Edvard Beneš

Edvard Beneš (Kožlany, 1884 – Sezimovo Ústí, 1948) va ser el segon President de Txecoslovàquia entre els anys 1935 i 1948, període interromput per l'ocupació alemanya entre 1938 i 1945, durant la qual va romandre a l'exili.

Edvard Beneš

Biografia
Naixement	28 maig 1884 Kožlany
Mort	3 setembre 1948 (64 anys) Sezimovo Ústí
Sepultura	Sezimovo Ústí (1948–)
President de Txecoslovàquia
2 abril 1945 – 7 juny 1948
President de Txecoslovàquia
18 desembre 1935 – 5 octubre 1938 ← Tomáš Garrigue Masaryk – Emil Hácha →
Primer Ministre de Txecoslovàquia
26 setembre 1921 – 7 octubre 1922 ← Jan Černý (en) – Antonín Švehla (en)  →
Ministre d'Afers Exteriors de Txecoslovàquia
14 novembre 1918 – 18 desembre 1935 ← cap valor – Milan Hodža →
Membre de l'Assemblea Nacional Revolucionària de Txecoslovàquia
Dades personals
Formació	Universitat de París Facultat de Dret de la Universitat Alemanya de Praga Facultat d'Arts de la Universitat Carolina de Praga Universitat de Borgonya Institut d'Estudis Polítics de París Facultat de Dret de la Universitat Carolina de Praga
Activitat
Lloc de treball	Praga
Ocupació	professor lector, diplomàtic, sociòleg, futbolista, polític, professor
Ocupador	Universitat Carolina de Praga
Partit	Partit Nacional Social Txec
Membre de	Académie des Sciences Morales et Politiques (1929–) Acadèmia Romanesa escoltisme Sokol
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit txecoslovac a l'exili i Legió Txeca
Esport	futbol
Posició a l'equip	Defensa
Trajectòria   Equip – SK Slavia Praga
Obra
Localització dels arxius	Arxius departamentals d'Yvelines, document → carta [ 166J, Ms 977]
Família
Cònjuge	Hana Benešová (1909–1948), mort de la persona
Germans	Václav Beneš (en) , Vojta Beneš (en) i Bedřich Beneš (en)
Parents	Emilie Benes Brzezinski (nebots valencians segons) Václav Edvard Beneš (nebot segon)
Premis (1946)  ciutadà honorari de Kladno (1945)  ciutadania honorífica de Semily. (1945)  ciutadà honorari de Nové Město na Moravě (1937)  doctor honoris causa per la Universitat Masaryk de Brno (15 juny 1936)  ciutadà honorari de Moravské Budějovice (10 juny 1936)  Ciutadania honorària de Brno (11 gener 1935)  ciutadà honorari de Třebíč (1921)  Orde de la Corona de Romania (1921)  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia (1920)  Orde de sant Sava (1919)  Creu de Guerra 1918  ciutadà honorari de Liberec  Gran Creu de l'Orde Militar de Crist  ciutadà honorari de Praga  Cavaller de 1a classe de l'Orde de Sant Olaf  Čestná medaile T. G. Masaryka (en)  1a classe de l'orde de la Creu de l'Àguila  Gran Creu de la Legió d'Honor  Gran Cordó de l'Orde de Leopold  Gran Creu de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa  Orde de l'Estrella de Karađorđe  Orde del Lleó Blanc
Signatura

En decretar-se la independència de Txecoslovàquia el 28 d'agost de 1918 va ser nomenat Ministre de l'Exterior durant el govern de Karel Kramář.

Per l'animadversió a l'herència dels Habsburg se li atribueix la frase "abans Hitler que els Habsburg".

Després del Tractat de Munic el 5 d'agost de 1938 renuncià i escapà primer al Regne Unit i després als Estats Units.

L'any 1940 s'establí a Londres on creà un govern a l'exili.

Després de la guerra, el 1948, Txecoslovàquia va passar a ser regida pels comunistes passant a ser-ne el president Klement Gottwald.

Una actuació molt polèmica seva van ser els anomenats decrets de Beneš, que van originar la deportació massiva, prèvia la confiscació de propietats, de la minoria germànica dels Sudets i dels hongaresos d'Eslovàquia i actualment encara s'han de resoldre les compensacions per aquests fets.