Eduardo Barreiros, o Henry Ford galego

Eduardo Barreiros, o Henry Ford galego és un telefilm produït per Continental Producciones i Salero Films, amb la participació de TVG, Canal Sur, Telemadrid, Canal 9 i Euskal Telebista.

Infotaula de pel·lículaEduardo Barreiros, o Henry Ford galego
Fitxa
MúsicaAntonio Meliveo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalgallec Modifica el valor a Wikidata
RodatgeGalícia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt2098675 Filmaffinity: 633859 Letterboxd: eduardo-barreiros-el-henry-ford-espanol TMDB.org: 330975 Modifica el valor a Wikidata

Rodat a Galícia, dirigit per Simón Casal i protagonitzat per Manu Regueiro, Julio Pereira i María Tasende, va comptar amb l'assessorament i la transferència d'imatges de la Fundación Eduardo Barreiros.

Se centra en la figura del que es va convertir en un dels sis homes de negocis més importants a Europa als anys 60 1960 construint l'imperi industrial de Barreiros, que va començar amb la brillant idea de convertir motors de gasolina de camions i autobúsos en motors dièsel (de gasoli).[1]

Sinopsi modifica

L'empresari orensà Eduardo Barreiros, fundador de la marca de motors i camions que du el seu cognom, va arribar a ser el sisè home de negocis més important d'Europa el 1964. En aquells anys, gairebé la meitat dels camions que circulaven per Espanya portaven el seu nom.

La carrera professional de Barreiros, un noi del poble, va començar amb la gran idea de convertir motors de gasolina en motors dièsel, creant un imperi industrial amb gairebé 25.000 treballadors.

El motor dièsel va esdevenir per als espanyols sinònim de Barreiros, malgrat l'hostilitat d'un sector governamental tan influent com l'INI. El 1963, es va associar amb Chrysler, una de les inversions més importants dels Estats Units a Espanya, la va llançar a la fama internacional.

Posteriorment, el soci nord-americà guanyà terreny als espanyols en ampliacions de capital, fins que la companyia es va convertir en Chrysler Espanya el 1969.

Després de perdre el control de la seva pròpia empresa davant la multinacional, Barreiros va deixar la seva fàbrica i la seva marca va desaparèixer de les carreteres. Però l'obra de Barreiros continua present a la gran fàbrica de Villaverde (Madrid), al teixit industrial espanyol actual i al record d'aquells anys. La seva història és l’aparador de la vida d'un treballador, un nen d'origen humil, que va lluitar per la vida que li tocava viure i que va assolir cotes inimaginables sense perdre mai el seu esperit emprenedor, ni tan sols en els moments més durs.

Guardons i nominacions modifica

En la 45a edició del Festival Internacional World Fest de Houston (2012),[2] va rebre el premi més alt, platí, seleccionat entre títols de tot el món, una distinció que li permet accedir automàticament a la selecció oficial del Festival de Seül.[3]

Premis Mestre Mateo[4]
Any Categoria Receptor Resultat
2011 Millor director Simón Casal de Miguel Nominada
Millor pel·lícula de televisió Continental Producciones, Salero Films i TVG Guanyador
Millor direcció de producció Carlos Amoedo Nominada
Millor direcció d'art Antonio Pereira i Ángel Amaro Nominada
Millor maquillatge i pentinat Cristina Couto Nominada
Millor disseny de vestuari María Fandiño Nominada

Notes modifica

  1. Eduardo Barreiros, el Henry Ford español que empezó cobrando 2 pesetas al día, El Confidencial, 3 de juny de 2015
  2. 45th Wordlfest-Houston Arxivat 25 de febreiro de 2007 a Wayback Machine. Palmarés do 45th Wordlfest-Houston. (anglès)
  3. Al Festival de Houston, el més antic dels dedicats al cinema i al vídeo independents, es van descobrir xifres del nivell de Steven Spielberg o George Lucas i on hi ha un cert grau de competitivitat que la darrera edició va rebre 4.500 sol·licituds de més de 37 països.
  4. «Lista de nomeados ós Mestre Mateo». Arxivat de l'original el 23 de març de 2012. [Consulta: 25 xaneiro 2014]. Arxivat 2012-03-23 a Wayback Machine.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica