Obre el menú principal

Eduardo Escartín Sánchez

Eduardo Escartín Sánchez (Barcelona, 1 de desembre de 1945) és un historiador i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura.

Infotaula de personaEduardo Escartín Sánchez
Biografia
Naixement 1 de desembre de 1945 (1945-12-01) (74 anys)
Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya
24 de maig de 1996 – 24 d'agost de 1999
- →
Circumscripció Barcelona
Dades personals
Formació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació Historiador
Ocupador Universitat de Barcelona
Partit Partido Popular
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar Filosofia i Lletres a les universitats de Madrid i Barcelona. Es doctorà en història moderna amb Premi Extraordinari a la Universitat de Barcelona gaudint d'una beca doctoral del Patronat Menéndez Pelayo del CSIC de 1972 a 1975.

El 1970 va obtenir plaça de professor no numerari d'història moderna de la Universitat de Barcelona, passant a numerari en 1979,[1] ocupant la plaça fins al 1997. També ha estat col·laborador becat de la Institució Milà i Fontanals del CSIC de Barcelona de 1977 a 1980.[2]

De 1965 a 1977 va militar a Unió Democràtica de Catalunya, de 1973 a 1981 fou vicepresident de la Unió Europea de Joves Demòcratacristians i formà part de l'Assemblea de Catalunya. També va escriure alguns articles a la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1977 es passà a Unió de Centre Democràtic (UCD), partit amb el qual fou assessor del delegat del govern a Catalunya (1981-1982), i quan aquest es va dissoldre el 1982 va ingressar al Partit Demòcrata Popular, amb el que en 1989 es va integrar en el Partido Popular. De 1981 a 1991 ha estat Secretari de l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana i el 1988 participà en la missió internacional d'observadors a les eleccions legislatives del Salvador de 1988.

El 1996 va substituir en el seu escó Francisco Marhuenda García, elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995. De 1996 a 1999 ha estat membre de la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya i membre de la Comissió de Control Parlamentari de l'Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials.[3]

En els darrers anys ha donat conferències als locals de l'Acción Cultural Miguel de Cervantes, criticant aspectes de la política catalana com la fundació del Museu d'Història de Catalunya.[4]

ObresModifica

  • Documents cabdals de la història de Catalunya, amb Frederic Udina i Martorell i Josep Termes, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1985.
  • La intendencia de Cataluña en el siglo XVIII, Barcelona, Santandreu, 1995.
  • Manual de historia moderna, Barcelona, Ariel, 1993.
  • Un capítol sobre història al llibre El Cercle del Liceu (1991)
  • Catalunya, conllevancia o convivencia a Cuadernos de Pensamiento Político No. 39 (Julio/Septiembre 2013), pp. 107-122

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica