El Baix Guinardó
El Baix Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona. Els límits administratius del Baix Guinardó són per l'oest el carrer de Sardenya, que fa frontera amb El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, al sud limita amb el barri de la Sagrada Família pel carrer de Sant Antoni Maria Claret, a l'est el carrer de Cartagena separa el Guinardó del Baix Guinardó i pel nord limita amb el barri de Can Baró fent de frontera l'Avinguda Mare de Déu de Montserrat i la plaça de la Font Castellana.[1] Altres llocs destacats del barri són el Parc de les Aigües, els Jardins del Baix Guinardó, la Comissaria dels Mossos d'Esquadra d'Horta-Guinardó, les casernes de Girona.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Barcelona | |||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
Comarca | Barcelonès | |||
Municipi | Barcelona | |||
Districte | Horta-Guinardó | |||
Població humana | ||||
Població | 25.842 (2021) (46.146,43 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 0,56 km² | |||
Història
modificaDiferenciat del Guinardó primigeni és un barri amb personalitat pròpia, històricament més proper a la vila de Gràcia. D'oest a est s'estén des del carrer de Sardenya fins a l'Hospital de Sant Pau, pel nord limita amb el barri de Can Baró a l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i pel sud amb l'Eixample a la Travessera de Gràcia.
El Baix Guinardó està marcat per dos fets que van canviar el seu territori: per un costat, l'arribada de la Societat General d'Aigües de Barcelona que va expropiar una part important dels terrenys del barri per instal·lar els dipòsits per tal d'abastir la ciutat, i per l'altre, el Cinturó de Ronda, que la travessava pel mig i que va condicionar la seva urbanització. Aquesta va desenvolupar-se majoritàriament a partir de la dècada dels cinquanta i articulada a l'entorn de la plaça d'Alfons X el Savi. Anteriorment havia estat una zona agrícola de muntanya i més tard de petites torretes d'estiueig.
L'obertura del Parc de les Aigües l'any 1978, després d'anys de reivindicacions portades a terme pels veïns des de 1974 per tal de convertir-lo en parc públic, i la instal·lació, al costat, de la seu del Districte d'Horta-Guinardó a la Casa de les Altures, van donar contingut al barri. L'enderrocament del pas elevat del Cinturó de Ronda el 2011 va dignificar el barri, que vol ser quelcom més que l'entrada al túnel del Turó de la Rovira, i que conserva alguns racons, passatges i rieres, que preserven la memòria històrica d'aquest lloc.[2]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Ajuntament de Barcelona, Web del Barri del Baix Guinardó
- ↑ Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó