El fantasma de l'Òpera
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El fantasma de l'Òpera (Le Fantôme de l'Opéra en francès) és una novel·la de Gaston Leroux, inspirada en la també novel·la Trilby de George du Maurier. Va ser publicada el 1910[1] i ha estat adaptada nombroses vegades en pel·lícules i representacions teatrals.
(fr) Le Fantôme de l'Opéra  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Gaston Leroux |
| Llengua | francès |
| Publicació | França, 1910 |
| Creació | 1910 |
| Dades i xifres | |
| Tema | The Phantom of the Opera |
| Gènere | ficció romàntica, ficció gòtica, misteri, fantasia i terror |
| Personatges | |
| Lloc de la narració | París |
| Altres | |
| OCLC | 15698188 |
  | |
El fantasma de l'Òpera és una novel·la gòtica que combina romanticisme, terror, misteri i tragèdia. La història tracta d'un home misteriós que terroritza l'Òpera de París i vol cridar l'atenció d'una jove cantant a qui estima.
Argument modifica
La novel·la està ambientada al París de mitjan segle xix, concretament a l'Òpera Garnier, un edifici i teatre d'òpera luxós i monumental construït sobre un llac subterrani entre el 1857 i 1874. Els empleats afirmen que l'òpera estava encantada per un fantasma misteriós que provoca molts accidents. El fantasma de l'òpera que, en realitat es diu Erik, fa xantatge als dos gerents de l'òpera perquè li paguin un sou de 20.000 francs mensuals i li reservin una cabina privada per poder veure els concerts, ja que ell és compositor de moltes de les obres que s'hi representen o fa d'incògnit arranjaments musicals.
Mentrestant, la jove cantant d'òpera i soprano Christine Daaé, creu estar inspirada i guiada per un "Àngel de la Música" suposadament enviat pel seu pare mort, que la porta a aconseguir un èxit molt ràpid, arribant a substituir la llavors gran diva, "Prima Donna" Carlotta, que va haver de ser substituïda (dues vegades perquè va caure malalta per una estranya afecció).
Les coses, però, es comencen a torçar, quan un amic de la infància de la Christine, en Raoul, el vescomte de Chagny es retroba amb ella i se n'enamora de la Christine. L'Erik se sent gelós de la relació de la Christine amb en Raoul i li revela la seva existència a la Christine, li ensenya les seves estances en uns passadissos secrets sota l'òpera i ella descobreix que l'Erik no és realment un Àngel, sinó un geni musical amb una deformació facial desfigurada que l'impulsa a aïllar-se del món. L'Erik la deixa anar sota la promesa que tornarà a visitar-lo per pròpia voluntat.
La Christine està dividida entre l'amor que sent per en Raoul i l'admiració que li provoca la música meravellosa de l'Erik. Però quan descobreix que l'Erik, és el responsable dels accidents i assassinats que es produeixen al teatre, la Christine i en Raoul decideixen marxar de París i casar-se en secret, fora de l'abast de l'Erik.
L'Erik descobreix el seu pla i durant la interpretació de la Christine com a Marguerite a l'òpera Faust de Charles Gounod, la segresta en ple escenari i deixa caure un immens canelobre que es troba al teatre, provocant el seu incendi. Sota l'òpera, a la llar de l'Erik, té lloc l'última confrontació entre ell, en Raoul i la Christine.
Vegeu també modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El fantasma de l'Òpera |
| Vegeu texts sobre El fantasma de l'Òpera al Wikisource (francès). |
- ↑ Times, Yorkshire. «Review: Le Fantôme de l’Opéra by Gaston Leroux», 04-06-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].[Enllaç no actiu]