Ekbert de Schönau
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Ekbert de Schönau, Abat de Schönau, nascut a la primera part del segle xii en una família distingida de vall del Roine; mort 28 de març, de 1184, a l'Abadia de Schönau.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XII  |
| Mort | 28 març 1184 (Gregorià) |
Abat Schönau Abbey (en)  | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo, escriptor, teòleg |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Família | |
| Germans | Isabel de Schönau |
Va ser canonge primer a la col·legiata de Sant Cassius i Florentius a Bonn. El 1155 es convertia en benedictí a Schönau a la diòcesi de Trèveris, i el 1166, després de la mort del primer abat, Hildelin, era elegit l'abat del monestir. Un home de gran zel, predicava i escrivia molt per a la salvació d'ànimes i la conversió d'heretges. Els càtars, llavors nombrosos a la vall del Roine, li donaven molt sovint mals de cap. Mentre era a Bonn sovint discutia amb heretges, i després de la seva professió monàstica, convidava l'arquebisbe Rainald de Colònia per discutir públicament amb els líders de la secta a Colònia mateix.
La seva obra més coneguda és Contra Sermones Catharos, on sembla que va ser el primer a anomenar així als càtars.