Obre el menú principal

Els efectes especials (en anglès - special effects o simplement com a SFX, SPFX o FX) són aquells elements que s'utilitzen en la indústria del cinema o en televisió per a aconseguir escenes que tenen ambients, personatges o situacions que no poden succeir a la vida real, com per exemple un viatge a l'espai. Els efectes especials s'utilitzen generalment en pel·lícules de ciència-ficció, no obstant això, avui dia també s'agreguen a pel·lícules de comèdia, drama, terror o suspens. N'hi ha de diversos tipus i han evolucionat molt en la història del cinema. Els efectes especials es poden generar mitjançant el mode tecnològic (també anomenat efectes digitals) o el manual. La primera és la que més s'utilitza i consta en realitzar els efectes a través d'ordinadors, però els seus costos poden ser molt elevats, ja que s'utilitzen grans infraestructures tecnològiques. A més, aquests efectes es realitzen després del rodatge de les escenes i la fase de producció en què es realitzen els efectes digitals s'anomena postproducció. D'altra banda, el mode manual, requereix més dedicació i temps, ja que els efectes han estat creats de manera artesana, com per exemple monstres o la creació d'explosions en el propi rodatge. Tot i la diferència entre aquests dos models de creació, moltes pel·lícules utilitzen els dos modes per crear els seus efectes especials.[1][2]

El concepte, tot i ser coses diferents, es confon sovint amb el de efectes visuals. Els efectes especials són aquells que es realitzen abans i durant el rodatge de la producció audiovisual. Per tant, en aquest àmbit s'hi inclouran els efectes de maquillatge tradicional, els animatrònics (com són alguns dinosaures de Jurassic Park), efectes de pirotècnia, destrucció i pluges artificials, així com tots els elements de l'escenografia (escenaris, trens...). En canvi, els efectes visuals són (llevat d'aquelles produccions en que la producció és enterament digital) els que es duen a terme una vegada ja ha acabat el rodatge, en la fase de postproducció (en són exemples el morphing, la captura de moviment o el CGI). Aquest és un aspecte polèmic dels Premis Goya, que no diferencien ambdós treballs, englobant-los en una mateixa categoria.[3]

TècniquesModifica

Existeixen moltes tècniques d'efectes especials, que van des d'efectes tradicionals en sales de teatre, passant per tècniques clàssiques de filmació inventades a principis del segle XX, tals com fotografia d'imatges aèries, fins a les tècniques gràfiques d'ordinadors moderns.

Sovint s'utilitzen diferents tècniques en conjunt en una escena o presa per a aconseguir l'efecte desitjat.

Amb freqüència els efectes especials són "invisibles", és a dir, l'audiència no s'adona que es tracten d'efectes especials. Un exemple d'això són els escenaris de pel·lícules històriques on l'arquitectura i voltants són recreats per mitjà d'efectes especials.

Tipus d'efectes especialsModifica

Els efectes especials es divideixen tradicionalment en tres tipus. En primer lloc els efectes òptics, anomenats també efectes visuals o fotogràfics, que consisteixen en la manipulació d'una imatge fotografiada o d'una pel·lícula.

El segon tipus són els efectes mecànics (denominats també efectes pràctics o físics), que es realitzen durant el rodatge en viu de la pel·lícula. Aquests inclouen ninots mecànics, escenografia, pirotècnia, pluja artificial i etc.

El tercer lloc ho componen els efectes de so.

Digitals o visualsModifica

De l'anglès Visual effects o VFX, els efectes visuals o digitals són la manipulació d'imatges o fotogrames de pel·lícula, vídeos de manera i format digital. Per efectes visuals, s'entén normalment la integració de material rodat amb imatges generades per ordinador o altres elements (com efectes pirotècnics o maquetes) per a crear ambients o escenaris que semblen realistes, però serien massa perillosos, costosos o simplement impossibles de rodar.

Són més i més comuns en pel·lícules d'alt pressupost i ja són accessibles per a pel·lícules amb un pressupost menor gràcies a programari d'animació i composició d'imatges relativament econòmic, a l'abaratiment del maquinari de gran capacitat de processament i visualització, especialment les targetes gràfiques 3D (NVIDIA i ATI), les targetes de vídeo i les granges de render.

CGI (Computer Generated Image): totes aquelles imatges que es creen per ordinador, imatges reals retocades per ordinador, composició o procés d'integració de tot.

  • Pantalla blava / fons chroma (Croma key): consisteix a rodar un element o personatge amb fons blau o verd. Posteriorment se substitueix el color solgut (verd o blau) per una imatge. En temps real aquesta tècnica es realitza mitjançant Maquinari especialitzat, per exemple els mapes del temps.
  • Creació de personatges per ordinador, personatges virtuals: consta de diverses fases. Disseny dels personatges, mitjançant tècniques tradicionals de dibuix (esbós). Creació de model, desenvolupament infogràfic (en 3D) dels volums, com si es tractés d'una escultura virtual. Creació de materials i textures (fusta, vidre, etc.), és a dir el comportament de la llum pel que fa a l'objecte. Creació del setup del model tridimensional, una mena d'esquelet o estructura interna que facilita l'animació. Animació, il·luminació i moviments de càmera i render.
  • Morph: consistent en la metamorfosi d'un element a un altre, mitjançant la selecció de punts comuns o origen i destinació, entre d'altres. Avui dia mitjançant programari especialitzat que ho acustuma a fer automàticament o quasi.
  • Maquetes: Sistema Zoptic: consisteix en un projector i en una càmera, però la peculiaritat resideix que el zoom de la càmera està sincronitzat amb el del projector. D'aquesta forma, quan el zoom de la càmera s'apropa, el del projector també s'apropa i viceversa (donant la sensació de moviment). Maquetes en miniatura, animatrònics.
  • Maqueta Penjant: Es denomina així a una miniatura que s'interposa entre la càmera i el fons veritable, el que permet tenir un fons (valgui la redundància) de tres dimensions, efecte no aconseguit per la pintura Matte, aquest tipus de recursos va ser molt usat entre els anys 30 i 60.
  • Matte painting i foto fixa: dibuixos digitals o tradicionals o fotos que serveixen com plaques de fons per a elements en croma o rotoscopiats.
  • Efectes de rodatge: rodar actors o maquetes en croma blava o verda.
  • Animació digital: modelar, il·luminar, texturar, animar i renderitzar personatges, partícules, fons, escenaris, etc. en 3D generades per ordinador.
  • Transparències: consisteixen a rodar a uns actors en estudi, però creant la impressió que no es troben en ell. Sembla que estan conduint un cotxe, enmig de la platja o en el carrer.

Efectes de muntatgeModifica

Post-producció que serveix per ajuntar diversos plans que s'han fet en un rodatge i crear el producte final. En aquest es té en compte l'organització dels plans i quin impacte causaran a l'espectador. Per això, cal tenir en compte l'angle de la càmera, la coordinació entre dos plans i la continuïtat de la narració dins d'aquests.

Tipus d'efectes de muntatge:

  • Muntatge continu: quan la transició i el ritme d'un pla a un altre és suau. Aquest, depèn de la mida del pla, per tant, un pla general estarà més temps a la pantalla que un de mitjà o primer pla.
  • Muntatge discontinu o sintètic: xoc entre dos plans creant així conflictes intel·lectuals i emocionals. A més, es té en compte la percepció que generen per alterar el públic. La continuïtat espacial es veu alterada amb la intercalació de diferents llocs.
  • Muntatge de so: per a generar una bona audició a l'espectador, cal que el so tingui una continuïtat, ja que l'oïda és molt més sensible que l'ull dels estímuls. Per a generar naturalitat i a més, perquè no causi un embolic al cervell, no es poden tallar de forma brusca els efectes de so (ex. música) i passar al diàleg directament.[4]

Efectes mecànicsModifica

Els efectes mecànics (anomenats també efectes pràctics o físics), que es realitzen durant el rodatge en viu de la pel·lícula. Aquests inclouen ninots mecànics (animatrònics), escenografia i pirotècnia.

Efectes de sonsModifica

Els efectes d'àudio es realitzen en una obra per mitjà d'efectes de so pre-gravats.

Veure article efecte de so

MaquillatgeModifica

Sovint es realitzen maquillatges que necessiten volum o produir impressions exactes, això moltes vegades no es pot assolir amb clar-foscos, la base del maquillatge teatral i social, per tant es fa necessari crear diferents coses, com poden ser pròtesis, màscares i/o màscares amb mecanismes (animatronica), això és aplicat tant a un ser humà o per a reproduir altres coses, exemple, publicitats que un veu "l'hamburguesa perfecta", això no existeix és un efecte especial per a ressaltar les virtuts del producte X, o rèpliques de parts del cos hiperrealistes ja sigui mitjançant la còpia directa de l'actor o modelant-les si no fos possible, com per exemple un nadó o un animal. La diferència bàsica entre les pròtesis i les màscares és que les primeres estan dividides en diverses parts i/o solament modifiquen una zona petita Exemple: un nas, així també aquestes nesecitan major habilitat i temps per a la seva aplicació, el guany implícit és assolir que no es perdi la gesticulació de l'actor. Sovint es confon aquests efectes amb maquillatge i/o amb efectes especials en general, no és així, aquests es denominen efectes especials de maquillatge de l'anglès "Special Makeup Effects" SPFX.

TecnologiaModifica

Quant als elements tecnològics importants per a la realització d'efectes digitals podem distingir entre dos grans grups, maquinari i programari:

  • Maquinari: destaquem el scanner, l'estació de treball i la registradora. El scanner és fonamental en els efectes digitals, ja que amb ell digitalitzem les imatges; això ens permet introduir en l'ordinador la informació que estava en la pel·lícula a l'ordinador per al seu posterior tractament. Un altre element maquinari important és l'estació de treball. Són ordinadors especialitzats en el tractament d'imatges. Part d'aquest equip ho formen també, els perifèrics, ja que la digitalització en resolució cinematogràfica necessiti una gran capacitat d'emmagatzemament També està la registradora, el funcionament de la qual és l'invers al del scanner, converteix les imatges digitalitzades en fotogrames d'una pel·lícula.
  • Programari: destaquem el programari 3D, programes de composició digital, chromakeyers (cromes), paletes gràfiques (programes de retoc fotogràfic). Consta de paquets d'animació que consisteixen en un o diversos mòduls amb els quals es pot modelar, animar i donar aparença real a un objecte. Els programaris més importants són wavefront, softimage, alias, etc. Amb els compositors podem barrejar imatges de manera digital sense pèrdua d'imatge. Un altre programari important són els cromas (Chromakeyers), la seva tècnica tracta de fer una sobreimpressió d'una imatge dins d'una altra, necessitem una imatge en blanc i negre que es diu màscara (canal alfa), de la figura. D'aquesta manera tenim tres imatges: el fons, la figura (RGB) i la màscara corresponent a la figura (alfa). Aquesta màscara serà blanca en la part de la imatge de la figura que vulguem conservar en la imatge final i negra en la part que vulguem que es conservi el fons. Per a assolir això, hem de rodar la figura sobre un fons de color pla, que sol ser verd o blau. Els cromes ens permeten generar màscares de les imatges rodades sobre un color pla, per a la seva utilització per programes de composició digital. Amb les paletes gràfiques podem retocar les imatges digitalitzades, s'usen per a retocar fons, eliminar parts d'imatges que no ens interessin, per a generació de textures, etc.

Els mòduls dels paquets d'animació 3D són:

  1. Modelador: per a treballar la geometria.
  2. Animador: per a donar-li moviment als objectes.
  3. Materials i Il·luminació: donar aparença i textura als objectes.
  4. Render: càlcul de les imatges.

Temps de realitzacióModifica

Els efectes visuals amb freqüència són fonamentals per a la història i l'atractiu d'una pel·lícula. Encara que la majoria dels efectes visuals es fa durant la postproducció, cal planificar-los i coreografiar-los amb molta cura en la preproducció i filmació de la pel·lícula. en les grans produccions cinematogràfiques sovint es lloga més d'una empresa per a realitzar els efectes visuals.

Efectes especials al cinema mutModifica

N'hi ha moltes referències del cinema mut que van utilitzar efectes especials per tal de mostrar quelcom a l'espectador que no es podia portar a terme a la vida real, com ara el film "Modern times" de Charles Chaplin, del 1936, on sembla que el protagonista estigui a punt de caure per les escales amb patinents, però tot i així manté l'equilibri i no cau, es manté al marge, o quan Mary Pickford es dona un petó a si mateixa a "El petit Lord Fauntleroy", del 1921. Tot i no haver-hi la tecnologia de la quals es disposa actualment, ja en aquella època hi havia diversos trucs per a poder portar a terme aquest tipus d'escenes al cinema mut sense que l'espectador s'adonés d'ells: el primer film va fer ús d'una imatge superposada en el mateix tir de càmera, la qual estava pintada com si estiguessin els pisos d'abaix (tot i que realment no hi hagués cap espai per on Chaplin pugues caure), fent així aquesta sensació de caiguda que, finalment, no es produeix. Per altra banda, la segona pel·lícula s'observa dos cops a la mateixa persona en la mateixa escena. Això ja es va portar a terme anteriorment per Geroges Méliès, el qual indagà i descubrí com fer possible aquesta doble aparició: a partir dels mats i la doble exposició, amb la condició de que no es mogués el personatge, ja que sinó l'efecte es perdia. Per altra banda, Charles Rosher va utilitzar el dibuix de la silueta de Mary Pickford a un vidre i una estructura metàl·lica per produir l'efecte doble. Per aconseguir aquesta imatge de 3 segons, van tardar 15 hores.[1]

L'escena del film "Safety Last" del 1923, on Harold Lloyd es troba agafat d'una maneta d'un rellotge es va portar a terme gràcies a l'enquadre i la maqueta escollida, ja que a partir de la perspectiva, s'evitava mostrar el terra del pla i es fabricava un decorat adient per tal de donar aquest efecte d'estar en un edifici molt alt. Una altre escena del cinema mut que fa ús dels efectes especials es troba a la pel·lícula "Ella Cinders", on Collen Moore mou els ulls de manera molt perversa. Per portar-ho a terme, l'escena es va filmar en dos cops: un per cada meitat de cara, juntament amb un cristall, el qual tenia una part de color negre que estava de cara a la càmera. Tot seguit, es torna a enrotllar la pel·lícula, ara fent que la part negra del cristall tapi l'altre meitat de la cara de l'actriu. A aquest procediment se l'havia d'afegir que Moore no canvies la seva expressió durant tota la duració de la filmació de l'escena, ja que en aquest cas sortiria malament i s'hauria de repetir. A "Sherlock Jr.", del 1924, es fa ús del Matte Painting per ocultar una part de l'escenari, com ara la carretera on es troba en Buster Keaton.[5][6]

Quant als efectes especials a Espanya, es pot remarcar el pioner Segundo de Chomón, el qual va inventar el stop motion, és a dir, que els objectes es moguessin per si mateixos, com si tinguessin vida pròpia, a més de ser també el primer espanyol que va donar color a les seves pel·lícules mudes, en un principi a mà, tot i que després ho va perfeccionar creant una màquina que acoloria les imatges. Va ser una de les persones que va entendre el cinema com quelcom més enllà que simplement contar la realitat.[7][8]

Empreses d'efectes especials destacadesModifica

  • Airmagic Special Effects (Toronto, ON, Canada)
  • Bird Studios (London UK)
  • BUF Compagny (Paris FR)
  • CA Scanline (München, DE)
  • Cinesite (London/Hollywood)
  • Digital Domain (Venice, LA, CA, US)
  • DreamWorks (LA, CA, US)
  • Flash Film Works (LA, CA, US)
  • Hydraulx (Santa Monica, LA, US)
  • Industrial Light and Magic, fundada per George Lucas per a dur a la pantalla gran la seva saga, StarWars. ILM és una pionera en diverses disciplines d'efectes especials i és una de les més antigues i respectades companyies del món.
  • Intelligent Creatures (Toronto, ON, CA)
  • MagicSnow Systems (Hollywood, CA, US)
  • Sony Pictures Imageworks (Culver City, CA, USA)
  • Weta Digital, una companyia amb base a Nova Zelanda, la qual ha treballat en pel·lícules com Criatures Celestials, Atrapa'm a aquests fantasmes, la trilogia del Senyor dels Anells i King Kong entre d'altres. Després del Senyor dels Anells, aquesta companyia fundada per Peter Jackson es va fer un nom a Hollywood aconseguint gran prestigi. Actualment és la principal responsable dels efectes de la nova pel·lícula que James Cameron prepara, Avatar, la quin intenta introduir noves tècniques de captura de moviments i digitalització per al nou format 3D.

ReferènciesModifica

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.188. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. «Definición de Efectos Especiales». Definición ABC.
  3. «Diferencias entre efectos especiales y visuales - La pausa del render» (en es-es). La pausa del render, 27-11-2017.
  4. Catalina. «efectos especiales en el cine: Efectos mecánicos y de montaje». efectos especiales en el cine, 30-12-2012. [Consulta: 15 desembre 2016].
  5. «Así se creaban los efectos especiales en el cine mudo» (en es), 10-01-2017. [Consulta: 13 desembre 2018].
  6. Zahumenszky, Carlos. «Así se hacían algunos de los efectos visuales más sorprendentes del cine mudo» (en es-es). [Consulta: 13 desembre 2018].
  7. «Segundo de Chomón, el español que inventó el stop motion y dio color al cine mudo» (en es). [Consulta: 13 desembre 2018].
  8. «Una página web explica cómo se hacían los efectos especiales en el cine mudo» (en es), 09-01-2017. [Consulta: 13 desembre 2018].

Enllaços externsModifica