Efecte Kerr

L 'efecte Kerr és una birefringència creada en un material per un camp elèctric exterior. Es caracteritza per l'existència de dos índex de refracció diferents: un feix lluminós es divideix en dos feixos quan penetra en aquest material. Els fenòmens físics responsables d'aquest efecte en la matèria poden ser, depenent del material, l'electroestricció, l'efecte fotorrefractiu i l'orientació molecular, entre altres. Fou descobert el 1875 pel físic escocès John Kerr. La birefringència creada, a diferència de la causada per l'efecte Pockels, varia segons el quadrat del camp elèctric aplicat. Els materials, en general, presenten un efecte Kerr molt feble, exceptuant però, alguns líquids que presenten un efecte Kerr mesurable. Un camp elèctric aplicat a un material genera una birefringència en aquest material: la llum té un índex de refracció diferent segons que la seva polarització sigui ortogonal o paral·lela al camp. La diferència entre aquests dos índexs val:

$\Delta n=\lambda KI^{2}\,$

on λ és la longitud d'ona de la llum, K és la constant de Kerr i I és l'amplitud del camp elèctric.

Vegeu també

• Efecte Zeeman