de Saxònia-Hildburghausen.

El 30 de novembre de l'any 1767, el príncep Eduard fou batejat al Palau de Buckingham essent els seus padrins el duc Carles II de Brunsvic-Wolfenbüttel, el duc Carles Lluís de Mecklenburg-Strelitz, la princesa Augusta del Regne Unit i la landgravina de Hessen-Kassel, Maria del Regne Unit.

Nombroses foren les amants del príncep Eduard entre les quals hom ha de destacar a Adelaide Dubus i Julie de Sant Laurent. Malgrat aquest fet el príncep no contragué matrimoni fins a l'any 1818, any en què l'absència de descendència legítima a la Corona britànica es féu palesa, ja que el Príncep de Gal·les, ni el Duc de Clarence ni el Duc de Cambridge, ni el Duc de Sussex tenien descendència legítima.

Així, el dia 29 de maig de l'any 1818 a Coburg i el 13 de juny a Londres, el duc de Kent contragué matrimoni amb la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Saafeld. Victòria era viuda del príncep Emili Carles de Leiningen i filla del duc Francesc Frederic I de Saxònia-Coburg Saafeld i de la comtessa Augusta de Reuss-Ebersdorf. La parella tingué una única filla: SM la reina Victòria I del Regne Unit, nada a Londres el 1819 i morta al Palau d'Osborne el 1901. Es casà l'any 1840 al Palau de Saint James amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha.

El duc de Kent inicià estudis militars a Alemanya l'any 1785. El rei Jordi III del Regne Unit tenia la intenció d'enviar el seu fill a la prestigiosa Universitat de Göttingen, però el duc de Kent renuncia seguint els consells del Duc de York. Tot i així, el príncep Eduard fou enviat primer a Lüneburg i posteriorment a Hannover per tal de realitzar la seva formació militar que seria complementada amb estances a Ginebra i Gibraltar. Posteriorment, ingressà com a coronel al 7è cos de fusellers de l'Exèrcit britànic. La seva severitat en temes de disciplina el féu tremendament impopular entre la tropa.

L'any 1791, el cos de fusellers fou enviat al Canadà i al duc de Kent se l'elevà al rang de general l'any 1793 i de lloctinent general l'any 1796. El 1799, el rei Jordi III del Regne Unit el creà duc de Kent i de Streathem. La seva carrera militar continuà principalment vinculada a la Marina.

El 24 de maig de l'any 1802, el duc de Kent fou nomenat governador de Gibraltar amb l'objectiu de restaurar la disciplina i preparar una possible ocupació de la colònia britànica per part d'un exèrcit francoespanyol. L'any 1805 abandonà Gibraltar i la vida activa a l'exèrcit retirant-se a Londres amb el càrrec de coronel honorari d'un cos destinat al Palau de Hampton Court.

El 5 de febrer de l'any 1783, el duc de Kent fou nomenat cavaller de l'Orde de Sant Patrici, tres anys després cavaller de l'Orde de la Lligacama i el 1799 membre del consell privat del rei Jordi III del Regne Unit. El 1815 rebé la Gran Creu de l'Orde del Bany i sis mesos després la Gran Creu de la Reial Orde Güèlfica.

El duc de Kent morí el 1820 a Woodbrook Cottage, Sidmouth, Devon. Fou enterrat al Castell de Windsor i posteriorment traslladat al Kent Mausoleum.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard del Regne Unit