El Carallot
El Carallot és un dels illots de l'arxipèlag dels Columbrets, el més meridional i petit de tots ells.[1]
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | País Valencià  | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
Topònim modifica
Popularment sempre ha sigut anomenat pels pescadors de Castelló, Orpesa i València com El Carallot. Tot i això, va ser registrat pel capità Rafael Pardo de Figueroa com El Bergantín (per la seua morfologia, semblant a un vaixell bergantí)[2] i pel capità Smith com el de Galiano.[3]
Geografia modifica
El Carallot és un illot constituït per les restes d'una ximenera volcànica, que es troba perforat per un forat natural formant un arc en el seu extrem oriental a l'altura de la base. Així mateix, manca de vegetació cormofítica terrestre.[3]
Es troba gairebé totalment sota l'aigua, i només en sobreïx una torre o columna de pedra volcànica que és la que li dona nom. La seua altitud és escassa, i pràcticament està sota el mar, a excepció de la seua ximenera volcànica, que s'eleva fins a una reduïda altitud de 32 metres sobre el nivell del mar. Posseeix tres illots de dimensions molt reduïdes: Xurruca, de 3 metres sobre el nivell del mar; i Baleato i Cerquero, ambdós de 6 metres d'altura.[2] A més, existeixen nombrosos esculls (trossos de roca) que formen entre ells canals de profunditat desigual que s'han de superar en embarcacions.[4]
La seua morfologia va patir canvis entre els anys 1977 i 1978, quan un vaixell de guerra de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica va bombardejar l'illot, que era utilitzat com a camp d'entrenament militar per aquesta armada i per l'exèrcit espanyol.[3] El bombardeig li va arrencar part de l'illot i el va deixar amb menys altura, i actualment encara queden projectils incrustats a l'illot i submergits a les aigües properes.[3]
Està situada a 1,3 milles marines de la Foradada i a tres milles del far Colibrí, a l'Illa Grossa.[2]
Protecció modifica
El Carallot disposa de la protecció comuna a totes les Illes Columbretes, que van ser declarades parc natural,[5] reserva marina[6] reserva natural,[7] i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).
Referències modifica
- ↑ Hidrographic Office of Unite States; Publications, nº151, p.177 (1920).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Grupo de islotes del Bergantín de las Islas columbretes Visitaislascolumbretes.com (castellà)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Columbretes. En la cresta del volcán. Arxivat 2013-09-27 a Wayback Machine. Universitat Jaume I (castellà)
- ↑ Islas Columbretes. Entre praderas de posidonias Masmar.net (Última consulta: 12 d'octubre de 2010) (castellà)
- ↑ «Decret 15/1988, de 25 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració de Parc Natural de les Illes Columbretes. (DOGV núm. 752, de 29.01.88)». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 11 febrer 2013].
- ↑ Ordre de 19 d'abril de 1990 per la qual s'estableix una reserva marina en l'entorn de les Illes Columbretes
- ↑ «Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits. (DOGV núm. 2423, de 09/01/1998)». Arxivat de l'original el 2015-09-11. [Consulta: 11 febrer 2013].