El Carxe

territori murcià de parla catalana

El Carxe és un territori de la Regió de Múrcia on es parla valencià.[1] Comprén una part dels municipis de Iecla, Jumella i Favanella, i toca els municipis valencians del Pinós i l'Alguenya. Té una extensió d'uns 300 km²[1] i una població de 677 habitants.[2]

Infotaula de geografia políticaEl Carxe
Raspay. Iglesia. Portada.JPG
Església del Carxe Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització del Carxe-ca.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 26′ 37″ N, 1° 05′ 27″ O / 38.4435°N,1.09081°O / 38.4435; -1.09081
EstatEspanya
AutonomiaRegió de Múrcia Modifica el valor a Wikidata
Població
Total677 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat2,26 hab/km²
Geografia
Part dePaïsos Catalans Modifica el valor a Wikidata
Superfície300 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altSerra del Carxe (1.372 m) Modifica el valor a Wikidata

El seu nom prové de la Serra del Carxe,[1] una serra de fins a 1.371 metres d'altitud,[3] una porció de la qual forma part del parc regional amb el mateix nom.[4][5]

Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des dels anys 50 del segle xx es coneix la seua existència com a zona de parla catalana. Malgrat que el valencià no té reconeixement oficial a la regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua n'imparteix cursos en diversos municipis de la comarca.[6]

GeografiaModifica

El Carxe té una extensió d'uns 300 km² que es reparteixen entre els municipis murcians de Iecla i Jumella a la comarca de l'Altiplà i Favanella a la comarca de l'Oriental, tocant els municipis valencians del Pinós i l'Alguenya. Està fitat al sud per la serra de Quives i la de la Pila i al nord per la serra del Serral, la de les Panses i la del Carxe. Aquesta última, que dóna nom a la comarca, en té el punt més alt, de 1.371 metres.[1]

 
Vista panoràmica de la pedania del Raspai i de la comarca del Carxe des de l'ermita de Santa Catalina del Pinós (Vinalopó Mitjà)

HistòriaModifica

El 1244 es va delimitar per primer cop la frontera entre la Corona d'Aragó i la de Castella en aquesta zona al Tractat d'Almirra, que deixava les comarques del Vinalopó sota domini castellà. El 1266, Jaume I va conquerir el Regne de Múrcia per sufocar la revolta sarraïna contra el vassallatge a Castella. Malgrat retornar la sobirania del Regne a Castella, respectant el Tractat d'Almirra, es repoblà la zona amb catalans, valencians i aragonesos. Aquesta població no té a veure amb el poblament valencià actual del Carxe. El 1296, Jaume II va ocupar el Regne de Múrcia fins al 1304 que se signà la Sentència Arbitral de Torrellas. Allà, Jaume II renunciava al Regne de Múrcia a canvi d'incorporar-ne la zona nord, deixant així fixat el límit actual entre el País Valencià i la Regió de Múrcia. Es deixà de parlar valencià a Múrcia al segle xiv, a Cartagena al segle xv i a Oriola al segle xviii.[1]

Després de l'expulsió morisca al segle xvii, gran part dels extensos termes de Iecla, Jumella i també de Favanella havien restat gairebé despoblats. Aquestes terres foren dedicades a pastures i, en la dècada del 1878 al 1887, foren donades en emfiteusi per a la seua explotació agrícola. Això provocà una forta immigració de llauradors procedents de les valls del Vinalopó, que és l'origen del valencià actual del Carxe.[7]

Aquests pobladors s'establiren a les planades que formen les capçaleres de les rambles de Favanella i de la Raixa, i en alguns casos —Carrascalejo i els Pinillos— també més al nord, fins a tocar gairebé de Iecla,[8] i sempre a les envistes de la serra del Carxe, d'on ha pres nom la comarca. Les viles i llogarets que hi fundaren no han tingut mai independència administrativa[cal citació] i han romàs sempre com a pedanies de Iecla —pedania del Carxe—, de Jumella —pedanies de l'Alberquilla, la Raixa, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i la Sarsa— i de Favanella —pedanies del Collado dels Gabriels i la Canyada de l'Alenya.[2]

DemografiaModifica

Les poblacions situades entre la serra del Carxe i la rambla de la Raixa estan cohesionades al voltant de la Canyada de Trigo, on tenen el servei mèdic i l'escola. Tot el Carxe té una relació propera amb el poble valencià del Pinós, que es troba entre sis i set quilòmetres de distància. Els ajuntaments de què depenen les diferents poblacions —Favanella, Iecla i Jumella— es troben entre 25 i 30 quilòmetres de distància del Carxe.[1]

La població de la comarca del Carxe era l'any 1950 de devers 3.000 habitants.[cal citació] Actualment no arriba al miler, a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura. En algunes pedanies, especialment en les de poblament disseminat, ja no hi viu quasi ningú permanentment.[8] La majoria dels habitants, tot i que hi continuen empadronats, resideixen ara a les viles grans properes —a les murcianes de Jumella i Iecla, o a la valenciana del Pinós—.[cal citació]

 
Mapa dels masos i nuclis de població del Carxe. La llegenda de la numeració és a la taula.

Els masos i nuclis de població catalanoparlant que conformen el Carxe són els següents:[9][8]

Nom Municipi Número al mapa
Casa del Xarco de la Penya Jumella
Casa Dies Jumella
Cases del Conill Jumella
Cases dels Flares Favanella
el Carxe o el Raspai Iecla
el Collado dels Gabriels Favanella
els Càpitos Jumella
els Escandells Jumella
Esperit Sant Jumella
l'Alberquilla Jumella
la Canyada de l'Alenya o els Martines Favanella
la Canyada de Trigo Jumella
la Sarsa Jumella
la Torre del Rico Jumella
les Coves de Penya Roja Jumella
Allà Darrere[a] Iecla 1
Allà Enfront[a] Iecla 2
Buenavista Iecla 3
Carabina Jumella 4
Casa de Bondia Jumella 5
Casa de Canyissares Iecla 6
Casa de Comina Jumella 7
Casa de Ferrer Jumella 8
Casa de Jiménez Jumella 9
Casa de l'Arsenal Jumella 10
Casa de l'Espada Favanella 11
Casa de l'Olmo Jumella 12
Casa de la Carrasca[b] Jumella 13
Casa de la Molineta Jumella 14
Casa de la Revolta Iecla 15
Casa de la Tia Josefa Favanella 16
Casa de la Tosquilla Jumella 17
Casa de la Vereda Jumella 18
Casa dels Plateros[c] Jumella
Casa de les Maritxueles Favanella 19
Casa de les Panses Iecla 20
Casa de les Pulgues Jumella 21
Casa de Palau Favanella 22
Casa de Pepe Martín Jumella 23
Casa de Putxe Jumella 24
Casa de Valdés Iecla 25
Casa del Fondonet Favanella 26
Casa del Mestre Iecla 27
Casa del Metge Jumella 28
Casa del Mossén Iecla 29
Casa del Pi Favanella 30
Casa del Racó Iecla 31
Casa del Soldat Jumella 32
Casa del Tio Verdú Favanella 33
Casa dels Ambrósios Iecla 34
Casa dels Àngels Jumella 35
Casa dels Carrions Jumella 36
Casa dels Ezequiels Jumella 37
Casa dels Tinajons Jumella 38
Casa dels Tomasons Jumella 39
Casa dels Xiriquins Jumella 40
Casa Gasques Jumella 41
Casa Nueva Jumella 42
Casa Poveda Jumella 43
Casa Vella Favanella 44
Casa Vítia Favanella 45
Cases d'Aroca Jumella 46
Cases de Castilla Jumella 47
Cases de Jaime Favanella 48
Cases de l'Ermita Iecla 49
Cases de la Foia Favanella 50
Cases de Marta Iecla 51
Cases de Pissana Jumella 52
Cases de Selva Iecla 53
Cases de Sorrió Jumella 54
Cases de Vinyapé Jumella 55
Cases del Melero Iecla 56
Cases del Pla o del Castellà Iecla 57
Cases del Raspai Jumella 58
Cases del Tio Porro Iecla 59
Cases del Venturoso Iecla 60
Cases dels Mianos Favanella 61
Caseta dels Leandres Jumella 62
Casica del Hambre o Casa del Piojo Jumella 63
el Cantal Jumella 64
el Corralet Jumella 65
el Poste Favanella 66
els Fernandos Favanella 67
els Navassos Jumella 68
els Peporros Jumella 69
els Pomares Jumella 70
Finca de l'Hedra Jumella 71
la Bodega dels Barons Jumella 72
la Colònia Iecla 73
la Curiosa Jumella 74
la Quintanilla Iecla 75
la Venteta Jumella 76
les Colònies Iecla 77
Pagabién Jumella 78
Pelavivos Iecla 79
Quitapellejos Iecla 80
Venta de les Quebrades Iecla 81
Xamaleta Jumella 82
els Rincons[d] Jumella 83
l'Ombria de la Sarsa[e] Favanella 84
la Raixa[e] Jumella 85
Racó Pardina[f] Jumella 86
Carrascalejo[c] Iecla 87
Casa Gran[c] Jumella 88
Casa Palazón[c] Jumella 89
el Canalís o el Canalís de Crespo[c] Jumella 90
el Portitxol[c] Iecla 91
els Pinillos[c] Iecla 92
Cases del Puerto[g] Jumella 93

Els 576 habitants es reparteixen entre les següents entitats de població:[2]

Municipi Entitat singular Nucli o disseminat Habitants (2019)
Favanella La Canyada de l'Alenya La Canyada de l'Alenya 93
Favanella La Canyada de l'Alenya Disseminat 35
Favanella La Sarsa Disseminat 76
Favanella El Collado dels Gabriels Disseminat 36
Iecla El Carxe El Carxe 97
Jumella L'Alberquilla Disseminat 18
Jumella La Canyada del Trigo La Canyada del Trigo 79
Jumella La Canyada del Trigo Disseminat 42
Jumella Las Encebras Cases del Conill 0
Jumella La Raixa Les Coves de Penya Roja 0
Jumella La Raixa Disseminat 69
Jumella La Sarsa Casa del Xarco de la Penya 0
Jumella La Sarsa La Sarsa 17
Jumella La Sarsa Disseminat 8
Jumella La Torre del Rico Casa Dies 11
Jumella La Torre del Rico La Torre del Rico 56
Jumella La Torre del Rico Disseminat 39

La població els últims anys ha evolucionat de la següent manera:[2]

LlenguaModifica

 
Localització del Carxe respecte al domini lingüístic valencià

Gràcies a les investigacions sociolingüístiques portades a terme per Pere Barnils i Antoni Griera, es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla catalana en la publicació el 1919 de "Dialectes catalans", i el 1921 d'"El valencià", respectivament en el Butlletí de Dialectologia Catalana VII.[11]

Posteriorment, el 1950, Manuel Sanchis-Guarner donà unes primeres notícies del Carxe a la seua Gramàtica Valenciana. El 1963, Joan Coromines va recollir-hi materials que no publicaria.[10] El 1970, Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les característiques dialectals pròpies. Independentment, també el 1970 visità la comarca Xavier Fàbregas. Darrerament també ha estat estudiada per Brauli Montoya i deixebles seus, i Esther Limorti.[8]

Al Carxe s'hi parla valencià meridional per l'origen dels seus pobladors.[8] Concretament, a la meitat nord provenien del Pinós i Monòver; i a la meitat sud, de l'Alguenya i Novelda. Aquesta diferència d'orígens encara es pot apreciar al parlar: per exemple, al nord encara predominen les formes venir i tenir, pròpies de Monòver, mentre que al sud predominen vindre i tindre, pròpies de Novelda. També pot apreciar-se en la toponímia: al nord es troben topònims provinents d'antropònims propis de Monòver i el Pinós, mentre que al sud n'hi ha de l'Alguenya i Novelda. Entre els trets més rellevants del parlar del Carxe destaquen l'harmonia vocàlica, la pèrdua de la -r final, el ieisme i el betacisme.[12]

L'any 2005, l'Ajuntament de Iecla demanà ajuda a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per començar a impartir cursos de valencià,[6] davant d'una instància presentada per un veí del Raspai al Síndic de Greuges del País Valencià.[13]

Així mateix, l'any 2010, dues localitats més del Carxe, Jumella i Favanella, se sumaren al projecte i, des de llavors, també s'hi imparteixen classes de valencià. Després de la demanda per a aprendre valencià, l'AVL preveu que, amb els anys, el nombre de cursos de valencià al Carxe augmenten.[14]

NotesModifica

  1. 1,0 1,1 Barri del Carxe.
  2. La font de 2017 la localitza al punt 85. El mapa la localitza segons l'IGN.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Només surt a la font de 1994.
  4. Segons la font de 1994, és un nucli. Segons la de 2017, un paratge. Totes dues fonts ho localitzen a Jumella. Però el mapa ho marca segons l'IGN, que localitza el mas al municipi de Fortuna.
  5. 5,0 5,1 Segons la font de 1994, és un nucli. Segons la de 2017, un paratge.
  6. Segons la font de 1994, és un mas. Segons la de 2017, un paratge.
  7. No surt ni a la font de 1994 ni a la de 2017. Només surt al mapa de Xavier Fàbregas que adjunta la font del 1994. Cases del Puerto era catalanoparlant fa unes dècades, però ara ja no ho és.[10]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Beltran i Calvo, Vicent. El Parlar de les Valls del Vinalopó i del Carxe. Centre d'Estudis Locals del Vinalopó, 2008. ISBN 84-6122-710-7.
  • Jareño López, Antonio-Mateo. Radiografía de los territorios murcianos de habla valenciana. Múrcia: e/a, 1993. ISBN 84-604-7642-1.
  • Limorti, Ester; Quintana, Artur. El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia. Transcripció musical de Lluís Borau i Ester Pérez. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1998. ISBN 84-7784-315-5.
  • Limorti Payà, Esther. Toponímia del Carxe. Av. de la Constitució, 284. 46019 València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2017. ISBN 978-84-482-6155-9. 
  • Montoya Abat, Brauli. La situació del català al País Valencià: de València al Carxe i Guardamar. Patronat de l'Escola Municipal de Mallorquí, 2002.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Carxe