Obre el menú principal

Eduardo Baeza y Alegría (Saragossa, 1901 - 1981) fou un metge i polític aragonès, governador civil de Barcelona cap al final de la dècada de 1940.

Infotaula de personaEduardo Baeza y Alegría
Biografia
Naixement (es) Eduardo Baeza Alegría
1901
Vitòria
Mort 1981 (79/80 anys)
Escudo d'a probinzia de Zaragoza.svg  President de la Diputació Provincial de Saragossa
28 d'octubre de 1942 – 31 de desembre de 1943
Escudo d'a probinzia de Zaragoza.svg  Governador civil de la província de Saragossa
22 de desembre de 1943 – 31 de desembre de 1947
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador civil de la província de Barcelona
22 de maig de 1947 – 16 de març de 1951
Dades personals
Formació Universitat de Saragossa
Activitat
Ocupació Metge
Partit Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va treballar com a mestre fins que es llicencià en medicina. Treballà com a metge ortopèdic, i durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre de la Junta de les Joventuts de la Unión Patriótica. Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la Falange Española de las JONS i va dirigir l'Hospital Militar Costa. Fou nomenat consejero nacional del Movimiento Nacional del 1943 al 1962, president de la Diputació Provincial de Saragossa d'octubre de 1942 a desembre de 1943, governador civil de Saragossa de desembre de 1943 al 1947 i governador civil de Barcelona de 1947 a 1951.[1]

Durant el seu mandat va visitar Barcelona Eva Duarte de Perón (1947). EL 1950 va fer destituir el subcap provincial del Movimiento, Fernández Ramírez, cosa que l'enemistà amb certs sectors falangistes. Alhora, la seva suposada relació amb l'artista de cabaret Carmen de Lirio i la vaga de tramvies de 1951 el van desprestigiar, i fou substituït per Felipe Acedo Colunga. El 1965 fou president de la Federació Aragonesa de Futbol[2]

ReferènciesModifica

  1. Nuevo gobernador civil de Barcelona a ABC, 1947
  2. «Revista "El entrenador español", 1963». Arxivat de l'original el 2 de gener de 2010.

BibliografiaModifica

  • Jaume Fabre Vint anys de resistència a Catalunya (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978 FONT: ISBN.


Càrrecs públics
Precedit per:
Bartolomé Barba Hernández
Governador Civil de Barcelona
 

19471951
Succeït per:
Felipe Acedo Colunga