Obre el menú principal

Efecte Matilda

No reconeixement dels èxits de dones científiques
Efecte Matilda

L'Efecte Matilda és un biaix en contra del reconeixement els èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes. Aquest efecte va ser descrit per primera vegada per la sufragista i abolicionista Matilda Joslyn Gage en el seu assaig Woman as Inventor i el terme fou proposat per la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter el 1993.[1][2][3] Segons alguns estudis, l'efecte era especialment pronunciat la dècada del 1990 als Estats Units d'Amèrica. Una investigació del 2012 trobà que els homes científics estatunidencs rebien més reconeixement i premis que les dones amb èxits similars.[4] L'efecte es dóna també en les contribucions científiques de dones, que no són tan reconegudes, segons estudis com Gender homophily in citations, tot produint un gran biaix de gènere en la difusió de la recerca amb una major tendència per part dels homes a citar el treball dels seus companys obviant el de les companyes.[5]

Exemples de dones afectadesModifica

Trotula de Salern (segle XII), metgessa italiana, va escriure obres que van ser atribuïdes després de la seua mort a autors homes: inicialment al seu marit, al seu fill i més tard, al llarg del temps durant la transmissió de la informació, els monjos que escrivien arribaren a confondre el seu nom amb el d'un home. L'hostilitat cap a les dones com a mestres i sanadores va provocar la negació de la seua pròpia existència.[2]

Un exemple destacat del segle XX és el cas de Nettie Stevens, una de les genetistes més importants de la història.[6] El neurobiòleg Ben Barres, que canvià de sexe femení a masculí el 1997 també declarà haver comprovat la validesa del fenòmen.[7]

ReferènciesModifica

  1. González Alcaide, Gregorio. Bibliometría: Fundamentos teóricos, aplicaciones y metodología para el análisis de la literatura científico-médica. València: PSYLICOM, 2012, p. 53. ISBN 978-84-940436-4-2. 
  2. 2,0 2,1 Rossiter, Margaret W. «The Matthew Matilda Effect in Science». Social Studies of Science, 23, 2, 29-06-2016, pàg. 325–341. DOI: 10.1177%2F030631293023002004.
  3. Izquierdo-Useros, Nuria «The Mathilde Krim effect as a way to overcome the Matilda effect» (en en). AIDS Research and Human Retroviruses, 26-06-2018. DOI: 10.1089/aid.2018.0082. ISSN: 0889-2229.
  4. Lincoln, Anne E.; Pincus, Stephanie; Koster, Janet Bandows; Leboy, Phoebe S. «The Matilda Effect in science: Awards and prizes in the US, 1990s and 2000s». Social Studies of Science, 42, 2, 2012, pàg. 307–320. DOI: 10.1177/0306312711435830.
  5. «Gender homophily in citations» (PDF) (en en) p. 1519-1525. Centre for Science and Technology Studies (CWTS), Leiden University, The Netherlands, setembre 2018. [Consulta: 21 setembre 2018]. «STI 2018 Conference Proceedings of the 23rd International Conference on Science and Technology Indicators»
  6. Resnick, Brian «Nettie Stevens discovered XY sex chromosomes. She didn't get credit because she had two X’s». Vox, 07-07-2016 [Consulta: 19 gener 2017].
  7. Vedantam, Shankar «Male Scientist Writes of Life as Female Scientist». The Washington Post, 13-07-2006 [Consulta: 30 març 2018].

Enllaços externsModifica

Vegeu tambéModifica