El Camp de l'Arpa del Clot

barri de Barcelona, al districte de Sant Martí

El barri del Camp de l'Arpa del Clot (nom designat el 2006) és un dels deu barris de Barcelona de què es compon el Districte de Sant Martí, d'ençà que l'any 1897 va ser annexionat a Barcelona. És a la part alta del districte i antigament era anomenat Camp de l'Arca.

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Camp de l'Arpa del Clot
Imatge
Font de l'ànec (popularment coneguda com a oca) al barri Camp de l'Arpa del Clot de Barcelona

Localització
Map
 41° 24′ 41″ N, 2° 10′ 57″ E / 41.411433°N,2.1825°E / 41.411433; 2.1825
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSant Martí Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població38.838 (2021) Modifica el valor a Wikidata (52.342,32 hab./km²)
Geografia
Superfície74,2 ha Modifica el valor a Wikidata

Edifici modernista de l'Escola Zafra, antiga Escola Municipal d'Arts i Oficis, situada al Camp de l'Arpa del Clot

El topònim de Camp de l'Arpa procedeix probablement de l'existència d'un dolmen en aquesta zona. Figura citat en un document de l'any 1037 del Cartulari de Sant Cugat, amb la forma "ad ipsa archa", amb motiu d'una confrontació de límits. El nom actual seria una deformació de l'original.

El Camp de l'Arpa, part de l'originari barri de Muntanya de Sant Martí de Provençals, es va començar a urbanitzar després de l'any 1845 sense posteriorment acollir-se al pla Cerdà. És per això que avui dia encara s'hi conserva un entramat de carrers amb una estructura ben diferent de la quadriculada típica de l'Eixample. Durant el segle xix, tant al Camp de l'Arpa com al Clot es van assentar fàbriques com farineres, adoberies, indústries tèxtils i de productes químics, entre d'altres. A finals del segle xix els dos barris ja havien canviat la seva fesomia i perdut bona part de l'aspecte rural que els havia caracteritzats fins aleshores, adquirint en pocs decennis l'aspecte d'un centre industrial i obrer, gràcies també a una considerable immigració de tota Catalunya i l'Aragó. És en aquesta època de grans canvis que les noves exigències socials van determinar la formació de l'important i vital teixit associatiu que encara avui caracteritza el Clot i el Camp de l'Arpa, amb algunes de les antigues entitats encara actives com, per exemple, el Foment Martinenc, l'Orfeó Martinenc i la Formiga Martinenca.

Un altre element important de la història del Clot i del Camp de l'Arpa durant el segle xix va ser la realització de la via de tren i de l'estació del Clot, avui completament soterrada. Durant el segle xx, en correspondència de l'antiga via del tren es va obrir l'avinguda Meridiana, que encara és la línia divisòria principal entre el Clot i el Camp de l'Arpa, mentre que on s'ubicava l'antiga estació RENFE avui hi ha el Parc del Clot.

Darrerament, el Camp de l'Arpa ha modificat progressivament la seva fesomia industrial i obrera, convertint-se en còmodes àrees residencials envoltades pels testimonis del passat del barri, com ara l'antiga Escola d'Arts i Oficis avui seu de l'IES Zafra, habitatges que segueixen el model dels elegants edificis de l'Eixample i d'altres més petits i senzills, els quals es conserven sobretot en els passatges del Camp de l'Arpa, autèntics racons sobreviscuts al segle xix.

Geografia modifica

 
El barri dins del districte de Sant Martí

Situat a la part alta del districte de Sant Martí, al límit amb l'àrea d'urbanització prevista pel pla Cerdà (1859). La seva delimitació és a l'avinguda Meridiana, al carrer d'Aragó i als carrers del Dos de Maig, Sant Antoni Maria Claret i Navas de Tolosa.

El barri de Camp de l'Arpa es va resistir al Pla d'Eixample d'Ildefons Cerdà. Com a conseqüència, la majoria dels carrers nous no segueixen les propostes del Pla Cerdà en arribar al barri. Per això, els carrers de Còrsega, Rosselló i Provença moren a l'alçada del traçat del carrer de Rogent.

Una dualitat que es veu reflectit en l'urbanisme: per una banda, un model d'habitatge auster propi d'un barri obrer; i, per una altra banda, un model d'habitatge típic i característic de l'Eixample. Aquest fet ha permès mantenir alguns passatges del segle xix en ple segle xxi, com ara els del Sospir, del Trinxant, del Pistó, etc.

Carrers del barri modifica

Part del carrer és al barri:

 
  • C/ Rosselló
  • C/ Còrsega
  • C/ Indústria
  • C/ Sant Antoni Maria Claret
  • C/ Trinxant
 
  • C/ Muntanya
  • C/ Sant Quintí
  • Pg. Maragall
  • C/ Concepció Arenal
  • C/ Navas de Tolosa
 

Tot el carrer pertany al barri:

  • C/ Xifré
  • C/ Rogent
  • C/ Conca
  • C/ Llagostera
  • C/ Historiador Maians
  • C/ Josepa Massanés
  • C/ Fontova
  • C/ Pistó
  • C/ Eterna Memòria
  • C/ Nació (antigament, Nacional o Internacional)
  • C/ Sospir
  • C/ Lorenzale
 
  • C/ Amargor
  • C/ Guinardó
  • C/ Cases Boada
  • C/ Arc de Sant Sever
  • C/ Freser
  • C/ Bassols
  • C/ Finestrat
  • C/ Joan de Peguera
  • C/ Coll i Vehí
  • C/ Ruiz de Padrón
  • C/ Besalú
  • C/ Ripollès
 
  • C/ Degà Bahí
  • C/ Vidiella
  • C/ Tomàs Padró
  • C/ Antic de Bofarull
  • C/ Sibèlius
  • Ptge. Dos de Maig
  • Ptge. Independència
  • Ptge. Còrsega
  • Ptge. Anglesola
  • Ptge. Vintró
  • Ptge. Graziela Pareto
  • Ptge. Lluïsa Vidal
 
  • Ptge. Indústria Lletra C
  • Ptge. Catalunya
  • Ptge. Roura
  • Ptge. Puigmadrona
  • Ptge. Travessera
  • Ptge. Ginecós
  • Ptge. Andreví
  • Ptge. Sospir
  • Ptge. Trinxant
  • Ptge. Oliva

Places i placetes:

  • Pl. Can Robacols
  • Pl. de l'Oca (així denominada popularment, per l'ànec, confós com a oca, que hi ha sobre una font)
  • Pl. St. Josep de Calassanç (popularment Plaça de la Tortuga)
  • Pl. Dr. Serrat

Metro i Renfe modifica

Equipaments modifica

Llocs d'interès modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Camp de l'Arpa del Clot