El Clascar (Osor)
El Clascar és una masia d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Masia  | ||||||
| Construcció | segle xix | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Osor (Selva) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 33492 | ||||||
| |||||||
Descripció modifica
És un edifici aïllat de tres plantes i coberta de tres vessants situat gairebé dalt d'un turó darrere el Puig de Sant Gregori. Està format per una part original, de planta quadrada, varis adossats a ponent i al nord, un estable i magatzem i una font o abeurador, situat uns 50 m. al sud, abans d'arribar a la casa. S'hi accedeix per mitjà d'un seguit de rampes i terrasses, degut al desnivell del terreny, tot ple de penyes i roca viva.[1]
Les façanes de la part central i original són arrebossades amb la pedra vista. Les cadenes cantoneres presenten els blocs de pedra més ben treballats i de grans dimensions. D'aquesta part en destaca el contrafort de la part de migdia i les obertures amb brancals de pedra. Al primer pis destaca la finestra balconera. La casa original (dels segles XVI-XVII) s'endevina de dues plantes i vessants a laterals, incloent el contrafort. A sobre, durant el segle xix, es va alçar un segon pis. El ràfec és senzill, d'una filera de rajola plana.[1]
Pel que fa als adossats, cal assenyalar la part de ponent, de doble vessant a façana i la pard nord, d'un sol vessant, parcialment derruïda. Davant de la casa hi ha una caseta de magatzem de dues plantes i un adossat de maons, aparentment construït a mitjan segle xx.[1]
El seu estat de conservació és dolent, la vegetació comença a menjar-se'l i part de la teulada ja ha baixat.[1]
Història modifica
Aquesta masia medieval, la forma actual de la qual es remunta a un reforma del segle xix sobre una base del segle XVI-XVII. Tot i això, el mas està documentat des del segle xi. Al segle xiv està documentat com a "Clascario".[1]
El context de les carlinades o guerres carlines va produir que molts soldats mobilitzats a les files es convertissin en trabucaires i bandolers després de 1840. El 1845 hi foren abatuts dos trabucaires i detingut un tercer. Malgrat això, els episodis més violents a Osor van succeir durant la tercera guerra carlina, entre el 1872 i 1876.[1]
Actualment és propietat de la família Boix i està deshabitada des de fa més de 20 anys i parcialment en runes. L'última activitat del mas fou ramadera, ja que encara resten els menjadors i les restes d'excrements de vaques i ovelles.[1]