El Cafè de la Marina (pel·lícula)
El cafè de la Marina és l'adaptació cinematogràfica de l'obra de teatre en vers, El cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, publicada l'any 1933. Se n'han fet dues adaptacions cinematogràfiques.
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Sílvia Munt i Quevedo  |
| Protagonistes | |
| Producció | Antonio Chavarrías i Ocreña |
| Guió | Sílvia Munt i Quevedo i Mercè Sarrias i Fornés |
| Música | Xavier Capellas |
| Fotografia | David Omedes Regàs |
| Vestuari | Antonio Belart Jardí |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 2014 |
| Durada | 85 min |
| Idioma original | català |
| Rodatge | Platja de Castell |
| Descripció | |
| Basat en | El Cafè de la Marina |
   | |
La primera vegada que es va dur al cinema va ser l'any 1933, sota la direcció de Domènec Pruna i Ozerans, conegut com a «Mingo» Pruna (el germà del pintor Pere Pruna i Ocerans).[1][2] Aquesta adaptació del poema dramàtic de Sagarra és considerada el primer llarg produït a Catalunya en català.
La segona vegada, més recentment, va ser l'any 2014, dirigida per Sílvia Munt i protagonitzada per Marina Salas i Pablo Derqui.[3]
ArgumentModifica
A principis del segle xx, en un poble de pescadors (a l'obra de teatre és específicament el Port de la Selva) hi ha un cafè on transcorre la vida amb dificultat i monotonia. La Rosa és la filla més petita del cafè que està a punt de casar-se, el que provoca aparentment una animació per la parròquia. Però sota aquesta alegria, la germana gran Caterina pateix un drama que esquitxa i pertorba els habitants del poble. La moral imperant de l'època condemna amb brutalitat la noia del cafè de la Marina i no perdona la seva «falta»,[4] la de ser prenyada i abandonada per un miserable.[5]
La producció del 1933Modifica
La primera vegada que es va dur al cinema va ser l'any 1933, sota la direcció de Domènec Pruna i Ozerans o Ocerans (el germà del pintor Pere Pruna i Ocerans, que s'encarregà dels figurins i els decorats).[2] Aquesta adaptació del poema dramàtic de Sagarra és considerada el primer llarg produït a Catalunya en català; si bé se'n va rodar simultàniament una doble versió en castellà, d'acord amb un contracte signat per Lemoine, cap dels Estudios Orphea Film de Barcelona. El rodatge s'inicià al juliol de 1933, amb els interiors a l'estudi dels Orphea i els exteriors a Port de la Selva. Rodat en prosa, el cost de la producció va ser reduït. Es va estrenar al cinema Urquinaona de Barcelona, però només va romandre en cartellera una setmana. La versió en castellà es va estrenar a Bilbao el 1934, però a Madrid no ho feu fins a l'any 1941. Un incendi va destruir les còpies de la cinta, tot i que en romanen fotogrames o algunes fotos del rodatge.[6][2][7]
Repartiment (1933)Modifica
La pel·lícula del Domènec Pruna del 1933 es va rodar en dues versions simultànies, una en català, i l'altre en castellà.[1] Repartiment:[2][1][8]
- Gilberta Rougé o Rouger: Caterina
- Pere Ventaiols o Ventanyols: Claudi (versió en català)
- Rafel Rivelles: Claudio (versió en castellà)
- Ramon Tor: El Libori, pare de la Caterina i amo del cafè
- Genoveva Ginestà: Rosa
- Rosita de Cabo: amiga de la Rosa
- Paquita Torres: Rufina
- Verdugo: Enric
- Rafael Moragas, Moraguetes: mariner borratxo
- Sebastià Gasch: mariner ubriac
- Manuel Font, el caricaturista i humorista gràfic Siau
- Ricard Gascón
- Teodor Busquets
- Villà: mariner
- Penedès: mariner
Altres intèrprets: Vicenç Peidró, Senyora Simó, Manolita de Oya, Josep Vitervo, Pepita Tort, Corberó, Tina Buj, Farsac, Nicolau Barquet, Margarita Ortega, Ofelia Ortega, Carme Torres...
Com a curiositat, indicar que el germà del director, el pintor Pere Pruna, fou el figurinista i s'encarregà dels decorats i la direcció artística en general.[2] També es mencionen les seves germanes, la "Pepita", "Pepeta" o Josefa Pruna i l'Angelina Pruna, com a secretària de rodatge i muntadora, respectivament,[9] però no s'indiquen si treballaren en aquest projecte o en alguns altres. En tot cas, el muntatge final passà per diverses mans.
Repartiment (2014)Modifica
- Marina Salas: Caterina[4]
- Pablo Derqui: Claudi, el pescador jove però sorrut o
- Miquel Gelabert: Libori, amo del cafè i pare de la Caterina
- Marina Comas: Rosa, germana petita i casamentera de la Caterina
- Fermí Reixach: Luard, un adepte del bar i home observador
- Rosa Vila: Salvadora, mare del Claudi
- Pep Cruz: Monsieur Bernat, un ric comerciant de peix de Banyuls de la Marenda (Catalunya del Nord), que parla un català rossellonès
- Míriam Alamany: Rufina, la pescadora de mala llengua, murmuradora, xafardera i hipòcrita[10] Dona del rufí.
- Carles Martínez: Rufí(?), un adepte al bar, murmurador, xafarder, gandul i bevedor. Marit de la Rufina.
- Oriol Vila: Rafel, pescador que es casa amb la Rosa i és un marit mesquí
- Maria Rodríguez Soto: Gracieta, actriu barcelonina amiga de la Rosa i la Caterina del principi de la pel·lícula
- Joan Amargós: jove mariner, client del bar
- Jacob Torres:(Rufí?) un adepte al bar
- Enric Auquer
- Ramon Villegas
- Carles Troya
- Joan Alavedra
- etc.
Producció del 2014 (localitzacions i detalls)Modifica
Tot i que l'obra de teatre està ambientada al Port de la Selva (a l'Alt Empordà), la pel·lícula de Sílvia Munt fou rodada en part a les antigues barraques de la platja de Castell a Palamós (Baix Empordà). Les barraques van ser escollides per a reproduir la vida del cafè on té lloc bona part de l'acció juntament amb els llaüts cedits pel Museu de la Pesca.[11] També es va rodar pels carrers del nucli antic de Vila-rodona, a l'Alt Camp.[12] Una tercera localització va ser Cerdanyola del Vallès.[13] Els llaüts o mallorquines, és a dir, les barques de pesca, foren cedides pel Museu de la Pesca de Palamós, Pere de Prada, i l'Associació dels Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell.[14] Aquesta pel·lícula encara es pot veure a la pàgina de TV3.[15] També estarà a Filmin.cat fins al 31 de desembre del 2020.[16]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «El cafè de la Marina (pel·lícula)». Diccionari del cinema a Catalunya, dins L'Enciclopèdia.cat, Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «III Premi Cinema Rescat d'Investigació Cinematogràfica. El cafè de la Marina (1933), de Domènec Pruna. Un primer pas sense continuïtat immediata al cinema sonor català», Javier Muñoz Felipe, Cinema Rescat, Associació Catalana per la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic, Barcelona, 2008 (text en català amb versió en castellà a la fi). [Accedit el 22-12-2020].
- ↑ Callarissa, Joan «L'actriu Sílvia Munt obre ‘El Cafè de la Marina’ avui a TV3». Ara, 30-03-2015 [Consulta: 31 gener 2015].
- ↑ 4,0 4,1 «El cafè de la Marina». CCMA, 30-03-2015 [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ Sinopsi d' El cafè de la Marina a la pàgina de la productora Oberon Cinematográfica (pàgina en català, castellà i anglès). [Accedit el 22-12-2020].
- ↑ Romaguera i Ramió, Joaquim Diccionari del cinema a Catalunya. Enciclopèdia Catalana [Barcelona], 2015, pàg. 132.
- ↑ El cafè de la Marina al repositori de la Filmoteca de Catalunya. [Accedit el 22-12-2020].
- ↑ Fitxe d' El cafè de la Marina al Barcelona Film Commission / Catalunya Film Commission (pàgina en català, castellà i anglès). [Accedit el 22-12-2020].
- ↑ «Domènec Pruna i Ozerans, 'Mingo'». Diccionari del cinema a Catalunya, dins L'Enciclopèdia.cat, Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El cafè de la Marina - característiques. Els personatges.», Paraules, de Joan Vilalta, 16-08-2013. [Consultat el 22-12-2020].
- ↑ «Les barraques de pescadors de Palamós són plató de rodatge de 'El cafè de la Marina'». Costa Brava Digital [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ Turisme cinematogràfic: Fitxa d' El cafè de la Marina» a la pàgina de l'Ajuntament de Vila-rodona. [Consultat el 22-12-2020].
- ↑ «Comença el rodatge d'"El cafè de la Marina"», CCMA, 24-03-2014 [Consultat el 22-12-2020].
- ↑ Crèdits que apareixen a la fi de la pel·lícula.
- ↑ El cafè de la Marina, a TV3 a la carta, 30-03-2015. [Consultat el 22-12-2020].
- ↑ El cafè de la Marina Arxivat 2020-09-20 a Wayback Machine., a Filmin.cat. [Consultat el 22-12-2020].
Vegeu tambéModifica
- El Cafè de la Marina, obra de teatre
Enllaços externsModifica
- El cafè de la Marina, a TV3 a la carta, 30-03-2015.
- «El cafè de la Marina (pel·lícula)». Diccionari del cinema a Catalunya, dins L'Enciclopèdia.cat, Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- «Domènec Pruna i Ozerans, 'Mingo'». Diccionari del cinema a Catalunya, dins L'Enciclopèdia.cat, Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxe d' El cafè de la Marina al Barcelona Film Commission / Catalunya Film Commission (pàgina en català, castellà i anglès).
- Sinopsi d' El cafè de la marina a la pàgina de la productora Oberon Cinematográfica (pàgina en català, castellà i anglès).
- «III Premi Cinema Rescat d'Investigació Cinematogràfica. El cafè de la Marina (1933), de Domènec Pruna. Un primer pas sense continuïtat immediata al cinema sonor català», Javier Muñoz Felipe, Cinema-Rescat, Associació Catalana per la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic, Barcelona, 2008 (text en català amb versió en castellà a la fi).