El Ingenio
El Ingenio és una botiga i un taller artesanal de producció de figures de cartó pedra, així com els productes de diversió, joc, màgia i espectacle, situada al carrer de Rauric, 6 de Barcelona i catalogada com a establiment de gran interès (categoria E1).[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Botiga  | |||
| Construcció | 1838 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Carrer Rauric, 6 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Tipus | Establiment de gran interès | |||
| Id. IPAC | 42868 | |||
| Id. Barcelona | 324 | |||
| Lloc web | el-ingenio.net… | |||
.jpg)
Història modifica
Va ser fundada el 1838 per l'escultor Benet Escaler, descendent d'una nissaga d'una família amb tradició escultòrica i d'imatgeria popular, i pare de l'escultor modernista Lambert Escaler, que en diferents etapes de la seva vida va col·laborar amb aquest taller.[2] Durant molts anys, va ser un dels principals fabricants de gegants, nans, capgrossos i bestiari fins al punt que es pot afirmar que molts dels gegants i capgrossos dels pobles de Catalunya van sortir d'aquest petit taller barceloní. Alguns dels gegants realitzats per El Ingenio són els del Prat de Llobregat, les Borges Blanques, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Tomeu i Guida de Maó o els gegants de Navàs pubills. Entre les mostres de bestiari més destacades s'hi compta la reconstrucció del drac i la mulassa de Vilanova i la Geltrú, dissenyats per Enric Cristòfor Ricart [3] o el drac de tres caps de Sant Pere de Ribes, dissenyat per Lola Anglada.[4]
Després d'una crisi econòmica dels primers propietaris, fou traspassada als anys 1920 a Delfí Homs, especialitzat en la venda de figures de sants i on decidí continuar el seu negoci, però donat que la tradició de vendre productes de festa hi era tan arrelada, no li va quedar altra solució que seguir-ne el negoci. Al llarg del temps, però, ha mantingut la producció i venda continuada de figures de paper cartó, si ve que durant la Guerra Civil sobretot va vendre banderes i durant el franquisme altres articles per a celebracions religioses o per a festes majors, ja que el carnaval estava prohibit. Potseriorment, lel regentà Rosa Cardona, neta de Delfí Homs i filla del que fou un dels seus grans impulsors, Josep Cardona, mort l'any 1982.[5]
El 2015, l'Ajuntament de Barcelona va catalogar-la com a establiment de «gran interès», blindant la seva conservació arquitectònica.[6][7] La guia Time Out li atorgà una estela per a les seves «jocs i joguines fets a mà, de l'època predigital» fascinants.[8] Això no obstant, la jubilació dels propietaris i la baixa rendibilitat del negoci va acabar provocant el seu tancament després de dos intents de revitalització, primer en mans del Rei de la Màgia, que va tancar el 2017,[9] i després en mans de Lluís Sala, que va reobrir el novembre del 2018,[7] tancant definitivament l'estiu de 2019.
L'any 2021, l'Ajuntament de Barcelona va adquirir la botiga, amb la intenció de preservar el mobiliari i la col·lecció d'objectes.[10]
Descripció modifica
L'establiment està situat a l'esquerra del portal d'accés a l'edifici. A l'exterior es conserva un moble de fusta decorada amb publicitat dels seus productes que emmarca l'entrada de l'establiment. A banda i banda de la porta, dos brancals decorats amb cassetons contenen vitrines emmarcades per pilastres damunt les quals s'organitza l'estructura que sosté la llinda, com un calaix on hi ha el nom de l'establiment amb caràcters realitzats de fusta. Per tal de cridar l'atenció dels vianants, a peu de carrer s'hi sol posar la figura d'un capgròs que representa Pablo Picasso. A l'entrada s'hi va col·locar el 1997 el poema visual Lletres gimnastes de Joan Brossa, poeta que tenia molt bona relació amb Josep Cardona i que volia, així, reconèixer la singularitat de la botiga.[5]
Pel que fa a l'interior, conserva alguns dels mobles originals com els expositors amb prestatges, el taulell amb una vitrina, una caixa enregistradora i mobles de calaixos. El mosaic és original format per un model bicolor escacat. A l'interior hi ha una sala que s'usa com a taller de creació i restauració de les figures i màscares de cartó pedra.[5][11]
Galeria d'imatges modifica
-
Gegants del Poblenou, realitzats a El Ingenio -
A la façana i l'entrada de la botiga hi ha instal·lat el poema visual Lletres Gimnastes de Joan Brossa -
Placa de comerç emblemàtic a la vorera -
Interior
Referències modifica
- ↑ «El Ingenio». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «El Ingenio, capgrossos històrics i artesans». Ara, 14-01-2015. «El Ingenio és un comerç que va néixer l'any 1838 gràcies a la família Escaler, que la va fundar com a taller de festes. Uns anys més tard, concretament el 1924, els Cardona Homs van fer-se càrrec de l'establiment i el van convertir en una referència del sector a la ciutat de Barcelona.»
- ↑ «50 anys de drac i gegants». 08800, pàg. 41.
- ↑ «Capgrossos històric i artesans». Ajuntament de Barcelona, 13-02-2015. Arxivat de l'original el 2015-07-25. [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «El Ingenio». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].
- ↑ Blanchar, Clara «Barcelona blinda el patrimoni de 228 comerços però no la seva activitat». El País, 12-03-2015. «Entre aquests 32 figuren comerços mítics, com El Indio o El Ingenio; bars i restaurants, com L'Almirall o Els Quatre Gats; i també la ganiveteria Roca i mitja dotzena de farmàcies, entre d'altres.»
- ↑ 7,0 7,1 Sancho, Jesús. «Barcelona salva su tienda de los sueños». La Vanguardia, 13-11-2018.
- ↑ Davies, Sally (redacció). «Toys: El Ingenio». A: Time Out Barcelona (en anglès). Londres: Universal House, 2013. ISBN 9781846702549.
- ↑ Roca, Pau. «L'emblemàtica El Ingenio tanca definitivament». TimeOut barcelona. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ Casals Torres, Marta; Llabina, Núria. «L’Ajuntament de Barcelona compra la botiga centenària El Ingenio i en preservarà el mobiliari i la col·lecció». Betevé, 12-12-2021. [Consulta: 3 març 2023].
- ↑ «Botiga El Ingenio». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Ingenio |
- «Botiga El Ingenio». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.