Eduardo Vicente de Vera
Eduardo Vicente de Vera (Saragossa, 1952) és un escriptor i novel·lista aragonès llicenciat en història i membre fundador del Consello d'a Fabla Aragonesa. És un dels primers autors en aragonès contemporani.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1952 (71/72 anys) Saragossa (Espanya) |
Activitat | |
Ocupació | escriptor |
Trajectòria professional modifica
Començà a estudiar Filosofia i lletres després d'haver iniciat els estudis en Física, obtenint la llicenciatura en l'especialitat d'Història l'any 1976.[1][2][3] Després dels seus estudis es dedicà a l'ensenyament de la Història i de la Literatura, compaginant-la amb la seva vocació d'escriptor, treballant en l'actualitat per a la Diputació General d'Aragó com a funcionari.[1][3] Com a escriptor va guanyar el Premi Altoaragón de narració breu en aragonès en els anys 1973 i 1974, i el premi Ana Abarca de Bolea en 1975. Ha escrit diversos articles, entre ells «Opinions sobre l'estat del parla aragonesa des de l'edat mitjana (notícies historiogràfiques)» (1987) i «El Romanç de Marichuana: possible transmissió i importància etnològica» (1993).[1][2][3]
Obra modifica
Ha realitzat recopilacions d'obres d'altres i també ha escrit les seues pròpies, destacant entr els dos tipus:[1]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Nagore, F.: «Algunas notas sobre la temática y el estilo en un libro de poesía en aragonés actual: Garba y augua, de Eduardo Vicente de Vera»; en Homenatge a José Manuel Blecua, Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1986, pp. 121-140.