El Dorado (pel·lícula de 1988)
pel·lícula de 1988 dirigida per Carlos Saura
El Dorado és una pel·lícula dirigida per Carlos Saura, estrenada el 1988. Es va estrenar al Festival de Canes de 1988.[1]
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Carlos Saura |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Peta Button |
| Producció | Andrés Vicente Gómez |
| Dissenyador de producció | Terry Pritchard |
| Guió | Carlos Saura |
| Música | Alejandro Massó |
| Fotografia | Teo Escamilla |
| Muntatge | Pedro del Rey |
| Vestuari | Gerardo Vera |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya França Itàlia |
| Estrena | 1988 |
| Durada | 149 min  |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Amèrica del Sud |
        | |
Argument modifica
Explica la història de Lope de Aguirre, que per encàrrec del rei Felip II va marxar a la recerca del mític regne d'El Dorado.[2]
Al voltant de la pel·lícula modifica
Va ser la pel·lícula espanyola més cara fins llavors, amb un pressupost de 1.000 milions de pessetes (6 milions d'euros), i es va rodar a Costa Rica.
Repartiment modifica
- Omero Antonutti - Lope de Aguirre
- Lambert Wilson - Ursúa
- Eusebio Poncela - Guzmán
- Gabriela Roel - Inés
- Inés Sastre - Elvira
- José Sancho - La Bandera
- Patxi Bisquert - Pedrarías
- Francisco Algora - Llamoso
- Féodor Atkine - Montoya
- Abel Vitón - Henao
- Francisco Merino - Alonso Esteban
- Mariano González - Zalduendo
- Gladys Catania - Juana
- Alfredo Catania - Vargas
- Gustavo Rojas - Carrión
Premis i nominacions modifica
Nominacions modifica
- 1988. Palma d'Or
- 1989. Goya a la millor música original per Alejandro Massó
- 1989. Goya a la millor fotografia per Teo Escamilla
- 1989. Goya al millor muntatge per Pedro del Rey
- 1989. Goya a la millor direcció artística per Terry Pritchard
- 1989. Goya a la millor direcció de producció per Víctor Albarrán
- 1989. Goya al millor disseny de vestuari per Terry Pritchard i Maritza González
- 1989. Goya al millor maquillatge i perruqueria per José Antonio Sánchez i Paquita Núñez
- 1989. Goya al millor so per Gilles Ortion
- 1989. Goya als millors efectes especials per Reyes Abats
Rebuda modifica
- L'odissea de Lope de Aguirre i la conquesta d'El Dorado -que ja va donar peu a la famosa "Aguirre, la còlera de Déu", de Werner Herzog- en una recreació en l'aspecte formal però un punt deliqüescent en el seu contingut. El que per Herzog era deliri tocant la bogeria, aquí és una ambició o una cobdícia no prou explícites.[3]