Eduardo García de Enterría

jurista espanyol

Eduardo García de Enterría (Ramales de la Victoria, Cantàbria 1923- Madrid 16 de setembre de 2013) fou un jurista espanyol.[1]

Infotaula de personaEduardo García de Enterría
Biografia
Naixement27 abril 1923 Modifica el valor a Wikidata
Ramales de la Victoria (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 setembre 2013 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
1962 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Activitat
OcupacióJurista
OcupadorConsell d'Estat d'Espanya
Universitat de Valladolid
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

BiografiaModifica

Nascut el 1923 al municipi càntabra de Ramales de la Victoria. Va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de Barcelona, ampliant posteriorment els estudis a Londres i Tubinga.

El 1947 fou designat lletrat del Consell d'Estat, per obtenir el 1962 la càtedra de Dret a la Complutense de Madrid. El 1950 fou nomenat director de la Revista de Administración Pública i el 1974 de la Revista Española de Derecho Administrativo, alhora que fou col·laborador i membre del consell de redacció de nombroses revistes europees.

Fou el primer jutge espanyol del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg entre 1978 i 1986, alhora que fou president de la Fédération International pour le Droit Européen (FIDE) i és fundador i president de l'Associació Espanyola per l'estudi del Dret europeu. El 1979 fou president de la IX Conferència de Dret europeu, pertanyent al Consell d'Europa. El 1994 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua.

García de Enterría ha participat en nombroses Comissions oficials redactores d'avantprojectes de lei, sent visible la seva influència a la Constitució Espanyola de 1978. Entre 1988 i 1989 va formar part del Comité Louis, redactor d'avantprojectes per la Unió econòmica i monetària de la Unió Europea, així com membre d'un projecte de redacció de la Constitució Europea.

El 1984 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials per les seves investigacions al voltant del dret públic. Va ser, des de 1970, Acadèmic de Nombre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i des de 1994 Acadèmic de Nombre de la Reial Acadèmia Espanyola; el seu discurs d'ingrés es va titular La lengua de los Derechos. La formación del Derecho Público europeo tras la Revolución Francesa. També fou membre de l'Accademia Nazionale dei Lincei des d 2004.

ObresModifica

  • Revolución Francesa y Administración contemporánea
  • Legislación delegada, potestad reglamentaria y control judicial
  • Las formas comunitarias de propiedad forestal y su posible proyección futura
  • La administración española
  • La lengua de los derechos
  • La lucha contra las inmunidades del Poder en el Derecho administrativo
  • La batalla por las medidas cautelares
  • Código de las Leyes Administrativas
  • La responsabilidad patrimonial del Estado legislador en el Derecho español
  • Democracia, jueces y control de la Administración
  • La Constitución como norma y el Tribunal Constitucional
  • Los principios de la nueva Ley de Expropiación Forzosa
  • La responsabilidad patrimonial del Estado legislador en el Derecho español
  • Legislación delegada, potestad reglamentaria y control judicial
  • Código de la Unión Europea
  • Las transformaciones de la justicia administrativa
  • Hamlet en Nueva York; autores, obras, países. Escritos literarios
  • De montañas y hombres
  • Fervor de Borges

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Alfonso García Valdecasas
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira U

1994-2013
Succeït per:
Clara Janés
Precedit per:
Mario Benedetti
Premi Internacional Menéndez Pelayo
2006
Succeït per:
Belisario Betancur